Dos cangurs malalts

En l’apartat de preguntes freqüents de la web d’Els altres, la clínica veterinària que perfectament podria tenir com a eslògan: «Bolcada en les minories», el curiós posseïdor d’un camaleó o un porc vietnamita –és a dir, el tipus de persona que pot interessar-se per aquestes preguntes– es troba amb un reguitzell d’interpel·lacions de clàssic perfil didàctic: «¿Per què aconsellem calmar o anestesiar els animals per a certs procediments?» «M’he trobat un ocell (o un altre animal salvatge) ferit. ¿Què he de fer?» «¿Com he de transportar la meva mascota a la clínica?» «¿Quines precaucions he de prendre per fer la visita més efectiva?» I, de sobte, això: «¿Com puc saber si el meu lloro és mascle o femella?».

    El món de les mascotes exòtiques: governat per altres regles, solcat per altres misteris, subjecte a vaivens que desconeixen els veterinaris convencionals, els de gossos i gats. Un gat és un gat i una gata és una gata. ¿Però, un lloro? Ah. Deu proporcionar sensacions poderoses anar a un sopar d’amics i a la pregunta de què t’ha deparat la jornada poder contestar: «Avui li he extirpat un tros de pàncrees a una fura», que és de fet una operació que es va practicar recentment al quiròfan d’Els altres. «Avui hem castrat una xinxilla, avui hem operat els tumors d’una rata». L’altre dia hi havia un nadó de senglar convalescent en una gàbia, amb una bena vermella envoltant-li el tòrax, responent allà mateix al tipus de pregunta que es fa la gent en dies de reflexió profunda. ¿On porten els senglars atropellats?

Criatures invisibles

La possessió d’un gos té to de declaració pública, i en certa manera el poder d’una signatura: tinc un gos. En canvi, a l’escala no solen saber que el veí del segon té un terrari a l’habitació, i dins del terrari una serp. No borda la criatura, no miola, no cal treure-la a passejar. «Hi ha molt animal exòtic a les cases que no es veu –assegura Roger Domingo, metge veterinari i un dels socis fundadors d’Els altres–. Potser el teu veí té dos canaris i un hàmster i tu no ho saps».

    Una clínica d’animals exòtics és un senyal: un recordatori que hi ha gent que té tortugues i serps a casa, fures, conills d’Índies, camaleons, un ampli ventall d’animals que es tenen amb la discreció que pràcticament forma part del caràcter d’aquests animals. L’existència d’Els altres pressuposa que aquests altres són aquí. Molts no surten de casa excepte per a la visita al veterinari.

    «Aquí vénen des de gallines fins a porcs vietnamites, passant per ualabis, fures, camaleons, conills i moltes aus tropicals», explica Domingo. És exòtic, en certa manera, el veterinari que es decanta per aquesta branca de l’ofici. Domingo i el seu soci Jordi Jiménez van treballar durant anys en els serveis d’animals exòtics de diverses clíniques veterinàries convencionals abans de fer el salt a la independència. No només això: també a la total i definitiva especialització. «D’entrada ens agradaven les aus, per aquí va començar tot. Ens estimula tenir cada dia un pacient diferent, implica estar ampliant constantment els teus coneixements, i implica estudiar».

Desconeixement

Notícies relacionades

A Pedro Sánchez li va faltar la festa

Petanca i ping-pong ocupen el 80% d’instal·lacions esportives del carrer

Bona part dels mals que pateixen les mascotes exòtiques tenen a veure amb la mala alimentació, i la mala alimentació acostuma a produir-se per desconeixement dels propietaris: perquè van adquirir una estranya criatura i no van mimar els seus hàbits alimentaris. «La gent compra aquests animals i no sap com tenir-los».

    Després hi ha els nuclis zoològics; que, naturalment, suposen alguna cosa més que tenir un petit rèptil a casa. Això sí que es porta amb discreció. «És un món. Hi ha gent que té felins, cérvols… Una vegada ens van portar una parella de cangurs que estaven malalts per culpa d’unes plantes tòxiques que creixien al jardí on els tenien». Dos cangurs malalts. Per arribar i explicar-ho a la nit, a casa.