Petanca i ping-pong ocupen el 80% d’instal·lacions esportives del carrer

L’Ajuntament té comptabilitzades fins a 1.086 instal·lacions en què es pot practicar qualsevol activitat. Tot i això, n’hi ha dues que destaquen per sobre de la resta. Són les pistes de petanca i les taules de ping-pong, que ocupen vuit de cada deu d’aquestes instal·lacions esportives de carrer, és a dir, al voltant de 80%. Si ens fixem en tota la ciutat hi ha un total de 624 pistes de petanca i 183 taules de ping-pong, que totes juntes sumen 807 d’aquests elements.

Les cistelles, més amagades

Potser la petanca i el ping-pong no són els esports que apleguen més aficionats, però sí que és l’element majoritari a la ciutat i probablement el que és més fàcil de trobar, especialment si es viu al districte d’Horta-Guinardó, a Nou Barris, a Sant Andreu i a Sant Martí. En aquestes demarcacions hi ha la majoria de pistes de petanca (unes 440 entre aquests quatre districtes). Horta-Guinardó també és el districte que reuneix més taules de ping-pong (32), seguit de Sant Martí (26) i de Ciutat Vella (24).

El següent element més accessible són les cistelles per jugar a bàsquet. Regnen a Sant Martí i a la resta de districtes estan repartides de manera més homogènia. A Barcelona hi ha un total de 21 pistes de bàsquet en set dels deu districtes de la ciutat, si bé és cert que no costa gaire trobar alguna cistella en pistes més petites que permeten practicar qualsevol mena d’activitat més enllà del bàsquet. Entre aquestes tasques organitzades hi ha jugar a futbol, a voleibol, patinar o simplement córrer o fer exercici. En concret, hi ha 54 pistes de menys de 400 metres quadrats que ofereixen aquesta opció.

Un element que s’ha anat fent un forat a moltes ciutats –no només a Barcelona– per facilitar l’entrenament físic són les zones de tonificació, tant per a un públic general –a la capital catalana n’hi ha 41– com per a gent gran –n’hi ha 32–. Algunes d’aquestes àrees permeten fer activitat física més intensa amb barres i bancs. Estan senyalitzades i fins i tot algunes disposen de codis QR que enllacen a vídeos amb rutines guiades. Algunes es poden trobar als parcs o a les platges, tot i que a la sorra el que hi predomina són les pistes de voleibol: en total n’hi ha 16.

També existeixen 11 itineraris urbans, principalment circuits per córrer. És el cas de l’àrea esportiva del parc de la Ciutadella, l’acabat d’estrenar parc de les Glòries o les àrees esportives del parc del Clot i també del parc Joan Miró.

En menys quantitat a Barcelona hi ha pistes de skate: són una desena i no a tots els districtes. Encara que sigui una activitat que es pot practicar en qualsevol superfície llisa, hi ha espais clarament preferits. El més fotografiat és la plaça dels Àngels, el bressol d’aquesta pràctica a Ciutat Vella, que es reformarà després de l’ampliació del MACBA. Les instal·lacions més residuals són les quatre pistes de frontó que hi ha per a tot Barcelona i els dos rocòdroms de lliure ús.

Sant Martí, al capdavant

Notícies relacionades

La Fiscalia investiga la instal·lació de barracons en un parc protegit de Sarrià

Javier Burón: «Necessitem un 30% de vivenda pública que costi un 30% menys que la de lliure mercat»

Sant Martí, Horta-Guinardó i Nou Barris són els districtes que tenen més àrees esportives, tot i que les instal·lacions amb què compten no són proporcionals. Per exemple, Horta-Guinardó té més elements malgrat que disposa de menys zones que Sant Martí. La densitat en aquests districtes és més baixa que en zones com l’Eixample, Ciutat Vella, Gràcia i Sarrià, on les àrees tenen bastanta menys presència perquè no disposen de tant espai.

Es pot tenir en compte que l’Ajuntament no inclou en la seva llarga llista d’espais esportius els que, sense tenir cap element específic per practicar esport, també són escenari habitual de pràctica esportiva, com ara algunes avingudes i passejos, la façana marítima, la muntanya de Montjuïc, Collserola, la platja i el mar.