El fossat dels acròbates

En comptes de pluja, la venjança de Santa Eulàlia per la traïció dels barcelonins va caure ahir sobre la ciutat en forma de foc. Les llàgrimes de la relegada patrona fins i tot haurien sigut aplaudides –unes gotes refrescants, tampoc ens passem– tant pel públic com pels artistes programats al castell de Montjuïc, on els espectacles es viuen absolutament a la intempèrie, cosa que en més d’una ocasió (i de dues i de tres) ha fet que el públic se n’anés abans d’acabar el xou a buscar una de les poquíssimes ombres, inexistents més enllà de les que oferien els murs de la construcció militar. Murs contra els quals s’afusellava mestres i polítics per les seves idees, ara ocupats per pallassos i acròbates.   

«Em sap greu, nens, no soc un iPad, soc real, no em podeu passar amb el dit», ironitza Kerol, una de les estrelles de l’escenari principal de la fortalesa reconvertida en circ –del que fa riure, no de l’altre– davant el seu nombrós i, tot i la sufocació, entregat públic. Un públic entre en el qual hi havia els seus avis, com el malabarista català de renom internacional s’encarrega de subratllar més d’un cop. Fins i tot els ha fet entregar dues ampolletes d’aigua enmig de l’espectacle, operació que ha retransmès en directe amb l’enginy que caracteritza aquest 'beat boxer'.

Una Play Station o... democràcia

«Demana un desig, el que vulguis. Per a tu o per a tots. No sé, una Play Station o... democràcia», deixa anar Kerol a una nena que ha fet pujar a l’escenari després d’hidratar els seus «iaios». Aquesta demana un avió. Apunten el desig en un tros de paper i el lliguen a un globus, que deixen anar a l’aire. «Demanarem el desig a l’univers perquè aquí, a la terra, quan tenim un desig no ens escolten», conclou el jove artista abans d’inundar el Fossat de Santa Eulàlia de pilotes de platja. «¡Que botin les pilotes, que botin! ¡Votarem!», s’acomiada davant del públic, dempeus. Una Mercè excepcional, ja ho va dir l’alcaldessa.

L’anunci ressona en un bastió militar convertit a la cultura amb aquella naturalitat tan barcelonina. Tant com els nens descalços menjant burritos sota la placa en record de Lluís Companys. Una cosa molt d’agrair en els temps actuals. Des de l’entrada del castell, no són pocs els que busquen (sense èxit) el Piolín al port.

El racó poètic

Tot i que l’espai és poc accessible, com tota fortalesa militar com cal, la programació al castell de Montjuïc va tornar a atraure moltíssima gent en aquesta descentralitzada edició de la Mercè, en què predomina un públic molt familiar, atret per una oferta cultural en què, a més de l’esmentat xou dirigit per Kerol (avui es pot veure a les 12, a les 14.45 i a les 18.45), destaquen els espectacles de Leandre, al Racó Poètic a les 13 i a les 18, o de la Cia. Pepa Plana, al mateix espai, a les 14 i a les 17.15.

Entre espectacle i espectacle, les «propostes gastronòmiques del Van Van Market», com es ven l’espai dels xiringuitos format –com en la resta d’espais de la Mercè– per les omnipresents 'food trucks', on és més fàcil trobar una hamburguesa de tofu i civada que un entrepà de llom.

Notícies relacionades

Referèndum d'independència a Catalunya: Últimes notícies en directe

Imprescindibles del programa de la Mercè 2017

A més a més de consumir cultura, gelats ecològics o cervesa –el sol crema i alegria, que és festa major–, un dels punts forts de Montjuïc per al públic infantil són els tallers. No tan sols es pot veure el pallasso, sinó que es pot fer el pallasso. La companyia Passabarrets té instal·lada una carpa on els nens (a partir de 4 anys, segons el programa, encara que se’n veuen de més petits), poden deixar-se anar en el taller de circ La Berta.

I, a l’extrem del recinte, i amb una ona molt diferent, als antípodes de circ, un espai que es diu Petits conductors, on la Guàrdia Urbana pretén «que els conductors de demà siguin millors que els d’avui». Espai, per cert, amb un gran èxit entre els petits. Una bici és una bici.