Calàbria, 66, on l'Eixample es fa barri

En molt poc temps –va obrir les  portes fa un any–, Calàbria 66 s’ha convertit en l’espai de referència per a les entitats de Sant Antoni. «L’únic barri de l’Eixample que és barri», com el defineix Pep Guasch, membre del grup motor d’aquest espai autogestionat; el primer del districte amb aquest tipus d’organització. «Un projecte en permanent construcció que ara afronta el repte de no ser només l’espai de referència de les entitats, sinó de tots els veïns», apunta Marc Folch, una de les veus de l’activa comissió artística, que organitza sessions de jam blues cada dimecres (i swing i teatre i rock progressiu).

Malgrat que quan el 2011 l’ajuntament va adquirir la vella seu de l’ONCE, llargament reivindicada pel barri, el teixit veïnal va batallar perquè es convertís íntegrament –les seves set plantes– en un equipament del barri, finalment només els van cedir una part de la planta baixa. L’espai s’ha convertit així en un «edifici multifuncional» (conviuen amb les oficines de BSM, l’escola d’adults Pere Calders i el Consorci de Normalització Lingüística). La federació d’entitats que gestiona l’espai veïnal, això sí, li treu el màxim rendiment a cada metre quadrat. «Treballem en tres grans àmbits: el veïnal, l’artístic i l’educatiu», explica Maite Clavo, una de les veus del primer d’ells, que inclou una comissió de memòria històrica i un espai de debat.

MÉS ENLLÀ DEL VERTIGEN INICIAL

Quan els van cedir el local, fa només 13 mesos, van sentir un cert vertigen. Els van donar unes claus i ja està. No hi havia res ni ningú treballant a l’espai. Tot s’ha –ho han– aixecat a base de voluntariat. «La sensació era d’estem aquí i tenim un espai buit», recorda Guasch. Actualment, trobar-lo en aquest estat desert resulta gairebé impossible. Al matí hi van sobretot els jubilats. «Com que no tenen un casal on anar, cosa incomprensible en un barri tan envellit com aquest, s’han fet seu aquest espai», explica Clavo. «I és que és seu. És de tot el veïnat», afegeix Folch, que explica orgullós que aquest grup de jugadors de dòmino també han creat un grup de conversa. «Cada setmana porten algú perquè els expliqui alguna cosa i fer-li preguntes», relata. Les seves parets tampoc estan mai despullades. Sempre hi ha alguna exposició, ja sigui de fotografies o de quadros.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

«El nostre objectiu, ara que tenim diversos projectes consolidats, és que el barri es coli més en aquest espai; dels comerciants als joves. Però la idea és que ells mateixos creïn els seus projectes, no donar-los-ho fet nosaltres», insisteixen. En l’espai han nascut col·lectius com Sant Antoni Refugi o Fem Sant Antoni, que aquests dies organitzen les jornades Ens fan fora del barri, el barri és per viure-hi, en què debaten sobre pisos turístics il·legals, terrasses, la pujada dels preus del lloguer i el tancament de negocis de proximitat, una de les principals preocupacions del barri (a més del futur del mercat, en plena recta final de la seva gran transformació).

«Vam néixer amb la idea de ser un projecte de barri, però amb la idea de barri obert», coincideixen Folch i Guasch. «De fet, un dels futurs projectes que més ens il·lusiona és un grup d’interculturalitat», remata Clavo. Aquest i l’hort urbà a la setena planta. I la biblioteca popular que esperen inaugurar ben aviat. Però el projecte que més il·lusió els fa és el que encara ha d’arribar. El que portaran els joves del barri que encara no han fet seu l’espai.