Els ciutadans, farts de pagar els efectes de les vagues de transports

Avui ha sigut un helicòpter el que ha fet aixecar del llit abans d'hora mitja ciutat. Però el més normal, els últims temps, és que la culpa la tingui la vaga del transport públic, que obliga els viatgers a buscar alternatives o a jugar-se-la amb els serveis mínims. Barcelona viu una era d'insòlites mobilitzacions en aquest gremi que han afectat el metro, el bus i Rodalies. Centenars de milers de ciutadans han vist alterada la seva rutina. Han arribat tard a treballar, han hagut de treure el cotxe de l'aparcament o de la zona verda, han recorregut al taxi, han provat a veure com va la bici o han optat per anar caminant. En qualsevol cas, una molèstia que tothom voldria evitar: els usuaris, per raons evidents; l'empresa, perquè perd validacions i veu com la seva imatge es deteriora; les administracions públiques, pel desgast fruit de la seva incapacitat de resoldre el conflicte laboral, i la plantilla, perquè perd poder adquisitiu i es converteix en focus de la ira social.

Per ara, només l'autobús sembla que hagi superat la pantalla de les vagues després de la firma, fa dues setmanes, del conveni col·lectiu que augura uns anys de pau. Serà així si els sindicats contraris a l'acord no s'abonen a una nova onada de mobilitzacions, cosa que de moment no està prevista. Al suburbà, els viatgers ja han suportat cinc tandes de vagues (durant el Mobile World Congress, el Barça-Madrid, Alimentaria, el Primavera Sound i el Sónar) i sembla que la cosa va per llarg perquè les posicions segueixen allunyades després de més de 20 reunions entre la direcció i els representants de la plantilla.

AL JULIOL, NOVES ATURADES

El comitè reclama increments salarials i millores laborals per als temporals i substituts d'estiu. L'empresa cedeix de manera parcial, però segueix sense satisfer les demandes sindicals. Tan sols des de principis de mes, la ciutadania ha patit 13 dies de vaga de metro. De moment no hi ha cap nova convocatòria d'aturades (demà es posa fi a les últimes cinc jornades amb el suburbà a mig gas i amb col·lapse en les hores punta), però el més segur és que al juliol torni a brotar una crida sindical. Durant els mesos de juliol i agost és quan s'incorporen a Transports Metropolitans de Barcelona molts treballadors per als quals la plantilla reclama millores substancials i la possibilitat d'integrar-se de manera fixa en l'estructura. El president del comitè d'empresa, Antonio Ceballos, avança la probabilitat que també durant les vacances hi hagi aturades, ja que aquests empleats “també hi voldran col·laborar”.

A Rodalies, el conflicte se centra en el desenvolupament del pla d'ocupació, sobretot pel que fa a les sortides ordenades de maquinistes que s'han de cobrir amb nou personal, així com una aposta més gran pel transport de mercaderies. El sindicat Semaf va anul·lar la vaga del 16 de juny passat perquè el diàleg semblava que anava per bon camí. Però manté la dels dies 24 i 29 de juny i 1 de juliol.

Aquests són alguns testimonis d'usuaris del transport públic que els últims temps han conviscut amb les vagues. Coincideixen que l'administració hauria de donar "un cop de puny sobre la taula" perquè s'arribi a un acord:

JORDI FERNÁNDEZ. TÈCNIC DE TRANSPORT SANITARI

Jordi Fernández és tècnic de transport sanitari. Fa servir el metro diàriament per fer un trajecte d'uns 12 minuts entre l'Eixample i el Poblenou. “He patit les vagues com un canalla”, assegura, sense rancor als treballadors del suburbà. Assumeix que els empleats es mobilitzen “perquè creuen que és que el han de fer per aconseguir el que creuen que és just”. Perquè una cosa és la plantilla i una altra, dee molt diferent, segons la seva opinió, els sindicats, la direcció de l'empresa i l'ajuntament. A aquests, diu, no els perdona les molèsties que arrossega cada vegada que ha de buscar-se la vida per arribar a la feina. Una odissea. Segueixi llegint...

JAVIER BERNUZ. VIGILANT DE SEGURETAT

Javier Bernuz viu a Badalona i es desplaça cada dia al passeig de Gràcia, on treballa com a vigilant de seguretat. Triga 45 minuts i fa transbord: de la línia 10 a la 5 per arribar a la parada de Diagonal. Se'l nota francament cabrejat. I no únicament per una vaga que l'afecta, i de quina manera, sinó també “per l'incompliment sistemàtic dels serveis mínims que, a més, ningú s'encarrega de controlar”. Ha posat una denúncia que ja està en mans de TMB. Segueixi llegint...

ÀLEX PORTA. ENCARREGAT D'ARXIU

Notícies relacionades

"Els serveis mínims no es compleixen"

"Més enllà de les vagues, el bus és massa lent"

Àlex Porta treballa al centre de Barcelona com a arxiver del Departament d'Agricultura. Viu a Ripoll i baixa en tren cada dia. En aquestes dues hores aprofita per llegir. I fa el mateix en el viatge per tornar a casa. El cotxe no se'l planteja, perquè entre la gasolina i l'aparcament li sortiria cinc vegades més car que l'abonament mensual de Rodalies, de 181 euros. Les vagues, en el cas ferroviari, només són un afegit al reguitzell de problemes que arrossega la xarxa que controla Adif a Catalunya. Per això l'Àlex assegura que les protestes laborals les nota menys, "perquè el problema del tren és que ja no és fiable d'entrada". Segueixi llegint...

MARINA RIPOLL. PUBLICITAT

Marina Ripoll té 23 anys i fins fa poc era usuària diària de l'autobús. L'agafava per anar a la universitat, per anar a casa de la seva àvia. Per anar a tot arreu, perquè la distreu més que el metro, que serà més ràpid però és de vistes poc agraïdes. Viu a la Vila Olímpica i l'agència de publicitat en què treballa és a l'Illa Diagonal. En bus trigava 45 minuts, una barbaritat si es té en compte que un punt dista de l'altre una mica més de sis quilòmetres. Ha acabat comprant-se una moto. Segueixi llegint...