Barcelona llença a les escombraries l'icònic rètol del cine Urgel

Urgel Cinema. Onze lletres blanques sobre hexàgons negres van donar vida al rètol sobre la marquesina de la sala durant mig segle, han acabat en un contenidor d'escombraries, igual que la majoria de les 1.832 butaques vermelles. Molts barcelonins van fer cua davant d'aquest cartell il·luminat per veure d'estrena 'Lawrence d'Aràbia", de David Lean; 'La muerte tenía un precio', de Sergio Leone, i més recentment, per a la reposició de mites del cine comercial, com "Tiburón', 'Alien' i 'A la recerca de l'Arca Perduda', que es van programar el 2010 dins de la cita cinèfila convocada una vegada al mes per Phenomena, que des de fa tres anys ja té sala pròpia a la Sagrada Família.

El cine Urgel, que era propietat del Grup Balañá, va tancar el maig del 2013 degut a la falta de rendibilitat de la sala, que es va inaugurar el 20 de setembre de 1963 com una de les més grans d'Europa. I va morir com un dinosaure: seguia sent el cine amb més aforament de Barcelona. El recinte, amb el seu vestíbul i la sala de projecció, ja ha sigut demolit. A finals d'aquest any, està previst que finalitzin les obres perquè l'immoble albergui un supermercat de la cadena Bonpreu, sobre el qual aflorarà un nou interior d'illa, delimitat pels carrers del Comte Borrell, Urgell, Sepúlveda i Floridablanca.

"Només guardem quatre o cinc butaques. Totes les lletres del rètol es van llençar, i la resta de seients, també", assegura un portaveu de Balañá, que desconeix si algú hauria pogut rescatar algun dels signes gràfics que va dissenyar Antoni Bonamusa Homs (Barcelona, 1929-2007) amb l'ajuda de Rótulos Roura, companyia que va ser líder a Espanya i Portugal en implantació d'imatge corporativa, que tenia com a emblema el mussol de llums de neó, que encara observa la ciutat des d'un terrat de la cantonada de la Diagonal amb el passeig de Sant Joan.

Bonamusa va morir. L'empresa Roura va fer fallida. Però Enric Mir, arquitecte i nebot de Bonamusa, recorda que va ser el seu oncle qui va dibuixar el cartell, i també qui va dissenyar les butaques. "Vam trucar a Balañá per preguntar què farien amb el cartell. Ens van dir que el posarien a la venda", explica Mir, per a qui és una "llàstima" que s'hagi perdut un "emblema" del grafisme dels anys 60.

LA IDENTITAT DE LA CIUTAT

América Sánchez és autor de 'Barcelona gráfica', un valuós catàleg editat el 2001 amb fotografies de rètols de façanes de comerços i de bars, anuncis, números de portals, iconografies, plaques, rajoles i senyals singulars. "Hauríem de fer una denúncia. És una barbaritat. ¿Com es pot tirar a les escombraries un rètol com el del cine Urgel. Era un grafisme representatiu del segle XX. Tenia carisma", exposa el dissenyador i fotògraf, per a qui el Museu del Disseny de Barcelona fa exposicions que són "xorrades" que "no" interessen a ningú. "I ni es preocupen per salvar la identitat de la ciutat", subratlla Sánchez.

Nacho Cerdà, director de cine i gerent i fundador del cine Phenomena, diu que ell ho hauria salvat tot: "El rètol i el local". Abans d'instal·lar Phenomena a l'antiga sala del cine Nàpols, del carrer de Sant Antoni Maria Claret, va proposar a l'empresa Balañá un projecte per reflotar l'Urgel després de penjar en diverses ocasions el cartell d'entrades esgotades" en la seva cita mensual amb aquesta sala. "No em van fer cas. La prova que hauria sigut un èxit és que Phenomena, amb projeccions diàries, funciona. És rendible. El secret està a cuidar les pel·lícules i entendre el públic", assenyala Cerdà, que lamenta la "trista" història de com ha acabat el cine més gran de la ciutat.

Óscar Guayabero, que ha sigut comissari de les exposicions 'Gráficas ocultas' i 'Disseny per viure', considera que "la sensibilitat" dels directius de Balañá deixa molt a desitjar. "Aquell rètol era molt curiós. Cada hexàgon semblava una bresca d'un eixam d'abelles. És una pena que no s'hagi valorat".

Notícies relacionades

El robatori mai explicat del 'meublé' Pedralbes

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

El que més l'estranya és que l'empresa no es posés en contacte amb la Fundació Signes que fa anys que promou una convocatòria dirigida als ciutadans per detectar aquells rètols a punt de desaparèixer dels carrers que, per la seva qualitat i originalitat, contribueixen a la memòria de la cultura gràfica i de la comunicació visual. "L'objectiu d'aquesta entitat amb seu a l'Hospitalet és recuperar i preservar aquest patrimoni amb la voluntat de crear un fons gràfic que més endavant es pugui exhibir en alguna institució", explica Guayabero.

ABSÈNCIA DE MESURES PROTECTORES

Albert Serra, director de 'La mort de Louis XIV', considera que això de treure rètols emblemàtics dels carrers és un virus que afecta molts locals antics, no només cines. "En el cas de l'Urgel, lamentablement, ja és massa tard, però hi hauria d'haver mesures protectores. És un error que es comet a tot Espanya, però a Barcelona és especialment dolorós. M'entristeix. Altres ciutats, com Torí, Viena i Rotterdam cuiden els seus cines històrics. Aquí ja gairebé no queda ni una sala de mitjans del segle XX".