L'espera per accedir a un lloguer social a Barcelona és de mig any

Hi ha una altra cara de l’ocupació, la de l’ocupació per necessitat, aquella que es produeix quan ja s’ha trucat a moltes portes i no queda cap més opció. Formen part d’aquest col·lectiu famílies amb fills, que han sigut desnonades per impagament d’hipoteques o del lloguer, que ja representa el 84% dels desallotjaments que es tenen lloc a Barcelona. Sovint són persones que tenen feina però a les quals la bombolla dels arredaments a Barcelona i poblacions limítrofes fa impossible poder pagar la mensualitat.

Les entitats socials també han fet el crit d’alarma davant la impossibilitat que tenen per accedir al mercat immobiliari per destinar-lo a famílies vulnerables a causa d’aquests preus desenraonats. En resum, no només hi ha problemes per accedir a una casa sinó també per poder-la mantenir. La radiografia de la situació no dona lloc a cap mena d’optimisme: les dificultats per accedir a un pis social i els elevats lloguers en el mercat lliure porten a entrar en vivendes alienes, la gran majoria propietat de la banca o de fons d’inversió.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) denuncia que les persones en risc d’exclusió social s’han d’esperar fins a mig any per accedir als pisos socials que facilita l’Administració a través de la Mesa d’Emergència de Barcelona. Lucía Delgado, portaveu de la PAH, reconeix que «és delicte ocupar una vivenda, però és una qüestió de justícia social buscar un sostre quan ningú t’ha donat cap solució». I afegeix: «Això que la gent vol entrar en un pis aliè és una llegenda urbana, perquè la majoria de la gent el que vol és viure amb tranquil·litat i no amb l’angoixa de si la desallotjaran».

Les condicions en aquestes cases ocupades no solen ser les més aconsellables per formar una llar, ja que en molts casos no tenen ni aigua ni llum. Les companyies de subministrament d’aigua reconeixen el fenomen de l’ocupació i col·loquen comptadors als pisos. En canvi, segons la Plataforma contra la Pobresa Energètica (APE), les elèctriques no volen ni sentir parlar del tema i es neguen en rodó a posar-ne. Aquest impediment provoca que per tenir electricitat «hagin de punxar la llum, la qual cosa multiplica els riscos d’accident», afirma una font de l’APE. El fenomen de l’ocupació no es quantifica, no existeixen dades, només és la intuïció que va a l’alça. Delgado aclareix que en aquests moments no només ocupen famílies vulnerables, sinó també aquelles que tenen feina però que tenen un sou que no els permet afrontar l’augment de preus de la vivenda. 

Notícies relacionades

Hospital, 19, la finca dels horrors immobiliaris

¿Què diu la llei davant les ocupacions de vivendes?

TRASTER PER DORMIR / L’ocupació, no obstant, és vista amb bons ulls en immobles com, per exemple, el del carrer d’Entença, 151. Famílies vulnerables van ocupar els pisos que estaven buits, la qual cosa va donar una certa tranquil·litat a la resta dels llogaters, que estaven sota l’amenaça d’expulsió per part de la propietat, perquè l’amo de l’immoble no els desallotgés també a ells. L’ocupació es va acabar l’agost passat amb altercats.

El mercat també està expulsant ciutadans que han viscut tota la vida a la mateixa casa, al mateix barri i a la mateixa ciutat però que se n’han d’anar per diverses raons: pateixen assetjament, no els renoven els contractes, en cas que els els renovin no els apugen l’índex de preus al consum (IPC) sinó quantitats mensuals que els és impossible de pagar. Una entitat social explica el cas d’un noi que ha llogat per 150 euros mensuals un traster per dormir perquè no pot pagar cap més quantitat per poder tenir un sostre on viure.