Barcelona torna a invertir en la restauració del seu patrimoni arquitectònic

Barcelona torna a invertir en la reforma dels seus edificis històrics amb un clar valor patrimonial, després d'anys de crisi en què aquest tipus d'intervencions en la millora del paisatge urbà van patir un vertiginós descens. En aquests últims mesos, segons el gremi del sector, s'han doblat les restauracions de façanes i interiors d'immobles catalogats, entre ells el Palau Pignatelli, immoble gòtic que alberga el Reial Cercle Artístic; la Casa Burés (1905), obra de Francesc Berenguer; la Lleialtat Santsenca (1928), de Josep Alemany, i la Casa Vídua Marfà (1901), senyorial vivenda que Manuel Comas i Thos va alçar a la cantonada del passeig de Gràcia amb València.

Daniel Mòdol, regidor de Patrimoni de l'ajuntament, considera que l'arquitectura és un dels principals valors de la capital catalana. "Les reformes de joies arquitectòniques estan augmentant, però falta molt per fer i no solament en l'àmbit patrimonial de la ciutat", declara Mòdol, que insisteix que el consistori no únicament se cenyeix a la restauració d'edificis singulars. Malgrat que hi ha interès municipal per ampliar el mapa d'adquisicions d'edificis catalogats. En aquests moments, Ciutat Vella negocia la compra de la Foneria de Canons, propietat de la Generalitat, per restaurar-la i transformar-la en un equipament veïnal aquest espai abandonat a l'inici de la Rambla.

TREBALLAR EL DOBLE

Les empreses de restauració han incrementat els encàrrecs d'estudis per iniciar obres. Eduard Thió, copropietari de Chroma, taller especialitzat en la restauració de cases amb valor patrimonial, reconeix que ha doblat la feina però que encara no arriba als ingressos anteriors a la crisi. "Abans del 2008 superàvem els dos milions d'euros anuals, durant els pitjors anys no passàvem dels 400.000", informa.

El seu equip d'artesans treballa a la façana 'déco' de l'edifici CESE (1926), a la Via Laietana, 6, obra d'Antoni Puig; a l'edifici modernista protegit de Margarit, 25; en una finca noble d'Enric Sagnier, a Ausiàs March, 39, i al mur barroc del carrer Petons. Una altra obra destacada és l'aler ceràmic de grans dimensions del passeig Colom, 24, que ningú abans havia gosat afrontar per les seves dimensions, voladís i pes. I per fi, s'inicia la restauració de la Lleialtat Santsenca, l'antiga cooperativa de Sants reivindicada històricament com a equipament per entitats del barri i que ha estat més d'un any amb les obres parades per la retirada de les empreses adjudicatàries. 

Entre els projectes importants de la ciutat, es troben la rehabilitació de l'antiga fàbrica L'Escocesa al Poblenou, sense autoria coneguda, i la intervenció arquitectònica en el fenomenal edifici de la Duana del Port de Barcelona, que compta amb més de 400 escultures a la façana. També és obra de Sagnier, l'arquitecte modernista amb més obra edificada. "Barcelona encara està lluny de les ajudes que reben París i Roma per conservar el seu patrimoni", assenyala el directiu de Chroma. Sobre aquesta qüestió, Mòdol respon que l'Institut Municipal del Paisatge Urbà (IMPU) compta amb un capítol destinat a "actuacions extraordinàries" amb ajudes per a qualsevol edifici de caràcter especial o d'interès.

LA LLISTA D'ESPERA 

De Gaudí, el consistori acaba d'enllestir la restauració de la sala hipòstila del parc Güell, mentre que la Casa Vicens (1888), de propietat privada, ultima la seva reforma amb la previsió d'obrir l'any que ve. Queden pendents de millora el col·legi de les Teresianes i les cavallerisses i el picador de la finca Güell a Pedralbes. "L'IMPU ja ha elaborat un pla director per rehabilitar les cotxeres i, així, poder obrir les portes a les visites", assegura Mòdol.

L'estudi per restaurar l'escola del carrer Ganduxer ja està realitzat, però l'entitat propietària assegura que no pot assumir la despesa que representa una obra de tal envergadura. "Només hem pogut adaptar l'edifici per tenir al dia la llicència ambiental. Fa anys que busquem ajudes per rehabilitar la façana que encara té ferides de la guerra civil.

Notícies relacionades

La mansió modernista de Rockefeller

BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica

Vaig buscar patrocinis privats amb companyies com Telefónica, però no vaig tenir èxit", argumenta María José Monserrat, directora de Les Teresianes.

Tot aquest tràfec de reformes coincideix amb les recents obertures al públic de dos edificis de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch: la Casa de les Punxes (1905) i El Palau Baró de Quadras (1904). I també amb la recta final de la rehabilitació del Palau de la Justícia (1887), obra de Sagnier i de Josep Domènech i Estapà, que avui és la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l'Audiència Provincial de Barcelona. Són les escasses joies modernistes que han tingut la sort de comptar amb inversió per a la seva restauració integral en aquests últims anys de sequera.