REGULACIÓ POLÈMICA A BARCELONA

BCN retalla un 25% les sessions de la Sala Montjuïc, el seu macrocine a l'aire lliure

El malestar veïnal per la sobreexplotació de la muntanya porta l'ajuntament a aplicar de forma estricta la normativa a la zona

El festival, que combina les pel·lícules a la fresca amb la música en directe des de fa 15 anys, només tindrà aquest estiu 12 sessions

zentauroepp38909590 sala montjuic170616132438

zentauroepp38909590 sala montjuic170616132438

2
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

L’aniversari, 15 anys no es compleixen cada dia, i encara menys quan es tracta d’una activitat cultural, no pot tenir un regust més agredolç. L’Ajuntament de Barcelona retalla en el 25% les projeccions de la Sala Montjuïc, el tradicional macrocine a l’aire lliure inspirat en el parisenc Cinéma en plein air de La Villette, que obrirà la seva temporada més curta dels últims anys el 30 de juny. Una temporada que oferirà únicament 12 sessions. El consistori, amb la normativa a la mà, no els ha permès organitzar-ne més.

La Sala Montjuïc és tot un clàssic dels estius a la ciutat, se celebra des del 2003 al fossar del castell de Montjuïc, combinant les projeccions de pel·lícules –d’èpoques i de gèneres molt diversos– i música en directe. En ocasions de forma simultània, com en els cineconcerts sobre pel·lícules mudes. En aquesta edició això passarà el 28 de juliol, amb el cineconcert El maquinista de La General, de Buster Keaton, juntament amb  la Simfònica Film Quartet. També aquest estiu es podran veure des de films taquillers com La la land o Spotlight, fins a pel·lícules catalanes que no han tingut a la sala el recorregut que molt probablement es mereixerien, com La propera pell, que obrirà una activitat que en els últims 15 anys ha projectat 196 pel·lícules i per la qual han passat 420.000 espectadors, uns 2.000 per sessió.

Mireia Manén, una de les directores i fundadores de la Sala Montjuïc, entén que la norma és la norma, però no que paguin justos per pecadors. «Nosaltres passem pel·lícu-les. No generem cap problema als veïns. Si hi ha activitats que molesten, que es fixin en elles, no en nosaltres», assenyala. L’ajuntament també ho fa. La mateixa norma –que subratlla que un privat només pot explotar per a una mateixa activitat un espai públic un màxim de 12 vegades a l’any– s’ha aplicat també al Piknik Electronik, cita que omple la muntanya de música electrònica els diumenges d’estiu, i que sí que ha generat moltes queixes veïnals per l’impacte ambiental.

CONTRADICCIONS

«Nosaltres ens hem contingut i hem evitat créixer massa per no afectar altres col·lectius que també fan ús de l’espai, però la programació de la Sala Montjuïc podria ser més extensa, àmplia i diversa si de nosaltres i del nostre públic depengués», assenyala Manén, que apunta la contradicció de l’actual ajuntament que, per un costat mostra la seva inquietud per la falta d’oferta cultural a la ciutat a l’agost i, per l’altre, nega l’opció a qui estaria disposat a programar per tenir-la.

La presidenta de la FAVB i històrica defensora de Mont-juïc, Anna Menéndez, opina que l’ajuntament encara fa poc per protegir la muntanya, «sobreexplota-da d’equipaments culturals». «A Montjuïc no se’l tracta com un parc, sinó com un parc temàtic», assenyala Menéndez, que destaca com afecta la mobilitat dels barris als peus d’aquesta zona verda cada vegada que es programen activitats multitudinàries als seus múltiples recintes, com el Poble Espanyol.

Notícies relacionades

Fonts municipals afirmen que es limiten a fer complir la normativa –una regulació de la Generalitat, existent des de fa anys i que mai abans s’havia aplicat en aquest cas–,

i que no poden discernir entre activitats. Manén ho accepta però a la vegada planteja una reflexió: «Cal trobar un equilibri entre la tranquil·litat dels veïns i la riquesa de la seva vida cultural», assenyala la directora de la Sala Montjuïc, que considera que les projeccions són «un bon exemple que aquesta convivència és possible»