el ciutadà davant una usurpació

¿Què diu la llei davant les ocupacions de vivendes?

EL PERIÓDICO resumeix en deu punts una situació complexa i desesperant per a qui la pateix

pisoocupado

pisoocupado

3
Es llegeix en minuts
Imma Fernández / Guillem Sànchez

1-¿Quines mesures adoptar davant una ocupació?

-Davant l’ocupació il·legítima d’immobles la llei ofereix dues vies: les accions civils (el desnonament per precari, el més utilitzat perquè és més senzill i més ràpid; l’acció de tutela sumària de la possessió; l’acció de defensa dels drets reals inscrits, i l’acció declarativa del procediment ordinari) i la via penal, pel delicte d’usurpació de béns immobles, que exigeix dol, cosa que complica el procediment.      

2-¿Afecta l'ocupació l'existència d'un contracte fals?

-En alguns casos els ocupes estan pagant una renda i tenen un contracte, però es tracta de contractes falsos que han firmat amb màfies, cosa que a la pràctica demora i dificulta el procediment judicial per recuperar la possessió de la vivenda. En aquest sentit, l’advocat i diputat Alejandro Fuentes-Lojo alerta dels problemes que estan causant les màfies que relloguen i ofereixen contractes falsos a tercers. 

3-¿Hi ha diferència entre si és habitatge habitual o segona residència?

-La normativa civil no ho distingeix, ja que el que es protegeix és la facultat d’ús i gaudi que integra el dret de propietat, el de possessió i altres drets reals i personals, i no pròpiament el dret de vivenda. En canvi, en la via penal sí que hi ha diferència, ja que en el cas que s’ocupi una vivenda habitual podria ser una actuació constitutiva de delicte de violació de domicili que té una pena més elevada. 

4-¿Què és el principi d'inviolabilitat del domicili?

-L’article 18.2 de la Constitució assenyala que qualsevol domicili és inviolable. Això significa que ningú, tampoc la policia, pot entrar-hi sense una ordre judicial. Quan una persona ocupa il·legalment un domicili i hi constitueix la seva residència, també està protegit pel mateix principi. Per aquest motiu, encara que la policia rebi una denúncia no pot fer fora l’ocupa per la força. Ha de ser un jutge qui ho ordeni. 

5-¿Per què no hi intervé la policia?

-Atemptar contra el principi d’inviolabilitat del domicili significa cometre un delicte de violació de domicili. Per això, els policies tenen cada vegada més resistència a entrar en immobles ocupats encara que el delicte acabi de perpetrar-se. Els ocupants poden presentar una denúncia contra la policia i, si poden acreditar davant el jutge que ja hi havien constituït la llar, la resolució judicial podria ser contrària als agents. 

6-¿Quan pot actuar la policia?

-La policia pot entrar en un domicili sense ordre judicial en el supòsit de delicte flagrant. És a dir, si l’ocupació s’acaba de produir i hi ha testimonis disposats a declarar que han presenciat la usurpació. Si això passa, i els agents poden redactar un informe, els policies poden entrar-hi i obligar els ocupants a abandonar l’immoble. La realitat demostra que aquestes actuacions cada vegada són més escasses. 

7-¿Existeix el desnonament exprés?

-El concepte de desnonament exprés ha estès la idea que si es descobreix una ocupació abans de les 24 o 48 hores, la policia pot entrar a la casa i expulsar-ne per la força els ocupants sense una ordre judicial. És fals. Amb independència del temps transcorregut des que s’ha produït la usurpació, si hi ha qualsevol indici que demostri que l’ocupant ja hi ha constituït la seva llar, la policia no pot actuar.  

8-¿La llei beneficia els ocupes?

-«La llei no beneficia l’ocupa. És la lentitud en els processos judicials el que acaba beneficiant-los», aclareix Fuentes-Lojo. Es donen casos de propietaris que decideixen indemnitzar els ocupes perquè se’n vagin, amb 3.000 o 6.000 euros, donats els costos econòmics que han d’assumir per interposar un procediment judicial i la lentitud dels de la justícia per recuperar la possessió de l’immoble.

9-¿Els veïns poden recórrer a la llei si pateixen molèsties?

-Sí, el que és recomanable és posar-ho en mans de la comunitat de propietaris, que pot interposar una demanda de cessació quan les molèsties generades per inquilins, usufructuaris o ocupes són reiterades, afegeix Fuentes-Lojo. El procediment judicial en aquests casos  és el judici ordinari, que acostuma a durar un any, en el cas que no hi hagi apel·lació, cosa que allargaria la causa. 

Notícies relacionades

10-¿Hi ha un reforma en marxa per agilitzar els processos?

-El març del 2017, el Congrés va aprovar una iniciativa del PDECat per agilitzar el procés de desnonament, per via civil, de vivendes ocupades. La proposta planteja facilitar mesures cautelars de ràpida expulsió en el cas dels desnonaments en precari. Aquesta modificació està pensada per a persones físiques i administracions, de manera que no s’hi podran acollir empreses o bancs propietaris d’immobles que hagin sigut ocupats.