Han Solo i Willy Wonka, a Sants

Tombar a la cantonada i cedir a la ficció d’haver posat el peu en un altre planeta, bé la fàbrica de Willy Wonka, bé el món de Han Solo, bé la Boqueria, però la Boqueria de Sants, feta de plàstic, fusta i poliestirè expandit. La creació de mons paral·lels havia entrat aquest divendres en la recta final, i els carrers de l’antiga vila, habitats pel frenesí d’última hora, parlaven del que era imminent: veïns, barcelonins, clamaven els preparatius, comencen les festes. Comença Sants. El pregó que llegirà aquest dissabte la vedet Merche Mar assenyala el començament de la festa major del barri, la segona de l’estiu barceloní en multituds –mana Gràcia–, la primera en tota la resta per als habitants d’aquests carrers que fins al 1897 van ser els d’un municipi independent.

No tot són els decorats però els decorats són molt. Alcolea de Dalt, defensora del títol del 2015, ultimava la transformació del carrer en un plató de Star Wars: un 'Falcó Mil·lenari' a manera de portal («el Falcó de l’última pel·lícula, que era al desballestament», aclareix la presidenta, Margarita Alsina) i un firmament solcat d’asteroides i caces estel·lars, entre ells un capaç de volar per aquest cel del carrer a punta de politja. «I uns llums especials per simular estrelles». Uns metres més enllà, Som adorables d’Alcolea de Baix: tercer l’any passat, el carrer anava agafant forma en un cel de pingüins i coales i altres criatures –això: adorables– alineades darrere d’un inacabat gat amb botes.

SER ÚLTIM TÉ POESIA

Notícies relacionades

El quadre amagat de Lola Anglada

El Liceu Mar transformarà el Port Vell i costarà 50 milions d’euros

Lluny d’allà –lluny en termes de barri– la plaça de la Farga, segona el 2015, hegemònicament primera els tres anys anteriors, es concentrava en els detalls de la fàbrica de cacau del famós Wonka. «A veure si reconquistem el títol», somiava el president, Daniel Català. Sants té detalls fantàstics, com que el diploma que rep l’últim carrer és el més gran, i el que s’emporta el primer un full minúscul de la mida d’una carta. O com que tots volen saber el seu lloc al concurs, fins i tot l’últim. «Fa uns anys –explica Gemma Solsona, presidenta de la Federació de la Festa Major– es va intentar donar diploma només als tres primers, però els carrers es van quedar amb una sensació estranya». La poesia de l’últim no és aliena a les festes: «a mi no em prenguis l’últim lloc que és el meu», era segons sembla una frase típica del president de Riera d’Escuder.

Solsona és presidenta des del febrer i està decidida a donar un nou impuls a la festa. «Fer-la créixer», diu. Atraure patrocinadors, millorar els decorats. Els carrers engalanats aquest cop són 17, un menys que fa un any, però ningú hi dóna importància. Als carrers s’esperen només bones coses de la nova presidenta.