La mansió modernista de Rockefeller

La majestuosa Casa Burés, a la cantonada d'Ausiàs March amb Girona, ha tingut dfierents destinacions que mai van veure la llum i dos propietaris públics que no van saber vetllar per ella. Primer va pertànyer a l'Ajuntament de Barcelona i després a la Generalitat, que va acabar el 2014 malvenent aquesta joia modernista a Europa Capital Partners, un fons britànic membre del grup Rockefeller. L'adquisició es va realitzar a través de la seva filial Trinder Promociones, que al seu torn es va associar amb Bonavista Developments, que aquest any ha iniciat les obres d'una reforma que costarà 50 milions d'euros.

L'Administració pública no va escoltar les entitats veïnals que van reclamar sense èxit que la finca de cinc plantes, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local, acollís equipaments per a la Dreta de l'Eixample, un barri on escassegen. Les empreses inversores van veure una oportunitat d'or al comprar la propietat, després de tres subhastes fallides, per 18,8 milions d'euros, cosa que va significar una rebaixa del 28% respecte als 26 milions que la Generalitat va pagar al seu dia a l'ajuntament.

El FALLIT MUSEU DEL MODERNISME

La Casa Burés abans va ser propietat de la immobiliària Landscape, del Banc Sabadell, que el 2006 va negociar la venda per transformar-la en un hotel de cinc estrelles. Al tractar-se d'un edifici catalogat, el consistori, amb Jordi Hereu com a alcalde, va exercir el dret de tempteig i el va adquirir per 26 milions d'euros amb el propòsit d'obrir-hi un museu d'interpretació del modernisme.

L'estudi TDB Arquitectura, liderat per Juan Trias de Bes, ha traçat els plànols de 26 vivendes de luxe, amb apartaments, àtics, dúplexs i lofts d'entre 100 i 500 metres quadrats, dues piscines, un gimnàs i altres zones comunes que mantindran els mosaics originals, l'entrada de carruatges, la marqueteria, les pintures murals, les escalinates, les vidrieres, els capitells, els patis i les escultures que van donar fama a l'edifici obra del deixeble d'Antoni Gaudí, Francesc Berenguer, malgrat que el projecte va anar firmat per Miquel Pascual ja que l'autor no tenia el títol d'arquitecte.

Jacinto Roqueta, soci de Bonavista Developments, assegura que l'edifici estava en un estat deplorable. "La idea és tornar-lo al seu ús original, quan albergava vivendes. Per això conservarem la façana tal qual sense obrir-hi locals ni botigues. El més important és mantenir el seu valor patrimonial", exposa Roqueta, que assegura que ja s'han realitzat prevendes de cara al 2017, quan s'acabi la restauració.

Notícies relacionades

Barcelona torna a invertir en la restauració del seu patrimoni arquitectònic

BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica

La finca es va construir entre el 1900 i el 1905 per encàrrec de l'industrial tèxtil Francesc Burés per albergar-hi pisos de lloguer i ser la seu social i els magatzems de la seva empresa. En la decoració van treballar grans artistes modernistes, com l'ebenista Gaspar Homar; l'escenògraf Oleguer Junyent, que ideava els decorats del Liceu; el vidrier Antoni Bordalba, i l'escultor Joan Carreras. L'estudi Chroma s'encarrega de la restauració de les vidrieres, les rajoles, els llums, les pintures, els sostres i de tots els elements decoratius que han sobreviscut al pas del temps i als furts.

Eduard Thió, de Chroma, considera que és un dels projectes més importants assumits per la seva empresa. "El nivell de qualitat dels seus acabats és altíssim. Està a l'altura del Palau de la Música. La seva riquesa artesana la fa exclusiva", defineix Thió.