"Els bancs ens han deixat sols contra els narcopisos"

La plaga dels narcopisos –domicilis ocupats per traficants de drogues– s’ha estès pel barri del Raval de Barcelona perquè aquest veïnat està «ple de pisos buits», subratlla Milo, un veí que lidera la mobilització del carrer de la Reina Amàlia contra aquesta plaga social. Però si s’ha enquistat, malgrat les operacions policials, ha sigut perquè els propietaris d’aquests pisos ocupats –sovint, entitats bancàries que han desnonat els antics inquilins per l’impagament de la hipoteca– «s’han desentès de les seves propietats», afegeix la Mónica, una dona que s’ha passat tres anys lluitant pràcticament en solitari contra els traficants que s’han instal·lat en el número 8 d’aquest carrer. 

L’omissió dels bancs, o dels fons d’inversió que han comprat als bancs aquests pisos, ha condemnat la resta de veïns, els que sí que han de lidiar amb els traficants. 

Actualment el carrer de la Reina Amàlia és un dels focus més actius del càncer dels narcopisos. Tant el bloc 8 com el 10 d’aquesta via pròxima a l’avinguda del Paral·lel s’han convertit en dos dels edificis que tenen el trist honor d’haver allotjat la concentració més elevada de pisos de la droga. La història d’aquestes dues finques bessones també és la del Raval. La batalla de la Mónica contra el «mur» de les entitats bancàries és la que aclareix per què és tan difícil extirpar d’un bloc persones que ocupen il·legalment domicilis per delinquir. 

Un pis per invertir

Quan la Mónica va firmar la seva hipoteca el 2006, va comprar a preu de bombolla immobiliària un pis a Reina Amàlia que li va semblar la millor manera d’invertir en el seu futur, i en el dels seus fills. Era una vivenda que, d’entrada, pensava llogar. I, durant els primers anys, el pla va funcionar.  El 2008 la bombolla va esclatar i al voltant del seu pis es va arremolinar la tempesta perfecta que ha convertit el sòl del Raval en un terreny fèrtil per als narcopisos. Amb l’arribada de la crisi econòmica, diverses de les famílies allotjades als deu domicilis de la finca de la Mónica van deixar de pagar la hipoteca. Els bancs els van desnonar. L’edifici es va omplir de pisos buits. El pis de la Mónica també va acabar sent ocupat. El va recuperar aprofitant una absència dels ocupes. Literalment, va reocupar el seu pis. La conquesta li va tornar la propietat, però el panorama a començaments del 2015 ja era desolador. Dels deu domicilis del número, hi havia ocupes en sis. En el bloc contigu, el del número 10, la dinàmica havia sigut encara més intensa i, a poc a poc, van anar marxant tots els veïns. L’edifici sencer va acabar en mans d’ocupes. Aquests ocupes tenien poc a veure amb les famílies que busquen un sostre per dormir. O amb els okupes amb k que s’hi instal·len per protestar contra l’especulació immobiliària.

En la majoria dels casos, els nous inquilins de les finques 8 i 10 de la Reina Amàlia eren traficants que, escudats en el principi d’inviolabilitat del domicili, utilitzaven les vivendes per traficar. La Mónica ha deixat per escrit un historial de tots els incidents que han generat cadascuna de les ocupacions. Són 10 pàgines que enumeren episodis de rates, excrements humans a les escales, baralles amb ganivet, bústies destrossades, robatoris de fusibles, pintades, assentament d’indigents a la teulada… 

Reocupacions sense fi

Notícies relacionades

Hospital, 19, la finca dels horrors immobiliaris

L'espera per accedir a un lloguer social a Barcelona és de mig any

Una llista interminable que ha afrontat gairebé en solitari. «¿Que si m’he sentit sola durant aquests tres anys? No ha sigut una sensació: he estat sola», sentencia. Els veïns que encara vivien al bloc tenien por dels traficants. Per això van optar per «quedar-se tancats» i deixar que ella es barallés contra les ocupacions. Ella té clar que l’obstacle més gran li han posat les entitats bancàries. En nombroses ocasions, les intervencions policials acabaven amb arrestos. Però, com que les entitats bancàries se’n mantenien al marge i ni tan sols tapiaven els domicilis aprofitant que els ocupes havien sigut detinguts, quan aquests quedaven en llibertat amb càrrecs al cap de pocs dies reocupaven el mateix pis. 

Actualment ja només queden dos domicilis ocupats per traficants al número 10. En el 8, l’últim narcopís es va tancar el mes de desembre passat. Batalles com les de la Mónica, tot i que són «esgotadores», van donant els seus fruits.