L'Arnau perfila la seva 'rentrée' amb una part consagrada a la memòria del Paral·lel

La foto en blanc i negre d'uns joves Jordi Dauder i Eduard Farelo en un esgrogueït i mig caigut cartell de la funció 'De què parlàvem?', estrenada a l'Arnau el març del 1998, recorda encara en una paret del que era la taquilla l'última etapa en actiu del vell teatre, l'únic de barraca que es conserva al Paral·lel, a l'escenari del qual encara penja un envellutat teló de rivets daurats, malgrat que no s'aixeca des de finals dels anys 90. Aquests dies, tècnics municipals recorren l'interior de l'edifici, propietat de l'ajuntament des del febrer del 2011. Elaboren un informe tècnic sobre l'estat de l'equipament, que Colau aposta per reformar i reobrir així que s'acabi el procés participatiu que es va iniciar abans de l'estiu i que ha de decidir el seu futur.  

Si no falla res, al desembre ha d'estar a punt un document de consens fruit del reivindicat procés, que dictarà què i com serà el nou teatre Arnau, amb la intenció de licitar el projecte a principis de l'any que ve.

"L'ajuntament lidera un procés molt ampli que inclou des de les entitats del territori, com la Fundació Tot Raval, fins a entitats del sector de la cultura, com l'Institut del Teatre i diverses companyies petites, amb la intenció que el projecte que surti del procés sigui de ciutat, amb tota la legitimitat i que tothom se'l senti seu", assegura Gala Pin, regidora de Ciutat Vella -districte on s'aixeca l'ara per ara ruïnós teatre-, i de Participació, regidoria que ha decidit agafar les regnes d'aquest procés, en què els veïns dels barris del Paral·lel feia anys que treballaven. El que és nou ara és que l'actual procés l'articula el consistori -obrint-lo a múltiples agents-, amb el compromís no només que el seu resultat sigui vinculant, sinó de "trobar els recursos per portar-lo a terme".

TREBALLS DECISIUS

Les prospeccions que aquests dies estan fent a l'Arnau juguen un paper important en el procés participatiu, ja que el diagnòstic tècnic, que estarà a punt a l'octubre, moment en què es presentarà als participants, marcarà què es pot fer i què no a l'espai.      

Borja Lozano, membre de la Plataforma Recuperem L'Arnau, entitat creada en el marc de la campanya Som Paral·lel, assenyala la importància de les jornades de debat obertes que se celebraran a l'octubre. "Hi assistiran no només les companyies que formen part del procés, sinó que estarà obert a totes les companyies i a tota la ciutadania. La clau de l'èxit d'aquest procés és construir un projecte de manera col·lectiva", assenyala Lozano. El manifest d'aquesta plataforma, al qual s'han adherit des d'equipaments com la Nau Ivanow fins al Col·lectiu de Companyies de Teatre Independent, sentencia que davant les necessitats del territori és necessari crear un equipament públic dedicat a les arts escèniques i a la memòria del Paral·lel. "I ho volem fer des de la iniciativa comunitària, l'economia social, la cultura de base -prossegueix el text- i el compromís amb els barris".

¿RECUPERAR TAMBÉ EL TALIA?

Enric H. March és membre de la Plataforma Salvem L'Arnau, escissió de la primera que compta amb el suport del Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre i de l'Associació pro Teatre Talia-Olympia. El col·lectiu té molt clares les seves idees per a l'Arnau: que aculli la seu del museu que els recolza, un teatre de butxaca i un centre de documentació i interpretació de la història del Paral·lel, idea compartida per tots. "El teatre és petit com a residència de companyies [cosa que demanen les companyies petites del territori necessitades d'espais], de manera que proposem instal·lar una carpa al solar ara abandonat on s'aixecava el teatre Olympia, també a l'avinguda -sosté March-. Així es recuperarien dos centres de cultura al Paral·lel, i tothom hi tindria el seu espai".

Notícies relacionades

Avinguda d'obrers i burgesos

La platja de la Nova Mar Bella reobre després de sis mesos d’obres

Aquesta és la primera vegada des de la seva compra per part de l'ajuntament a l'Església Evangèlica Xinesa, l'última propietària -que va tancar l'espai en els últims dies de govern d'Hereu, en una jugada inesperada-, en què el municipi té la ferma intenció de recuperar el teatre. Durant els quatre anys de govern de Trias l'objectiu era que aparegués un promotor privat que es volgués fer càrrec de les costoses obres a canvi de la cessió de la gestió de l'espai, en la seva cèlebre aposta per la col·laboració publicoprivada, fórmula similar a l'aplicada a la veïna Barts. No cal dir que en quatre anys no va passar. 

"L'Arnau forma part de la cultura dels projectes urbans que tan bons resultats han tingut en la història de l'urbanisme vinculat a l'àmbit públic, tan propis de la ciutat", diu el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Collboni.