Cavalcada amb monarca emèrit

Puntualitat britànica. Precisió suïssa. I Orient com a origen. A les quatre de la tarda, ni un minut més ni un minut menys, han arribat a Barcelona els tres Reis d’Orient. Venien de lluny, molt lluny, tan lluny que ningú sap exactament on ha començat la seva singladura. Han amarrat finament, per alguna cosa el pailebot 'Santa Eulàlia té un patró de categoria, Francisco Pacheco. Tot i que han fet l’últim tram del port sols. Una pena. La seguretat hi obliga. I la merescuda comitiva que escorta tot barco amb solera i amb regi passatge quan entreveu refugi segur s’ha quedat a certa distància. L’alerta quatre sobre cinc no dona peu a processons marítimes. Ni tan sols el dia de l’Epifania. Així que pesquers, garlandes i botzines de benvinguda han sonat i s’han vist a la bocana, on també s’ha acostat a rebre Melchor, Gaspar i Baltasar l’'Open Arms', ja que el barco de l’oenagé badalonina fa escala a Barcelona fins dilluns.

De manera que al Moll de la Fusta no hi ha hagut el soroll de sirenes, ni falta que feia. L’alegria l’ha posat el galimaties dels més petits quan han vist l’embarcació a la llunyania. I en soroll eixordador s’han transformat els crits quan Ses Majestats han descendit del barco. Els esperava la màxima autoritat de la ciutat, l’alcaldessa Ada Colau, per començar el ritual de cada any, que no per vist deixa de ser emocionant: l’entrega del pa i la sal, símbol d’hospitalitat. I el més important: la clau que obre totes les cases de la ciutat. Així que tots tranquils: l’entrada real estava garantida. 

Els millors valors de la humanitat

Però abans que els més afortunats, els nens apostats al primer tram –la cavalcada ha reunit 900.000 persones durant tot el seu recorregut, segons la Guàrdia Urbana–, l’únic que Ses Majestats fan a peu i per tant l’únic en el qual és possible entregar la carta personalment als mateixos Melchor, Gaspar i Baltasar, hi ha hagut parlaments. Colau ha saludat Ses Majestats i ha demanat un reconeixement per a l’'Open Arms': "La gent que salva vides al mig del mar, igual que els Reis d’Orient, representen els millors valors de la humanitat: els valors de la vida, de la pau i els bons desitjos del Nadal". I allà hi havia Melchor per respondre amb un altre parlament. Ha recordat els nens menys afortunats: els refugiats i els malalts. I ha abraçat amb les seves paraules a tothom: "Siguin quins siguin els vostres déus i les vostres creences, sigui quina sigui la llengua amb què us expresseu, sigui quina sigui la forma que hàgiu escollit d’estimar". Altura i port. Taules i dicció. Moltes. Ja que ha declamat com només els grans artistes, com Lluís Homar, posem per cas, saben fer-ho.

A partir d’aquí, el de cada any. Encara que aquest, una mica més futurista. I amb un rei de més. Que ningú s’espanti. Els mags continuen sent tres però Baltasar ha canviat de fisonomia. El que feia més de mig segle que visitava Barcelona ha aconseguit el títol d’emèrit. Bé que ho mereix. Ha donat pas a un nou regnat. Al Baltasar debutant se l’ha vist relaxat, però és el que té la reialesa que neix ja amb la distinció i l’excel·lència a sobre. Encara que els nens no són tan innocents com semblen: "Baltasar ha canviat molt de cara", ha pogut sentir la que subscriu de la boca d’un petit. Més exàmens reals: "¿Com em dic?" i "¿Quan és el meu aniversari?". Déu-n’hi-do. Però els Reis ho saben tot, així que no hi ha pregunta que els posi en un compromís. El què dèiem, les taules hi ajuden molt.

El futurisme l’ha posat la nova carrossa de Gaspar: colors glacials, llums a mansalva (leds, per descomptat) i una forma amb línies de fuga que pretenia recordar una cobra, no en va el carruatge s’inspira en els encantadors de serps. I de la llegenda del déu Morfeu bevia una altra de les estrenes del seguici: la carrossa de Dormir. D’acord, la mitologia grega no peca precisament de futurista, però la coreografia i l’escena que han acompanyat el carruatge, sí.

Escales i paraigua a tot arreu

I el de cada any són els artificis dels grans, que no dels petits, per tenir camp de visió privilegiat i per recollir tants caramels com caben en un paraigua cap a baix. Tal qual. Avui els paraigües no lluïen per a la pluja meteorològica, que ni hi era ni se l’esperava, sinó per a la de dolços. Tot i que hauria estat bé no tombar-los i utilitzar-los com a cuirassa. Un caramel tirat amb força exerceix el mateix resultat sobre el cos que una pedrada. Fa mal.

Quant a les talaies, el mateix val una escala per canviar bombetes que un tamboret ‘king size’, la qüestió és agafar altura. No importa que la cavalcada passi a nivell de terra i a dos metres perquè sigui visible per a tot el món. La idea és no perdre-se’n detall.  Així que escales, tamborets i mobiliari urbà. Tot hi val. El fenomen no és nou però avui ha agafat proporcions considerables, fins al punt de provocar alguna fricció per allò de tapar les vistes o no deixar que els més petits poguessin acostar-se a primera fila. Tot i que vist que molts prefereixen gravar la rua per viure-la, n’hi havia prou amb clavar la vista en un dels moltíssims mòbils alçats per veure què passava a la calçada.  A tot això, els nens anaven a les seves coses, que no són altra cosa que donar la benvinguda als Reis i atalaiar si en la comitiva llueix tot allò que han demanat.

Notícies relacionades

Recorregut i horaris de la cavalcada de Reis de Barcelona 2019

Cavalcades dels Reis d'Orient als barris de Barcelona 2019 (recorregut i horaris)

Els més endarrerits en qüestions epistolars tenien un altre objectiu: assegurar-se que els recollidors reals pescaven amb les seves xarxes la missiva per entregar. Els carters han tingut feina, però no consta que cap sobre s’hagi quedat pel camí. Ja se sap: els Reis són mags. Hi ha hagut alegria, molta, i també un punt de valentia. El coratge l’han posat els més petits, aquells que han fet provisió de valor per entregar, no sense dubtes, el seu tresor més preuat: ¡el xumet! Els Reis d’Orient són conscients del difícil que és desfer-se de tan preuat objecte, així que en cada cavalcada ajuden els petits (i sobretot els pares) a fer tan immens pas.

La resta, una immensa rua de música, llum, color i alegria que dona pas a la nit més màgica de l’any.