Els discos del sergent Apone

Alguns, quan apareix el nom d’Al Matthews, recorden el seu paper de general Tudor a ‘El cinquè element’, d’altres el de cap de bombers en ‘Superman 3’, d’altres el de locutor de ràdio ‘Dilluns tempestuós’, però tard o d’hora tot convergeix en un nom, el del sergent Apone, i en un títol, ‘Aliens’, i en la imatged’aquest militar de l’espai robust i de riure estentori que es passa la pel·lícula fent esgarips i mastegant un cigarro. Apone va ser el cognom ineluctable de tots els obituaris que es van escriure quan l’actor de Brooklyn va aparèixer mort a la seva casa de La Zénia (Alacant) al setembre, a més de les mencions al seu passat com a marine a la guerra del Vietnam i el seu acompliment com a locutor a Ràdio 1 de la BBC –el primer locutor negre de Ràdio 1 de la BBC-.

El que no va quedar consignat en aquests obituaris va ser que el mateix dia i a la mateixa hora que el tanatori de Pilar de la Horadada acollia el seu funeral, lluny d’allà, a la botiga de discos Edison’s, en el número 10 del carrer de la Riera Baixa, a Barcelona, Matthews era objecte d’una cerimònia de comiat una mica menys formal. Esquitxada amb whisky, esquitxada amb música de DJ, esquitxada amb anècdotes dels qui havien tingut la fortuna de conèixer-lo. La botiga de discos Edison’s i el sergent Apone tenien una història en comú.

Tres baguls de música

Un dia, fa poc més de dos anys, la propietària d’Edison’s Elisabeth Clare va rebre la trucada d’un home que li va dir: "¿Tu coneixes Al Matthews? Jo tinc la seva col·lecció de discos”. L’actor protagonitzava la seva pròpia versió de jubilació mediterrània a La Zénia, necessitava l’espai que li treien els discos i volia vendre’ls. “I aquest senyor, una mena de mànager, va trucar aquí. Realment mai vaig saber per què. Suposo que perquè solem fer subhastes. Deu haver teclejat 'subhastes’ i 'discos’, o alguna cosa així, i li devia haver sortit la nostra botiga, i va trucar. La veritat és que jo ni tan sols sabia qui era Al Matthews". L’Elisabeth i el seu nòvio es van desplaçar a La Zénia a conèixer l’actor i al final es van quedar els seus discos en dipòsit. La propietària d’Edison’s recorda aquesta visita, la primera de tres, perquè els va citar al  Cambridge Pub, que era com una mena de segona llar. El lloc estava i continua estant decorat amb una profusa memorabilia dels seus temps d’estrella –secundària– del cine.

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

Al Matthews era un amant de la música, i en els seus temps londinencs va arribar a editar un senzill, ‘Fool’, que va arribar al lloc 16 dels més venuts a la tardor del 1975. La seva col·lecció constava de 800 discos marcats per l’eclecticisme: de Bob Mould a Bobby Womack, de Chaka Khan a Millie Jackson, de Bob Dylan a The Valentine Brothers. "Aquest era el seu preferit", diu la propietària sostenint un vinil entre les mans: el d’Aretha Franklin ‘One lord, one faith, one baptism’. Tres baguls que no manquen de dignitat són suficients per contenir la col·lecció.

La conjunció entre Edison’s i la música del sergent Apone ha canviat les coses a la botiga. Al petit estudi de gravació que hi ha al mig del local s’accedeix per una porta on hi ha pintat el rostre de Matthews i unes lletres grans que diuen: ‘The Al Matthews room’. Un petit alien repta per allà. A l’entrada de la botiga hi ha un dibuix autografiat de l’actor en el paper d’Apone al costat d’una cistella plena de cors de color porpra, picada d’ullet a les dues insígnies que va guanyar Matthews al Vietnam. La sessió de DJ inspirada en la seva música que va presidir el funeral pagà es torna a sentir de tant en tant al local, les nits en què s’organitza un nou tribut a l’actor; hi ha ‘jam sessions’ i es projecten les seves pel·lícules. L’Elisabeth ha marcat tots els discos de la col·lecció amb un petit segell que certifica que alguna vegada van ser propietat del sergent Capone, i cada cert temps li fa arribar els guanys a la família. Sense cobrar comissió.