Els nínxols esfondrats a Montjuïc

Alguns feia dos mesos que eren allà i altres, diverses dècades. En total eren 358. Disfrutaven la pau eterna, sigui o no conscient, amb bones vistes. El cas és que res els pertorbava. En alguns dels habitacles hi havia una sola persona, en altres, tota una família. I la tranquil·litat es va esquerdar. El 15 de setembre del 2017, a les set del matí, un bloc de nínxols del cementiri de Montjuïc es va ensorrar.

En total, gairebé 70 tombes es van precipitar a terra. Alguna cosa va presagiar el succés: dos dies abans, a primera hora de la tarda, els responsables del cementiri havien observat una gran esquerda que s’havia dibuixat al bloc ubicat entre els carrers de Sant Antoni Abat i Sant Joaquim Abat. Quina llàstima, va dir un portaveu, teníem previst reparar-la però no hi vam arribar a temps.

Enterrada sense incinerar

Divendres, la zona va quedar acordonada i dissabte alguns familiars ja van topar amb el fet que no podien visitar els seus morts. Una senyora compungida, que acabava d’enterrar la seva mare, va muntar un escàndol considerable: “La vam enterrar sencera, no volia que l’incineréssim”, deia lamentant-se. Va ser el primer dia en què els familiars van descobrir amb sorpresa i cabreig que no podrien accedir a la zona.

En vista de l’estat dels blocs, va ser necessari fer caure més de 70 tombes addicionals. La xifra total de nínxols que o van anar cap avall o bé van ser demolits va ser de 144. En els casos en què la maniobra va ser controlada, no hi ha hagut problema d’identificació: les restes que hi havia van ser retirades a temps i no hi ha dubte de la seva identitat. Pel que fa a la resta, l’assumpte ha resultat molt més complicat. A hores d’ara, hi ha certa diversitat de les versions. Per a l’advocat Josep Maria de Palacios, que, juntament amb Miguel Durán, l’expresident de l’ONCE, representa uns 20 familiars de 56 dels sepultats, el que ha passat té punts en comú amb la història que s’explica a la pel·lícula ‘Guantanamera’, en què el trasllat d’una difunta es veu complicat per la burocràcia cubana.

Identificació per l’ADN

De Palacios és crític amb la gestió que Cementiris de Barcelona i l’ajuntament en general ha fet del cas. D’entrada, els familiars dels que estaven enterrats als nínxols denuncien que no han sigut correctament identificats, tot i que l’advocat recorda que l’empresa funerària municipal afirma que ja no queden dubtes. Segons De Palacios, només sis dels morts dels seus defensats han sigut identificats per la via de l’ADN. Als altres se’ls va poder posar nom per altres mètodes. Alguns, amb tota probabilitat, mai podran separar-se d’altres difunts que reposaven en nínxols pròxims. Barrejats per sempre. Segons De Palacios, no hi ha data per analitzar el que defineix com a “restes inconnexes”.

Per a l’advocat, no va passar per casualitat: des del principi va denunciar que les restes humanes barrejades amb les dels nínxols van ser retirades amb una excavadora sense presència de professionals qualificats. Dues antropòlogues van arribar dies després per intentar identificar tot l’identificable.

A més de l’ús de l’excavadora, les famílies creuen que la culpa de Cementiris de Barcelona recau en la falta de manteniment, en què veuen la causa principal de l’ensorrament. Van presentar una querella per de profanació de cadàver, danys, prevaricació, malversació i falsedat documental. No ha sigut admesa. La via administrativa continua viva, i l’advocat es mostra convençut que al final arribarà una indemnització compensatòria superior a les xifres que s’estan suposant. Perquè el consistori ha tancat acords amb alguns dels familiars.

Colau mai ha trucat

Com altres assumptes espinosos en aquest mandat, el tema va recaure en un dels regidors que més marrons s’ha menjat durant el mandat, Eloi Badia. Els afectats mai han rebut cap comunicació de l’alcaldessa, Ada Colau, tot i que van intentar contactar amb ella.

Fonts de l’ajuntament expliquen quin és el seu balanç: dels 144 només existeix dret a indemnització en els que no van ser demolits controladament, és a dir, uns 80. S’han tancat 41 acords; set familiars contactats no han arribat a presentar una reclamació i en 14 casos no s’han trobat familiars dels morts. En uns altres 18, l’acord està per tancar.

Nous nínxols el 2020

Notícies relacionades

Colau: estàtues retirades, carrers rebatejats

L'increïble cas de l'okupa convergent

El consistori ja ha pagat més de 487.000 euros. S’abona més en els casos de més destrucció del nínxol i en què l’enterrament és més recent. El pagament mitjà ha sigut de 13.000 euros; el més alt, de 21.000 euros; el més baix, de 4.500 euros. Els nínxols es començaran a reconstruir en uns mesos i en principi han d’estar acabats el primer trimestre del 2020. Per tornar a les nits de pau sense esquerdes ni ensorraments, i qui sap si amb alguna condemna judicial. 

I la setmana que ve, ‘La tempesta de gel’: l’intercanvi de parelles i de partits dels candidats a les eleccions municipals a Barcelona.