Adéu al mod pioner Ringo Julián

Diumenge passat ens va deixar Ringo Julián (Barcelona, 1962). Tot i la seva importància capital en determinats cercles, el seu nom no figura en cap crònica oficial de la cultura barcelonina. Catalitzador de nombroses iniciatives des del començament de la dècada de 1980 en diversos aspectes de la cultura pop, va ser acomiadat ahir pels seus amics més propers amb tots els honors psicodèlics i amb cançons de Who, Beatles i Chords.

Per a alguns el pop no és només un estil musical o artístic. Per a Ringo Julián el pop va ser també moltes altres coses. No se’l va prendre com un simple aficionat o un espectador. Ringo –segurament ningú li deia Ricard des, d’almenys, 1980– era incapaç de quedar-se al marge i va decidir que faria la guerra pel seu compte sense acceptar normes d’altres. Mai es va acomodar en els seus èxits i, duent a terme l’únic manament mod, sempre va anar un pas endavant, sabent que si això està bé, segur que hi ha alguna cosa que està millor. Només s’ha de buscar.

Ja d’adolescent, els Beatles li van obrir la porta per descobrir la riquesa musical i cultural dels anys 60. Es va capbussar en la seva investigació i com a habitual de mercats i botigues de segona mà va aconseguir, abans que el col·leccionisme fos respectable, una envejable quantitat de discos, revistes, llibres i objectes relacionats amb aquella dècada. En aquella època va formar part dels Jet Beats, un grup urbà que uns quants amics rockers aficionats al Mersey beat van crear a imatge de The Wanderers i al qual va cantar Loquillo a Ahí vienen los Jets.

Idees pròpies    

Amb l’arribada dels 80 es va convertir en pioner de l’escena mod local, en una època en què tot s’aprenia gairebé per casualitat. Aviat es va establir com a referent gràcies a l’organització de concerts, concentracions i altres esdeveniments. Va publicar, entre 1984 i 1988, el fanzín mod més influent del país, Reacciones, del qual van sortir 18 números. Allà van aparèixer, en molts casos per primer cop, articles seus sobre Brighton 64, Los Negativos, Los Flechazos, Sex Museum o uns Aullidos en el Garage abans de convertir-se en Los Sencillos, i va brindar el seu suport a desenes de nous grups. Van sorgir nombrosos modzines gràcies a la seva inspiració. Ringo va ser objecte de crítica despietada des dels sectors més ortodoxos per la seva descarada exhibició d’idees pròpies i el desacatament a regles que mai van existir en vida del moviment original. Va tancar el seu fanzín i es va anar desvinculant de l’escena per centrar-se en la seva altra passió, l’art.

Ja a mitjans dels 80 havia començat a pintar segons la influència de Lichtenstein, Warhol, Oldenburg, Ramos i altres figures del pop art, en un estil molt simple, de traços clars i colors plans. A mesura que millorava la seva tècnica, totalment autodidacta però apresa de la seva ben assortida biblioteca, la seva obra guanyava en complexitat. Va dissenyar portades de discos, va participar en happenings a l’escenari amb grups mods i va experimentar amb filmacions en format Súper 8.

Notícies relacionades

"Estem farts de tanta confusió"

Un policia de Badalona serà jutjat per falsejar quilometratge

El 1994 va obrir The Pop Place, un bar que va inaugurar aglutinant les seves diverses facetes. Mentre va estar obert va suposar una refrescant alternativa a l’endèmica escassetat de locals acollidors. Allà es va escenificar la transició d’un Ringo netament sixties a un de més experimental. Això es va traduir en un progressiu canvi de música i públic fins al seu tancament el 1996. Els escocesos Trashcan Sinatras van arribar a dedicar una cançó al Pop Place, i els mateixos Oasis, ja famosos però molt poc abans de fer el seu salt mundial, van passar per allà. Ringo, per descomptat, ni sabia qui eren.

Després del tancament del bar, Ringo es va aïllar del que era el seu ambient més pròxim i va començar a col·laborar amb associacions antiprohibicionistes. Va reprendre la pintura a finals dels 90 amb la seva magnífica col·lecció Visionary Pop, en què a penes queden rastres de pop art tradicional i en què conjuga imatges femenines figuratives i pintura psicodèlica. Va fer diverses exposicions i tenia excitants projectes que, per desgràcia, mai es portaran a terme.