Viatge al fons del Fondo

L'excursió al centre de la terra colomenca podia ser una expedició julioverniana, tres i prou, i gairebé és més que una mani de Societat Civil Catalana

icoy36410929 santa coloma161125160730

icoy36410929 santa coloma161125160730 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
CARLES COLS / BARCELONA

La parada de metro de Fondo no és el volcà islandès Snæfellsjökull (que queda més lluny i és més impronunciable, la qual cosa vesteix millor d'aventura la cosa) però l'oportunitat de recórrer els túnels del metro de la L-9 a peu en busca de les aigües termals subterrànies de Santa Coloma de Gramenet és una ocasió irrenunciable de, per unes hores, ser Otto Lidenbrock. Calçat d'excursió, abric, llanterna…, tot en ordre. El protagonista de ‘Viatge al centre de la Terra’ portava per descomptat també cantimplora, i bé que li va anar, doncs a un pas de la mort per set, terrible experiència, descobreix un torrent d'aigua bullint rera una paret de pedra, així que a la motxilla no falta aquesta nit, com a substitutiu una mica cutre, una ampolleta de plàstic, perquè els organitzadors d'aquest viatge al fons del Fondo asseguren que les parets del suburbà en alguns trams supuren. L'ampolleta plena seria un petit gran souvenir.

Otto Lidenbrock s'endinsava Otto Lidenbrock s'endinsava al volcà amb el seu nebot i el fornit Hans. Aquí som més de 30. Toca a menys èpica per cap

La llàstima és que Lidenbrock s'endinsa per un volcà d'Islàndia amb la companyia ben justeta, el seu nebot Axel i un fornit natiu, Hans, i l'expedició nocturna de Santa Coloma és gairebé més gran que una mani de Societat Civil Catalana, una trentena llarga de persones que comparteixen una única cambra tèrmica i només un termòmetre per realitzar els mesuraments.

NI UNA RATA

Amb el servei del metro ja interromput (és la una de la matinada), el túnel del suburbà de la L-9 sorprèn per la seva exquisida pulcritud. Això no és la L-1, amb les seves rates cridaneres i les seves legions d'escarabats. És un recinte net. La profunditat ajuda. Anem, que la il·lusió de topar-se cara a cara amb un regne animal del submón (no calia que fos l'ictiosaure de Verne) també se'n va a la porra. Queda el consol que ja que aquesta línia és responsable en gran mesura de la misèria econòmica de la Generalitat, almenys estigui neta.

El geòleg porta una càmera de visió tèrmica com la que Predator portava de sèrie. És el tipus més buscat de l'expedició

Al capdavant de l'exploració caminen amb pas decidit l'alcaldessa Núria Parlon, la tinenta d'alcalde de Barcelona Janet Sanz i el verdader far per a la resta del grup, Enric Vázquez-Suñé, el geòleg que dies enrere, si es despista, converteix en una piscina termal el carrer on es va realitzar una prospecció.

De la cambra termográfica no se'n pot dir res millor que seria el regal estrella del nadal si no fos pel seu preu. Predator la portava incorporada de sèrie. Quina enveja. A través d'ella es distingeixen les siluetes calentes dels expedicionaris (alguns més que altres) i, heus aquí el que és bo, que la temperatura de la paret no és uniforme. Perquè tothom sap que darrere hi ha una font termal, que si no començarien tots a córrer. 

L'ESQUERDA VISCOSA

Notícies relacionades

La zona de màxim interès està molt a prop de les andanes de fons. Una fina reguera d'humitat baixa per la paret. Al tacte, és viscós. ¡Ecs! Vázquez-Suñé, més professional que els seus neòfits companys d'expedició, obre la seva maleta de geòleg i treu un termòmetre que, com la cambra termica, també causa admiració. “Està a 41 graus”. És poc per fer un bon te, però és un indici que, més endins, allò està que crema, que és el que s'espera.

El tacte és viscós  i calent. No és Lovecraft. És la font!

Són més de les dues de la matinada i toca buscar una sortida. Fer-ho per Strómboli seria el més oportú, però els responsables de Transports Metropolitans de Barcelona, que han vigilat que ningú es parteixi el coll en el trànsit per les vies, ordenen sàviament recular i deixar-se de bajanades, que aquesta no és nit de Lidenbrocks. Fora resta, silenciós, el barri del Fondo. També té el seu què. Pel contrast amb el seu bulliciós dia a dia. Però també perquè ara se sap que amaga un immens tresor.

Temes:

Aigua Metro