BCN inicia amb la plaça dels Països Catalans la protecció d'espais públics moderns

El ple del consell municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha acordat reconèixer el valor ciutadà, cultural i social de l’arquitectura moderna, que ha tingut un paper clau en la transformació de la ciutat i en la creació d’espais i equipaments ciutadans «d’excel·lència» pel seu disseny i la seva aplicació urbanística. 

La primera a ser catalogada i protegida serà la plaça dels Països Catalans (1981-1983), que ja s’està inventariant per iniciar la recuperació i millora d’aquesta obra d’Albert Viaplana (Barcelona, 1933-2014) i Helio Piñón (Castelló, 1942), que va revolucionar, no sense rebuig ciutadà, la manera d’entendre l’espai públic davant de l’estació de Sants.

«A iniciativa del PSC, aquesta plaça es transformarà en un bé d’especial protecció, una vegada consensuada la seva rehabilitació amb els veïns de forma que sigui compatible amb la preservació dels seus valors emblemàtics i simbòlics, com a espai públic i com a llindar urbà de porta d’entrada a la ciutat», exposa Daniel Mòdol, regidor d’Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni.

El projecte passa, segons el regidor, per aconseguir la millor integració en l’última fase de remodelació de l’avinguda de Roma i de la necessària metamorfosi del degradat a l’entorn de l’estació de ferrocarrils i de la d’autobusos. «Hem de millorar l’accessibilitat», declara.

PREMI FAD 

La dels Països Catalans, premi FAD del 1984, va ser el model de les noves àrees de vianants de ciment sense vegetació, conegudes com a places dures, promogudes als anys 80 per l’ajuntament socialista, que en els seus primers dies van rebre crítiques pel seu minimalisme i sequedat. A la de Viaplana i Piñón hi destaquen dues grans cobertes de planxa de coure i la silueta d’un gat.

Actualment, la restauració total de l’entorn de l’estació de Sants i el seu finançament estan pendents d’un acord entre l’ajuntament i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif), que depèn del Ministeri de Foment. «Ara, a l’estar catalogada com a bé d’especial protecció, el consistori podrà imposar a Adif que la plaça recuperi el seu estat original», assegura Mòdol, en referència al fet que fins avui nokmés s’han realitzat actuacions de millora provisionals. «Però encara queden aquelles espantoses sortides d’emergència alineades a nivell del terra», recorda l’urbanista, que vol recuperar «l’esperit» d’una plaça que, opina, es va avançar al seu temps.

El gran objectiu de Mòdol és protegir espais públics contemporanis de gran interès urbanístic i igualar-los a llocs patrimonials tan emblemàtics com el parc Güell, el conjunt del parc de la Ciutadella, Montjuïc i el laberint d’Horta. «Hem de vetllar per l’espai públic, el bé més preat dels barcelonins i al seu torn limitat i poc cuidat per la sobrepressió a la qual està exposat per culpa de l’excés de turistes, de terrasses i de motos aparcades», declara.

A la catalogació i protecció patrimonial de la plaça dels Països Catalans la seguiran, segons el projecte de Mòdol, el Moll de la Fusta i els parcs de Diagonal Mar, Central de Nou Barris i de la Creueta del Coll.

LLACS

El de Nou Barris, la construcció del qual va començar el 1999, és el segon espai verd de la ciutat en superfície, amb gairebé 17 hectàrees amb llacs amb cascades i més de mil arbres de 49 espècies diferents, així com un palmerar únic a la ciutat. Dins de la seva àrea es troba l’antic Institut Mental de la Santa Creu, obert fins al 1986, que actualment alberga la seu del districte i altres espais cívics com la biblioteca. La gran obra dels arquitectes Carme Fiol i Andreu Arriolla és un lloc molt apreciat pels veïns dels barris amb els quals limita: Can Peguera, Guineueta, Turó de la Peira i Porta.

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

El parc de la Creueta del Coll es troba al districte de Gràcia, on antigament hi havia una pedrera granítica. La seva transformació en parc públic es va realitzar el 1987 gràcies a un projecte de l’estudi Martorell-Bohigas-Mackay. L’entrada principal és pel passeig de la Mare de Déu del Coll, on es troba el monòlit de ferro anomenat Tòtem, d’Ellsworth Kelly. Hi ha una piscina situada entre les parets de l’antiga pedrera, on molts visitants van a contemplar l’Elogi de l’aigua, una escultura de formigó d’Eduardo Chillida de 54 tones, que el 1998 va causar tres ferits al desprendre’s dels cables d’acer ancorats a la roca.

PALMERES

La rehabilitació del sector portuari barceloní va començar amb el projecte urbà del Moll de Bosch i Alsina, o Moll de la Fusta, passeig amb palmeres i una àmplia terrassa elevada, obra de Manuel de Solà-Morales. Aquesta zona clau en la transformació del front marítim prèvia als Jocs Olímpics de Barcelona 92  va ser fins a mitjans del segle XX el lloc on s’emmagatzemava la fusta abans de ser embarcada.