"¿Com és possible tenir feina estable i no poder pagar un pis?"

Lucía López està esgotada, frustrada i al·lucinada després de la «duríssima» experiència de trobar una vivenda per a ella –s’acaba de separar– i els seus dos fills petits. A penes dóna crèdit al panorama que s’ha trobat a Barcelona. «¿Com és possible tenir una bona feina, estable, i no poder pagar un pis?», es queixa aquesta mestra de secundària amb una lleugera reducció de jornada, instal·lada de fa poc a la seva nova (micro)llar. Té uns 45 metres quadrats, dues habitacions (una sense ventilació) i s’ubica en un tercer sense ascensor, al barri de Navas (Sant Andreu), a la frontera amb els barris del Guinardó i el Camp de l’Arpa. Ha negociat pagar 640 euros.

Fa nou mesos, després de la separació, va llogar el primer que va trobar, amb l’única condició d’allunyar-se poc del Clot, ja que té amb la seva exparella la custòdia compartida dels fills. Però la vivenda tenia algunes incomoditats no visibles a primera vista i va seguir d’alta en les alertes dels principals portals immobiliaris, a l’espera d’un miracle i de ser més ràpida que la resta d’aspirants. No ha deixat de buscar, primer al voltant dels 600 euros, després acostant-se als 700, desconcertada perquè l’oferta cada vegada era més petita i pitjor, i sempre pensant en les necessitats de la seva família.

Però arriba un moment en què un assumeix que «s’han de fer renúncies». I en el seu cas va ser l’espai, per poder trobar un domicili reformat i acollidor, encara que sigui pujant-hi amb la seva prole a peu. De moment, és optimista i s’aferra a la seva miniterrassa, a les bones comunicacions de la zona i l’ambient de barri. Una llitera és la solució per a l’habitació petita, on no hi cap res més. Cuina i menjador comparteixen estança, i també seran zona de jocs infantils.

«No és que no hi hagi mercat de lloguer, és que resulta impagable», reflexiona. Una parella pot sumar dues nòmines, afegeix, «però hi ha molts monoparentals amb fills que tenen aquest problema de vivenda». I agafa consciència que les seves condicions d’espai són «pitjors» que quan els seus pares immigrants van arribar als anys 70. A curt termini no té esperances de noves mudances. «Per aquests preus tot el que surt és petit o penós», explica en ple trasllat.

Notícies relacionades

Es busca (i no es troba) pis de 800 euros al mes

Forats per 600 euros

El seu cas, a més, és 'privilegiat' perquè ha comprovat com la seva professió «inspira confiança» i li facilita ser una bona candidata a les vivendes quan s’ha de batallar per aconseguir-les.