Es busca (i no es troba) pis de 800 euros al mes

Es busca (i amb prou feines es troba) pis de lloguer per sota de 800 euros al mes a Barcelona. A les agències immobiliàries, als portals immobiliaris, en les veus que escampa entre amics i coneguts intentant avançar-se als anuncis... Els pisos per sota d’aquesta xifra, que van arribar a proliferar durant la crisi, gairebé han deixat d’existir a la ciutat. Segons els principals portals immobiliaris, tot just un 10% del total de l’oferta a Barcelona està disponible per sota d’aquest preu (davant del 40,6% fa dos anys), que representa un màxim o barrera per a molts joves i parelles. Encara més, fins a tres de cada quatre anuncis estan per sobre dels mil euros.

Trobar pis de lloguer a Barcelona és una epopeia en l’actualitat. No tant per l’escassetat de l’oferta (històrica, però agreujada per l’arsenal de pisos convertits al lloguer turístic per dies), sinó perquè els recents preus impossibiliten accedir-hi, mentre els sous no remunten. Els principals afectats són la gent jove que busca primera vivenda, els separats, les famílies monoparentals... que en molts casos tenen un límit de 700 euros, de 800 o que poden estirar fins als 900 amb esforç, però que els aboca moltes vegades a pisos en zones perifèriques, de pocs metres quadrats o molt per sota de les seves necessitats. I si en troben.

CANVI EN DOS ANYS

Al principal portal immobiliari de lloguers de la ciutat, idealista.com, l’oferta disponible avui és d’unes 5.220 vivendes, de les qualsnomés 557 (el 10,8%) estan per sota dels 800 euros. I si la recerca es queda en els 700, es redueix per sota del 5%. A fotocasa.es la radiografia és similar, amb només 329 dels seus 3.055 pisos de lloguer per sota de 800 euros, i únicament 152 a menys de 700. A habitaclia.com, amb 4.655 anuncis, sembla haver-hi una mica més d’oferta, 739, fins a 800. Però segueix sent minoritària. Convé destacar que els mateixos pisos solen anunciar-se a tots aquests portals.

Per sobre dels 1.000 euros mensuals se situen un 74,1% dels pisos d’Idealista (fa un any representaven el 54,3% i en fa dos, només el 34%), similar proporció a Fotocasa i, una mica inferior (dos de cada tres) a Habitaclia. Aquest gir en l’oferta fa que en la primera d’aquestes plataformes, expliquen, el principal percentatge de les visites virtuals i contactes per veure els immobles (42,%) se centri ja en la disputada franja de recerca de 800 a 1.000 euros.

EVOLUCIÓ RÀPIDA

Com va informar aquest diari fa sis mesos, la pujada des del 2015 ha sigut contínua i a gran ritme. Per a Joan Ollé, president del col·legi d’API de Barcelona, els augments ja són generalitzats a tota la ciutat, encara que en diferent proporció per zones. «I tot just hi ha regateig en els preus de sortida», apunta, destacant l’«enorme demanda» del perfil de pisos d’uns 70 metres i dues o tres habitacions, que els inquilins esperen trobar –sense èxit l’últim any– per sota dels 800 euros. Amb la vista posada en aquest tipus de demanda, sosté que la cinquena part de nous compradors de pisos els adquireixen per invertir i posar-los de lloguer. Els més buscats amb aquest objectiu se situen per sota de 250.000 euros.

Segons l’Institut Català del Sol, si el preu mitjà dels contractes fets públics el 2015 va ser de poc més d’11 euros el metre quadrat, la primavera d’aquest any ja s’alçaven a gairebé 12, amb una mitjana de 755 euros mensuals. Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella van al capdavant dels preus, i l’Eixample, amb gairebé 2.000 contractes en un trimestre, despunta com a zona més demandada.

Notícies relacionades

Forats per 600 euros

"¿Com és possible tenir feina estable i no poder pagar un pis?"

S’ha de destacar que en els anys de la crisi i la bombolla immobiliària, la xifra de contractes es va doblar respecte al 2004. Però el 2015 va començar a caure de nou per l’augment de preus i el repunt de la compravenda.

I si el 2015 el ajuntament va estimar que la pujada havia sigut del 6,6% -les portals immobiliaris parlaven de més del 17%-, la mateixa alcaldessa Ada Colau es va referir fa poc a l'increment del 15% i va liderar una iniciativa perquè la llei estableixi límits als preus. Una cosa que el sector considera "poc realista", opina el gerent del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Lorenzo Viñas, perquè a Barcelona la "majoria d'arrendadors són petits propietaris que amb aquestse ingressos arriben a final de mes", per la pròpia llei del mercat i perquè si es limités el preu "molts optarien per treure els pisos del mercat de lloguer", davant les despeses i problemes que també pot comportar la gestió. L'expert constata que gairebé tots els contractes que ara estan finalitzant es renoven amb increments que segueixen la línia de mercat, o deriven en un canvi d'inquilí.