Colau: estàtues retirades, carrers rebatejats

L’alcaldessa va pujar a l’escenari. Era a la seva salsa. S’anava a rebatejar un carrer amb el nom del còmic Pepe Rubianes i a Ada Colau li va semblar convenient adoptar el to irreverent del difunt: “En aquests temps en què ens hem de tornar a posar la xapa reivindicant la llibertat d’expressió, crec que a Rubianes li hagués agradat molt que el seu estimat públic es reunís per treure el nom del carrer a un fatxa i posar-l’hi a un còmic".

Va passar a l’abril del 2018 i va ser un dels episodis més cridaners, juntament amb la retirada de l’estàtua d’Antonio López, el marquès de Comillas, del pla de l’alcaldessa per reanomenar carrers pensant a donar més pista a personatges progressistes o populars i a les dones, que segons un estudi només donaven nom a un 7% dels carrers, mentre que un 43% estaven batejats en homenatge als homes. Canvis que han tingut els seus detractors, com els seus entusiastes.

L’almirall “fatxa”

El “fatxa” que va rebre posmortem l’atac de Colau era l’almirall Cervera, Pascual Cervera Topete, el marí a qui li va tocar dirigir la flota que va sucumbir davant dels EUA. Una derrota significativa: va suposar la pèrdua de les colònies americanes d’Espanya 406 anys després que Cristòfor Colom posés un peu al continent. L’atac de Colau va tenir un eco rotund. Cervera es va emportar un capó que sembla immerescut i alguns dels seus descendents van protestar. El marí va recomanar no anar a defensar Cuba i al tornar, després d’estar cordialment detingut per les autoritats nord-americanes, va ser jutjat a Espanya pel seu paper en la derrota naval, i finalment va acabar absolt.

Diuen que minuts després que Colau l’anomenés “fatxa”, quan entrava al cotxe per anar-se’n de la Barceloneta, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, li va advertir que Cervera no era precisament un feixista. Però en l’ambient de la declaració de Colau flotava l’esperit amb el qual, temps enrere, s’havia retirat l’estàtua d’Antonio López de la plaça que porta, encara, el seu nom. López, marquès de Comillas, és identificat com el principal negrer de la seva època.

Tot i que els seus descendents van destacar les seves aportacions a la ciutat, va pesar molt més que Comillas les sufragués amb aquell negoci tan rendible, alhora que terrible, que era posar per força a un grup d’africans encadenats en un barco per traslladar-los a Amèrica i vendre’ls com a esclaus. Amb una expedició es guanyava una fortuna. El disgust es va escampar entre els descendents de López, i entre altres que van remarcar que n’hi va haver molts de més negrers a Catalunya i que a alguns se’ls ha perdonat. Per exemple, ironies de la vida i la família, el mateix consogre de López, Juan Güell, va finançar expedicions esclavistes, però la seva estàtua continua exposada a l’encreuament de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya.

Més dones i més noms populars

Durant el mandat que ara conclou, a Barcelona s’han modificat 19 noms del nomenclàtor i s’han fet 41 noves assignacions. No és un número gaire superior al de períodes anteriors, tot i que sí que és el període recent en què s’han fet modificacions més cridaneres. Una cosa lògica: el 1979 es va emprendre un gran nombre de canvis, els primers governs locals democràtics prenien el comandament després del franquisme.

A més de l’almirall Cervera i l’estàtua del marquès de Comillas, han destacat el canvi de nom del saló de plens, de la Reina Regent a Carles Pi Sunyer; i el de la plaça de Llucmajor, ara de la República, que va motivar una queixa de l’alcalde de la localitat mallorquina. Per als detractors de Colau, el seu propòsit era amagar la part de la història que no li agrada. Una mena d’adaptació de ‘Good Bye, Lenin’, pel·lícula en què un jove de la República Democràtica Alemanya construeix un món fals perquè la seva mare, que desperta d’un coma mesos després que passi, no descobreixi que el mur de Berlín s’ha ensorrat i el bloc comunista ha col·lapsat.

La memòria, “un dret civil”

Com comissionat de programes de Memòria, a l’historiador Ricard Vinyes li ha tocat pilotar els canvis al nomenclàtor, tot i que subjecte al consens de la comissió que acaba validant-los. Un consens que, argumenta, és en realitat el de la majoria de la ciutadania. “Per xifres, la quantitat de canvis és similar a la d’altres mandats. No era un tema de quantitat, sinó de canvis qualitatius. Era necessària una representació més equitativa: el dèficit era impressionant en aspectes de gènere i de personatges vinculats a la radicalitat democràtica, també en noms que tenien un ús popular”.

¿Cal recordar o oblidar quan es dona nom als carrers? Respon Vinyes: “És un dilema que no porta enlloc. No és obligatori recordar o oblidar. La memòria és un dret civil que genera un deure a l’administració, que ha de buscar un equilibri. Hem actuat conforme a les peticions”. 

“Quan vam canviar la plaça de Joan Carles I podríem haver-la anomenat plaça de la República, o del 14 d’abril, com es denominava durant la República. Però es va optar pel nom que li va donar el barri: Cinc d’Oros. En el cas de Riera de Cassoles, que va substituir Príncep d’Astúries no és que busquéssim un nom alternatiu. És el que se li donava al carrer. Això és memòria democràtica”, resumeix Vinyes. ¿I si guanyés Vox i canviés tots els noms al seu gust? “Això significaria que la gent els ha votat i que comparteixen aquesta sensibilitat”.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

És a dir, al final el carrer influeix. Per això, argumenta Vinyes, va caure Antonio López i per això, en canvi, continua tan tranquil el seu consogre Güell: “Perquè la gent ja demanava la retirada de l’estàtua del marquès de Comillas quan va ser instal·lada, el 1884”. 

I la setmana que ve: ‘Guantanamera’, el ‘pack’ de la mort; la funerària pública no nata i els nínxols esfondrats a Montjuïc.