Anar al contingut

ENQUESTA PREELECTORAL DEL GESOP

Enquesta eleccions municipals Barcelona: Maragall guanyaria però necessitaria pactes per governar

Esquerra obtindria 11 regidors i només sumaria majoria amb Colau, que aconseguiria 9-10 regidors

El PSC pujaria fins a 8 regidors, però sense prou força per impedir un alcalde independentista

Toni Sust / Jose Rico

Enquesta eleccions municipals Barcelona: Maragall guanyaria però necessitaria pactes per governar

A quatre dies per a l’inici de la campanya de les eleccions municipals que es presenten més disputades en anys a Barcelona, el candidat d’ERC, Ernest Maragall, és el que estaria més a prop de quedar en primera posició i aconseguir l’alcaldia: aconseguiria el 22,5% dels vots i 11 regidors. Però requeriria un soci per governar sense les agonies que ha patit aquest mandat l’alcaldessa, Ada Colau, i comptar amb marge per guanyar votacions al plenari. Barcelona en Comú, amb el 20% dels sufragis i nou o 10 regidors, tindria tots els números per ser aquest soci, perquè tot i que els republicans també podrien aconseguir una estabilitat suficient amb el PSC, que, amb un 16,6%, pujaria de quatre a vuit representants en el consistori, el pacte entre els dos partits sembla complicat: els dos l’han rebutjat com a opció.

El citat en el paràgraf anterior és el pronòstic que reflecteix l’enquesta preelectoral del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, que atorga el 13,1% del recolzament electoral i sis regidors al candidat que recolza Ciutadans, Manuel Valls; un 12% i cinc o sis regidors a Junts per Catalunya, la llista encapçalada per Joaquim Forn amb Elsa Artadi com a número dos i alcaldable efectiva; i un 4,6% al PP, el que li deixaria a prop d’obtenir dos regidors, al fregar així el mínim requerit per entrar a l’ajuntament, un 5% dels vots. Segons l’enquesta, la CUP i la candidatura de Jordi Graupera no entrarien al consistori.

Sondeig GESOP per a les eleccions municipals a Barcelona: estimació de vot

El més votat, alcalde

El sondeig vaticina un panorama molt ajustat que frega la teoria del triple empat al capdavant, tot i que amb una petita diferència a favor de Maragall que resulta decisiva si es té en compte que la llei electoral preveu per als ajuntaments que en cas que cap pacte sumi la majoria absoluta –fixada a Barcelona en 21 regidors– governi el candidat del partit més votat. Per aquesta norma es va convertir Colau en alcaldessa.

Amb aquests números, una aliança entre Maragall i Colau sumaria entre 20 i 21 regidors. Garantiria, per tant, una representació suficient per governar sense dependre d’un tercer grup. També obriria per als republicans la possibilitat de distanciar-se finalment de l’espai postconvergent, tot i que comportaria, d’altra banda, superar certs recels entre ells i els comuns.

Amb 11 regidors per a ERC i 10 per a Barcelona en Comú, potser la segona força demanaria que l’alcaldia recaigués dos anys en cada partit. I, sens dubte, miraria amb lupa el paper que correspon a Elisenda Alemany, que va abandonar els comuns i va de segona amb Maragall. En tot cas, el resultat suposaria un gran augment per a ERC, que va aconseguir cinc regidors el 2015. Els republicans aconsegueixen el millor registre dels últims quatre anys en el GESOP, mentre que Colau mostra una certa tendència a la baixa i els socialistes dupliquen la seva marca de fa un any.

Maragall i Collboni són els alcaldables amb més fidelitat de vot, fregant tots dos el 60%. El primer es nodriria d’un terç dels votants que el 2015 van optar per CiU i el segon absorbiria dos de cada 10 electors de Cs. Colau retindria la meitat dels seus votants de fa quatre anys, però una quarta part d’ells estan indecisos i l’altra quarta part se la repartirien ara el PSC i ERC. El transvasament de vot més sagnant és el que patirien els neoconvergents. Només un de cada quatre votants de CiU el 2015 elegirien ara la papereta de JxCat. El 36% migraria al calador d’Esquerra i el 29% es declara en aquests moments indecís.

Sondeig GESOP eleccions municipals Barcelona: transvasament de vot

Les possibles aliances

Un pacte entre ERC i Junts per Catalunya, que formaria part de la mateixa lògica que sustenta l’actual Govern català i el que quedi viu del procés, resultaria lleugerament feble: les dues forces sumarien, sempre segons l’enquesta preelectoral del GESOP, 16 o 17 regidors. Un nombre igual o inferior als 17 o 18 que sumarien Barcelona en Comú i el PSC. Com que socialistes i comuns no aconseguirien els 21 regidors, Maragall podria ser alcalde de la mà de la llista de Forn, però correria el risc de perdre totes les votacions, i per evitar-ho quedaria a compte del recolzament de Ciutadans o el PP, el que no sembla una garantia de futur per a un govern independentista: tant Valls com l’alcaldable popular, Josep Bou, tenen en el combat del separatisme la característica principal de la seva proposta electoral.

D’altra banda, resultaria coherent un acord entre Bcomú i el PSC –socis durant un any i mig en el mandat que acaba–, sobretot en el context d’una possible entesa entre el PSOE i Podem al Govern central, però al no sumar 21 regidors no podrien evitar que Maragall aconseguís la vara de comandament municipal.

Tripartits

La possibilitat que es tanquin acords tripartits no es confirma en vista del sondeig del GESOP, més que res perquè no acostuma a passar que tres partits mengin on en poden menjar dos. Però un d’esquerres, entre ERC, Colau i el PSC, el que proposa Barcelona en Comú, sumaria 27 o 28 regidors, més que suficient. ERC i el PSC el rebutgen. El tripartit pel qual advoca Maragall, ERC, Barcelona en Comú i Junts per Catalunya, sumaria 26 o 27 regidors. Bcomú i JxCat el rebutgen.

El tripartit constitucionalista no suma prou. Valls, el PP i el PSC es quedarien en 16 regidors. Com s’ha vist, sobren fórmules que superin aquesta xifra. De confirmar-se el resultat que el sondeig atorga a Valls, sis regidors, no només no seria per tirar coets: suposaria una decepció considerable com a resultat de l’operació complexa que va suposar que l’ex primer ministre francès renunciés a la política francesa, canviés de país i comencés una nova vida a la ciutat, amb la finalitat declarada de convertir-se en un alcalde constitucionalista contra l’independentisme d’altres aspirants i contra el “populisme” que atribueix a Colau.

Una de les lectures possibles seria la que Valls no ha convençut el vot antiindependentista, que en una part considerable hauria preferit a Collboni. I la decepció, és un suposar, assoliria també Albert Rivera, que va prestar els seus drets electorals a Valls amb un objectiu molt més ambiciós que el resultat que preveu el sondeig de GESOP: pujar únicament un regidor, dels cinc actuals a sis.

Fitxa tècnica

Tècnica: enquestes telefòniques assistides per ordinador.
Univers: població major d’edat, resident i empadronada a la ciutat de Barcelona.
Nombre d’entrevistes: 803.
Mostreig: Estratificat per districte amb afixació proporcional. Dins de cada districte, selecció aleatòria d’individus amb quotes creuades de sexe i edat.
Error de la mostra: +/- 3,5% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5.
Treball de camp: de l’1 al 4 de maig del 2019.