Sagunt guanya el primer premi de les festes de Sants amb una decoració indígena

Sagunt no és aquests dies un carrer on la gent viu i surt als matins a treballar i a les tardes a comprar el pa, sinó un profund congost on els indis han aixecat els seus tipis i ballen al voltant dels seus tòtems, on planen àguiles de cap blanc i a les nits se senten retronar tambors. També és un lloc de gent contenta: la recreació indígena del carrer 'valencià' –'Fem l’indi'– ha resultat guanyadora del concurs de carrers engalanats de les festes de Sants, l’or d’un podi car al qual també van accedir 'Alcolea Awakens' –el decorat inspirat en 'Star Wars' d’Alcolea de Dalt, la guanyadora de l’any passat– i la fàbrica de xocolata de Willy Wonka de la Farga –guanyadora fa dos anys–. El que hem dit. Un podi car.

«La veritat és que veníem esperançats, no segurs però esperançats –va declarar després el president de la comissió de festes, Miguel Ángel Lahoz–. Els nostres càlculs eren que podíem quedar entre els cinc primers». La victòria de Sagunt és un símptoma de certa renovació generacional que té lloc a Sants. Fa sis anys va entrar un equip jove a fer-se càrrec de la comissió de festes, i van iniciar un camí de bones coses. L’any passat havien quedat quarts, i l’anterior, segons, amb un decorat inspirat en el setge de Barcelona que els va donar notorietat. Tenien opcions. No era una bogeria ser primers.

UN CHEWBACCA PER ALLÀ

Un grapat de soldats de l’Exèrcit Imperial rondaven la cerimònia. No semblaven gaire amistosos. També hi havia un Chewbacca per allà, parlant en català. Un Obèlix aprimat i un druida Panoràmix al costat. I Willy Wonka. «¿I aquest qui és?» Tot estrany, tot confús. Però sembla que és norma: allà fora hi ha un carrer inspirat en Astèrix, un altre en la Guerra de les Galàxies, un altre en Willy Wonka, ben separats, ben diferents, cada un al seu lloc, però a l’hora de donar els guardons hi són tots i hi desemboquen tots els seus personatges i tot és molt estrany, molt confús. «¡No hem sopat, no hem dormit, fins acabar el guarnit!», cridaven els d’Alcolea de Baix. El portaveu del jurat va trigar 45 bons minuts a desgranar la decisió: des de l’últim fins al primer carrer.

Notícies relacionades

Han Solo i Willy Wonka, a Sants

Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

«En el lloc 17, amb 149 punts… Rossend Arús». Així va començar tot. Sempre hi haurà qui pensi que no hi hauria d’haver un últim. Que hi hauria d’haver cinc premis, o 10. Es va provar al seu dia, «però els carrers es van quedar amb una sensació estranya», explicava la presidenta de les festes, Gemma Solsona. Al final resulta un recorregut amb alts i baixos. Del lloc 17 al lloc 11 no hi ha gaire agitació. Després, a partir del 10, sembla que canvia l’atmosfera. La delegació del Masnou, el lloc vuit d’aquest any, ho celebra com si fos el primer. Molt esportius. El seu entusiasme resulta contagiós. A partir del cinc es multipliquen els xiuxiuejos, les preguntes: «¿Quins queden?» «A veure: les dues Alcolees, la Farga, Sagunt… ¿quin altre?» «Espera, fem comptes». Però és un territori minat: arribats aquí, ¿per què no quedar primers? Aquí la decepció és d’un altre calibre. Aquí ja és possible imaginar-se amb els llorers de la glòria. Vorejar el somni, així, de lluny.

En queden tres. La Farga. Alcolea de Dalt. Sagunt. Tres autèntics pesos pesants.