Anar al contingut

XARXES SOCIALS I CRIMINALITAT

Les 'patrulles ciutadanes virtuals' tensen les polítiques de seguretat dels municipis catalans

Manuel Arenas

FILE PHOTO People holding mobile phones are silhouetted against a backdrop projected with the Twitter logo in this illustration picture taken September 27 2013 REUTERS Kacper Pempel Illustration File Photo

FILE PHOTO People holding mobile phones are silhouetted against a backdrop projected with the Twitter logo in this illustration picture taken September 27 2013 REUTERS Kacper Pempel Illustration File Photo / Kacper Pempel (REUTERS)

Les patrulles ciutadanes, és a dir, grups de veïns que s’organitzen per combatre la inseguretat als carrers, han irromput en els últims temps en alguns municipis catalans. AlellaDosriusSant Cugat del Vallès o Barcelona mateixa, on els BCN ROAR (Barcelona Residents Against Robbery) actuen al metro contra els carteristes, són exemples de ciutats que han vist com els seus habitants es coordinen autònomament sense tutela de l’Administració per donar solució a l’auge delictiu.

A aquest fenomen, no obstant, s’ha sumat recentment un altre al qual està íntimament vinculat, tot i que no és exactament el mateix. Es tracta de les ‘patrulles ciutadanes virtuals’: grups de ciutadans que, amb diferent grau d’influència, organització i proximitat entre ells, es coordinen a través de les xarxes socials i plataformes online per mobilitzar-se i realitzar ciberactivisme contra la delinqüència.

La frenètica activitat relativa a la seguretat pública d’aquests grups –alertes de delictes, mobilitzacions digitals crítiques amb els poders públics, capacitat de convocatòria ciutadana– ha tensat les polítiques de seguretat de les administracions dels municipis on es desenvolupa, així com també ha activat les alarmes dels cossos de seguretat, fins al punt que equipessin patrulles físiques i virtuals: “Tant patrulles físiques [de carrer] com virtuals acaben fent de «policies», cosa que no recomanem perquè això és competència dels cossos de seguretat”, adverteixen fonts dels Mossos d’Esquadra.

EL PERIÓDICO ha analitzat què fan, com s’organitzen i quins riscos en termes de seguretat i desinformació poden suposar aquestes ‘patrulles ciutadanes virtuals’ en municipis catalans on, amb influència dispar i per diferents raons, tenen presència i visibilitat.

‘Helpers’: alertes delictives i pressió als poders públics

En essència, és possible identificar tres classes d’aquestes ‘patrulles virtuals’: plataformes que, sota un alt grau d’organització i unitat, només intervenen en l’entorn digital; plataformes que, si bé uneixen milers de ciutadans, actuen online però manquen de l’element organitzatiu o d’unitat i en les quals regna, per tant, l’anarquia; i per últim plataformes organitzades que són la ‘versió digital’ d’una patrulla ciutadana de carrer, és a dir, que intervenen tant al carrer com a internet.

“Fer investigacions i identificacions sobre delictes està reservat als cossos de seguretat”, critica l’Ajuntament de BCN

L’exemple paradigmàtic de la primera classe de ‘patrulles’ esmentades és la dels ‘Helpers’ de Barcelona, una “plataforma col·laborativa de seguretat ciutadana” composta per “uns 70 veïns, entre els quals hi ha venedors, estudiants, pares, mares i activistes del teixit associatiu de Ciutat Vella”, expliquen des del col·lectiu, que vehicula la seva activitat a través del perfil de Twitter @BCNHelpers, nascut al maig d’aquest 2019 i que ja aglutina 22.000 usuaris.

“Alerta. Detectat robatori amb extrema violència a Perecamps. Dos nois magribins de caça han agafat la víctima pel coll i li han robat el rellotge i l’iPhone”; “detectada una persona violenta que amenaça amb disparar a veïns del Raval”; “detectada aquesta nit una brutal pallissa amb pals de ferro a un noi al carrer Allada Vermell, 16”; “detectat un robatori contra una família asiàtica a la plaça del Vuit de Març”. Aquestes són només algunes dels centenars d’alertes que els ‘Helpers’ han publicat aquest mes d’agost. Funcionen diàriament, fins i tot en diverses ocasions el mateix dia, amb vídeos, fotos i informació provinent d’altres tuitaires, que contacten, amb el perfil a través del hashtag  #AlertaHelpers.

¿Per què ho fan? Per “buscar canvis en matèria de seguretat: volem que l’Administració es prengui seriosament aquest problema que ja afecta a molts veïns de la ciutat”, relaten a aquest diari els ‘Helpers’, que carreguen contra la gestió del consistori actual: “La seguretat no s’ha pres seriosament”. A preguntes sobre l’aparició de plataformes com els ‘Helpers’, fonts de la tinença d’alcaldia de Seguretat i Prevenció de l’Ajuntament de Barcelona reconeixen que, si bé “la ciutadania pot i ha d’aportar i fer molt en matèria de seguretat, en cap cas ha de fer la feina que correspon als cossos policials”.

Missatge dels ‘Helpers’ de Barcelona a les xarxes socials.

En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Barcelona alerten que “és fonamental enfortir les xarxes de col·laboració [amb la ciutadania], però aquesta col·laboració mai pot passar per substituir la feina policial: fer investigacions, identificacions i persecucions de persones que presumptament han comès un delicte són i han de ser un treball reservat als professionals”, critiquen fonts municipals en al·lusió a ‘patrulles ciutadanes virtuals’ com els ‘Helpers’.

De la mateixa manera es pronuncien els Mossos d’Esquadra. Fonts del cos consultades no dubten a assegurar que “amb els ‘Helpers’ ens estem trobant que pugen molts vídeos, de vegades ‘a la babalà’, i en ocasions no es corresponen amb la realitat; de fet, alguna vegada hem vist que el vídeo en qüestió no era ni a Catalunya”.

Més enllà de Barcelona: l’Hospitalet, Cornellà, Castelldefels i Mataró

Malgrat la gran visibilitat que ha cobrat Barcelona quant a seguretat i delinqüència, l’auge de plataformes online on veïns i ciutadania en general es mobilitza contra la criminalitat no és ni de bon tros exclusiu de la gran ciutat: es tracta d’un fenomen global. Sense anar més lluny, altres grans urbs metropolitanes com l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), Badalona (Barcelonès), Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) o Castelldefels (Baix Llobregat) observen com als seus espais virtuals locals també sorgeixen pàgines o veïns anònims disposats a alertar en xarxes socials –anàrquicament i sense l’organització pròpia dels ‘Helpers’– de supòsits fets delictius difícils o directament impossibles de contrastar i verificar.

“És evident que el tema ens preocupa”, apunten fonts de l’Ajuntament de l’Hospitalet

“Baralla de musulmans a les 8 del matí; hi havia punyals i navalles i no és la primera vegada”, va publicar anònimament el passat 8 de juliol ‘L’Informer de l’Hospitalet’, pàgina de Facebook de l’Hospitalet de Llobregat amb més de 3.000 likes. “Compte, comerços de Castelldefels. Avui al matí han robat a la botiga de la meva mare: s’han colat darrere del taulell i s’han emportat bossa i mòbil”, relatava el passat 31 de juliol un usuari amb inicials M. A. A. al grup de Facebook ‘No ets de Castelldefels si...’, que agrupa uns 17.200 usuaris. “A la piscina de Can Mercader es dediquen a robar mòbils a nenes que van en grup; molt compte”, denunciava la usuària amb inicials A. G. C. al grup de Facebook ‘Tu no ets de Cornellà si no...’, amb 12.200 membres, informa Aitana Glasser.

Fonts municipals de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat asseguren que “és evident que el tema ens preocupa. La difusió voluntària o no de rumors, mentides i falòrnies crea sensació d’inseguretat entre la població, especialment entre persones que no tenen accés a canals informatius contrastats. Les xarxes socials són plataformes molt útils per arribar a tots, però també armes perilloses en mans de grups interessats”.

Per exemplificar aquesta preocupació, des del consistori català expliquen que “fa un mes, Vox va difondre a través del seu Twitter que un camioner havia sigut apallissat a l’Hospitalet per dos immigrants sense papers quan intentava parar una agressió masclista. El vídeo es va viralitzar ràpidament a les xarxes i des del mateix Ajuntament ho vam desmentir: es tractava d’una discussió de trànsit”, apunten fonts municipals de l’Hospitalet, que adverteixen que “aquesta mena de mentides fan molt mal perquè creen un clima de desconfiança i criminalització cap a certs col·lectius”.

En un sentit similar es pronuncia l’Ajuntament de Castelldefels, que reivindica la seva “presència activa” a les xarxes socials com a “millor eina per combatre l’aparició de possibles rumors i altres informacions sense verificar que poden derivar en alarma social”.

Avís de la plataforma ‘Helpers’ de Barcelona a Twitter.

Així com l’Ajuntament de Mataró (Maresme), un altre dels grans municipis catalans on sorgeixen sovint denúncies veïnals sobre seguretat –especialment al grup ‘Fotodenuncia Mataró’ (13.200 membres)–, que remarca no estar “preocupat” sinó “ocupat: el paper més significatiu de les xarxes socials en la comunicació entre els ciutadans i l’Administració ha fet que els ajuntaments hàgim hagut d’assumir noves tasques”, en al·lusió als gestors de xarxes socials que “s’han convertit en indispensables per a un ajuntament tan gran com el de Mataró”.

Part d’aquest “nou paper”, puntualitzen fonts municipals del consistori del Maresme, és “estar atent a l’aparició i contrast de possibles rumors; si poden generar alarma, s’intervé per desmentir o explicar quina ha sigut l’actuació municipal”. 

Una mentida denunciada per l’alcalde de Badalona

El passat 31 de juliol, l’alcalde de Badalona, Àlex Pastor, va denunciar al seu Twitter personal una mentida sobre una infecció de la pell que “diversos nens” suposadament havien contret mentre es banyaven a les platges badalonines amb bandera verda. La informació provenia de ‘NotíciesBdn’, un perfil d’Instagram “fet per veïns de la ciutat” que es limita a emetre informació a través de fotografies amb breus descripcions als peus de foto.

Sobre aquest tipus de publicacions, l’alcalde Pastor reconeix que, tot i que “seria exagerat dir que estem preocupats, sí que és cert que en ocasions hem detectat notícies o rumors a les xarxes socials que són falsos sense cap mena de fonament i això no contribueix a tenir una societat ben informada”. Mostra d’això és que l’Ajuntament de Badalona va organitzar el mes de març passat unes xerrades per “combatre i parar les informacions falses que afecten la convivència i cohesió social” a Badalona. 

A més, com ja feia al seu tuit, l’edil no dubta a atribuir una motivació política a la desinformació a Badalona: “Albiol és el pitjor publicista de la ciutat i destrossa sempre que pot la marca Badalona”, afirma Pastor.

El singular cas de Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Facebook ha sigut històricament la xarxa social preferida de la ciutadania per expressar públicament inquietuds i queixes: el grup de Facebook més nombrós del municipi, ‘Santa Coloma de Gramenet’, agrupa 49.100 membres. 

A un altre d’aquests grups, ‘Santako Al Desnudo’ (8.600 membres), està vinculada una pàgina que va néixer el juliol del 2018 i que té actualment 2.600 seguidors. Es diu ‘CISAD’ (Centro de Inteligencia de Santako al Desnudo) i és un cas singular perquè, si bé respon a un esperit anàleg al dels ‘Helpers’ –visibilitzar la delinqüència perquè l’Administració hi posi solució–, publica amb molt menys freqüència i, sobretot, manca de tot element organitzatiu: al darrere no hi ha un nombrós grup de veïns cansats, sinó un sol administrador.

Les xarxes socials “van amplificar la sensació de seguretat en Santa Coloma”, en paraules de la seva acaldesa, Núria Parlon

L’essència de la plataforma CISAD queda perfectament resumida en un vídeo publicat pel seu administrador, Juanjo Reina, el passat 13 de març. En aquest, Reina, veí de Santa Coloma, es vanta que el consistori colomenc reaccionés críticament al Facebook oficial de la Policia local –”notícies alterades intencionadament amb imatges falses”, resava el comunicat– a una informació sobre una “baralla amb arma blanca” que ell havia publicat prèviament al CISAD. “Això no ho podeu controlar vosaltres, ¿oi que no?”, es preguntava retòricament Reina sobre la informació que s’escapa del control de l’Administració.

Malgrat que en aquesta ocasió l’Ajuntament de Santa Coloma no ha contestat a les preguntes d’aquest diari sobre aquesta plataforma, l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlonsí que es va pronunciar mesos enrere sobre l’“amplificació de la sensació de seguretat” a què havien contribuït les xarxes socials a Santa Coloma. De fet, aquest va ser el motiu que l’alcaldessa va esgrimir per justificar la posada en marxa del servei local de serens, els agents cívics nocturns que vetllen per la salut de la via pública colomenca.

Qui sí es pronuncia sobre el fenomen és Carlos Ladera, caporal d’Investigació dels Mossos d’Esquadra, colomenc i coneixedor de l’entramat de xarxes socials vinculades a Santa Coloma. Tot i que Ladera considera que “les xarxes socials, que han donat veu als que històricament no la tenien, no es poden prohibir i haurà de ser la societat qui hi doni una importància relativa”, sí que reconeix que “són perilloses quan distorsionen la realitat”.

Per il·lustrar aquesta distorsió, Ladera posa un exemple concret de la seva ciutat: “Quan hi va haver l’apunyalament de Can Peixauet, aquella setmana tots els xavals magribins eren menes, i tots els menes eren violadors i dolents. I això és una font d’alimentació infinita per a les plataformes xenòfobes que busquen rebuig de l’exterior i es consideren propietàries de l’espai on viuen”, conclou el mosso, que posa de relleu la perspectiva sociològica darrere de les opinions a les xarxes socials: “Soc tan ben pensat que crec que darrere de la xenofòbia hi ha incultura i falta de formació. Quan sí que cal actuar és quan hi ha mala fe o interessos polítics, perquè allà hi ha en risc l’honor de les institucions: estic fart de sentir que la meva ciutat és el Bronx, perquè no ho és”.