Can 60 existeix i resisteix

Tot i que el soroll dels telers queda lluny, encara hi ha màquines a Can 60, la casa fàbrica construïda per l’industrial tèxtil Magí Tarruella el 1833. Per exemple, les moltes i molt apreciades cambres de la Factoria Heliogràfica, taller on treballen Martí Llorens i Rebeca Mutell. O els torns del taller de ceràmica Can Fanga. L’espai, als números 18, 20 i 22 (sumin les tres xifres i veuran d’on li ve el nom) del carrer de la Riereta, al barri del Raval, no es resigna a acceptar la sentència de mort a què el va condemnar la venda de l’edifici de la propietària històrica, l’hereva, a un inversor alemany, ara fa un any i mig.

La nova propietat tenia, té, la intenció d’aixecar pisos de luxe al futur solar, on encara conviuen tallers, entitats socials i culturals i alguns veïns (cada vegada menys). Així ho va comunicar als diferents llogaters quan els va anunciar que no els renovaria els contractes. Alguns d’ells, com l’escultor Francisco Roldán, viuen a la vella casa fàbrica del Raval des del 1977. «El carrer de la Riereta va ser un dels centres del barri amb una concentració més alta d’estudis artístics. Can 60 és avui l’únic espai que en queda. Val la pena conservar tant el patrimoni arquitectònic com les activitats que s’hi desenvolupen», assegura Llorens.

Després de les primeres cartes, en què s’anunciava la no renovació dels contractes, els diferents creadors del lloc –que fins aquell moment no tenien massa relació els uns amb els altres– es van unir. Es van adonar que, per salvar l’espai, calia reivindicar-lo. Obrir-ne les portes i que no només el barri –que ja coneixia la seva activitat–, sinó la ciutat sencera sabés què passa al darrere de l’atrotinada porta de la vella fàbrica, que expliquen que va donar lloc a l’expressió ser Can 60 (expliquen que l’amo de la fàbrica era un gran amant dels plaers de la vida, i que allà s’hi entrava i se’n sortia amb alegria).

La compravenda de Can 60, que  sempre ha sigut una propietat privada, va coincidir en el temps amb el canvi de govern al costat mar de Sant Jaume, així que una de les primeres portes a on van anar a trucar els habitants de l’espai en perill va ser la de la llavors nova regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, a qui van demanar salvar tant l’edifici com el projecte. Els projectes: des d’una escola de capoeira fins a una de les millors biblioteques especialitzades en fotografia de la ciutat.

PROCÉS DE CATALOGACIÓ

PROCÉS DE CATALOGACIÓEl districte, des d’aleshores, ara fa un any, està negociant amb la nova propietat, que va comprar el recinte al veure una ganga al centre de Barcelona, sense tenir ni idea de què era Can 60, lògic, ni de què era el Raval. La finalitat era intentar que l’inversor presentés un projecte que fes compatible el seu objectiu –aixecar pisos de luxe– amb la permanència de l’edifici actual i dels seus projectes, cosa bastant difícil. En paral·lel es va iniciar, amb l’objectiu de salvar Can 60, l’elaboració d’un pla de protecció de les 38 cases fàbriques del Raval. Pla que, ironies del destí (per dir-ne d’alguna manera), deixa sense protecció Can 60: la propietat de l’edifici va presentar el certificat d’aprofitament urbanístic dos dies abans que la comissió de govern aprovés la suspensió de llicències d’obres per als edificis en procés de catalogació.

Pin, que s’ha compromès a donar-los una resposta definitiva sobre el seu futur al desembre, no pot ara per ara assegurar-los que, si se n’haguessin d’anar els pogués oferir un local alternatiu, ja que hi ha moltes associacions al districte en llista d’espera. «Això és el que ens costa més d’entendre. Si l’ajuntament es quedés amb Can 60 mataria dos pardals d’un tret. Nosaltres tindríem el nostre espai i les associacions que n’esperen un també podrien recol·locar-se aquí. Hi ha lloc per a tothom. Can 60 podria ser un referent», apunta Quirze Serradell, membre de l’associació Capoeira Canigó, que fa dècades que treballa amb els nanos del barri.

SUMANT FORCES

Notícies relacionades

Barcelona blindarà 38 cases fàbrica al Raval

Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

SUMANT FORCESEn aquesta línia –la que Can 60 sigui un lloc públic i referent de la cultura comunitària– va el projecte que han elaborat des de l’espai i que compta amb el suport d’entitats del pes i la trajectòria de la cooperativa Sostre Cívic, la Fundació Tot Raval i Arquitectes de Capçalera. La llavors directora de la Fundació Tot Raval, Iolanda Fresnillo, va fer públic al gener una carta en què explicitava el seu suport a la proposta presentada per les entitats que conformen Can 60. «A Can 60 s’ajuda des de la cultura a la cohesió, la convivència i la dinàmica sociocultural del Raval», indica en la carta Fresnillo, que també planteja l’actual situació de canvi com una oportunitat.

«Pot ser una oportunitat per dotar el barri de espais nous per a usos diferents», assegura a la carta, i afegeix que els pisos buits de la casa fàbrica es podrien convertir en vivendes socials i així ajudar a pal·liar la crisi d’habitatge. La fundació s’ofereix fins i tot a dinamitzar el debat entre el teixit social del barri per definir els possibles usos d’aquests nous espais.