Guerra a l’est d’Europa
L’OTAN tem una ofensiva russa a l’estiu que podria derrotar Ucraïna
El Govern de Kíiv insisteix que necessita rearmar-se mentre va perdent la seva capacitat d’aguantar els bombardejos i embats cuirassats
Imagen de la guerra de Ucrania, en la provincia de Donetsk /
El secretari general de l’OTAN arriba al final del seu mandat en un moment crucial per a l’organització i l’ordre internacional: s’acosta l’estiu i, si no arriba a temps l’ajuda occidental, Ucraïna es juga definitivament la seva existència. A Jens Stoltenberg l’envolta una creixent tensió per la mala marxa dels esdeveniments en la guerra d’Ucraïna. I no només l’hi transmeten els seus assessors militars i diplomàtics, sinó també, i de manera molt urgent, el Govern de Kíiv. El seu president, Volodímir Zelenski, el 29 d’abril li va verbalitzar la més anguniosa petició de les que ha formulat des de febrer del 2022: Ucraïna necessita amb urgència bateries de defensa antiaèria, munició d’artilleria i radars. Són les tres peticions que repeteix Kíiv, mentre va perdent la capacitat d’aguantar els bombardejos aeris i els embats cuirassats russos. L’Exèrcit ucraïnès necessita tenir al més aviat possible mitjans per evitar els atacs a centres urbans i, també, a les centrals elèctriques.
Però és a l’estiu cap a on es mira en els comitès de l’Aliança Atlàntica. S’espera una potent contraofensiva russa i els estats aliats de l’OTAN podrien veure’s asseient-se al juliol, en la pròxima cimera de Washington, amb la segona ciutat ucraïnesa presa pels russos.
La caiguda de Khàrkiv és un temor real dels analistes militars de l’aliança, que parlen més d’això que de maniobres amb armament nuclear tàctic o altres distraccions del Kremlin. Stoltenberg mira d’agilitzar el màxim d’ajuda possible perquè Kíiv aguanti l’ofensiva estival. Segons l’Aliança Atlàntica, hi ha temps i, si es rep l’ajuda ara, Ucraïna podria contestar i recuperar terreny l’any que ve. Si no arriba a temps l’ajuda, Ucraïna podria tenir problemes el 2025 per sobreviure com a Estat sobirà i un nou horitzó s’obriria davant Rússia, cosa que faria creïble la previsió que, en cinc anys, Vladímir Putin podria creure’s en situació de trepitjar terra d’un país de l’OTAN.
Així d’apressant és el missatge de Zelenski que el primer dirigent de l’Aliança va transmetre als socis. També a Espanya. "Ucraïna necessita radars", va apressar Stoltenberg a la ministra Margarita Robles en l’última conversa entre tots dos.
País per país
Notícies relacionadesTan urgent és la necessitat d’ajuda d’Ucraïna que Stoltenberg ha canviat la seva manera de demanar als aliats. Ara reclama que cada Estat entregui el material i després es plantegi com reemplaçar-lo al seu arsenal.
Per la seva banda, l’alt representant per a la seguretat i la diplomàcia comuns de la Unió Europea, Josep Borrell, va advertir ahir a Madrid, durant la presentació del llibre Europa entre dos guerras, sobre aquesta preocupació que ell també detecta en els militars europeus sobre la possibilitat que "una ofensiva russa trenqui el front, i miri d’arribar a Kíiv, com el principi de la guerra".
