Anar al contingut

Les pel·lícules del mandat

L'increïble cas de l'okupa convergent

Un conseller de districte del PDECat va viure 27 anys en un edifici municipal sense pagar lloguer

Joan Figuerola va ser agafat a més ocupant el pis contigu al seu, però no va perdre el càrrec

Toni Sust

L'increïble cas de l'okupa convergent

JOSEP GARCIA

¿S’imaginen que un conseller municipal –un regidor de districte– d’un partit que ha governat la ciutat visqués 27 anys en un edifici de propietat municipal sense pagar el lloguer –sense pagar-lo ell ni cap altre veí–, i sense avisar d’aquesta anomalia? ¿S’imaginen que a més ocupés la vivenda contigua a la seva aprofitant que els anteriors llogaters han mort?

Deixin d’imaginar-s’ho. Existeix i viu a Barcelona. Es diu Joan Figuerola Borràs. Al principi del mandat el van agafar in fraganti. Però no s’espantin, no ha perdut la plaça: continua sent conseller municipal del PDECat a Sarrià-Sant Gervasi. Pot percebre dietes, fins a un valor màxim de 10.000 euros.

Com a conseller de districte va destacar en la tasca de denunciar les ocupacions d’immobles al districte. De fet, quan aquest diari va publicar el seu cas i li va trucar per obtenir la seva versió dels fets, l’home va creure que se li preguntava per algunes finques ocupades a Sarrià. Però l’okupa era ell.

El cobrador va deixar de venir

Quan l’equip de Barcelona en Comú va prendre el comandament al consistori, es va trobar l’edifici en un calaix. És l’immoble que es troba a la cantonada que formen el número 12 del carrer d’Isaac Albéniz i el 10 de Tres Reis. Tot just 100 metres per sota de la Ronda de Dalt, al costat de la Via Augusta. Erigit a l’emplaçament en el qual abans hi havia una torre, l’edifici era de propietat privada i va ser expropiat el 1989 per a la realització d’una operació urbanística que després va ser anul·lada.

El privat va rebutjar recuperar la casa i l’ajuntament, nou propietari, es va oblidar de fer contractes nous i de cobrar el lloguer. Pel que sembla, algun dels veïns va fer inicialment el gest: va trucar a l’antiga propietat per preguntar per què el cobrador que es presentava un diumenge de cada mes –a unes 2.000 pessetes mensuals per pisos d’uns 50 metres quadrats– ja no ho feia. Li van dir que ells ja no hi tenien res a veure.

A partir d’aquí, l’assumpte va funcionar més o menys com a ‘La comunidad’, d’Álex de la Iglesia: es va imposar una capa de silenci per interès econòmic. Existeix un matís: a la comunitat de De la Iglesia, els veïns es conjuren per intentar recuperar la quiniela premiada que un veí amaga per no compartir els diners guanyats. A l’edifici de Sarrià el benefici es va aconseguir: a més de viure 27 anys sense pagar el lloguer, els llogaters del consistori tampoc van pagar l’IBI. No existien per als comptes municipals.

El cap dels veïns

En el seu moment, algun dels veïns va explicar que Figuerola deia als altres que ell, amb els seus contactes polítics, s’asseguraria que no tinguessin problemes. També se’n va anar de la llengua en un tema més difícil: va admetre davant d’algun dels seus companys d’edifici que, una vegada morts els llogaters del 4t 1a, ell, que viu al 4t 2a, havia canviat el pany i havia ocupat la vivenda. Perquè no hi hagués bestioles. Per allà es va esquerdar la trama.

El febrer del 2016, una comitiva municipal va intentar obrir la porta del 4t 1a: el pis anava a ser entregat temporalment a una família sense recursos. La clau no va encaixar. L’endemà van acudir de nou i Figuerola va obrir la seva porta i els va dir que allà continuava vivint la mateixa parella de Tamarit de Llitera (Osca) que, en realitat, havia mort cinc anys abans. A la tercera, el conseller de districte va admetre davant d’agents de la Guàrdia Urbana que el seu fill, aturat ocupava la vivenda, i que havia entrat amb unes claus que ell tenia. “No pot ser que els antics llogaters l’hi donessin, es portaven fatal”, va assegurar un altre veí sobre aquesta dada.

El desnonament

L’ajuntament va procedir llavors a iniciar un procés de recuperació de la vivenda. No va ser senzillFiguerola va intentar inicialment que el consistori adjudiqués el pis al seu fill, però no es donaven les condicions perquè rebés un lloguer social, a preu reduït. Al final, el maig del 2016, el fill es va presentar al consistori i va tornar la clau.

Figuerola, durant un ple del districte de Sarrià-Sant Gervasi. /ÁLVARO MONGE

El PDECat, llavors CiU, va considerar que la trama no afectava el pare, sinó el fill. I va optar per mantenir-lo al càrrec. Tot i que sembli increïble. Figuerola va anar tornant a l’anonimat, però aquesta vegada amb un contracte de lloguer a raó de 350 euros el mes, i per cinc anys. I això que ell d’entrada va rebutjar aquest tracte: va saber que alguns dels seus veïns havien aconseguit un contracte vitalici a un preu inferior per la seva situació precària i va exigir les mateixes condicions. Quan l’anaven a fer fora, va acceptar l’oferta.

Tuits sobre vivenda

Des d’aleshores, Figuerola ha seguit la seva vida sense aparent incomoditat del PDECat. L’okupa convergent no es talla. En els seus dos comptes de Twitter ha publicat missatges acusant Gerardo Pisarello, regidor de Sarrià quan es va destapar el cas, d’inventar-se l’ocupació.

També ha criticat la política de vivenda de Colau. I que s’entregui pisos a estrangers.

Les pel·lícules

La comunidad (2000)

Els veïns d’un edifici madrileny comparteixen un secret: estan confabulats per intentar aconseguir part dels milions que un dels llogaters va guanyar jugant a la quiniela i després es va negar a compartir.

Cartell de la pel·lícula ‘La comunidad’

I la setmana que ve: ‘Good Bye, Lenin’, Colau i la memòria històrica: estàtues retirades, carrers rebatejats.