Guitarres al paranimf

Sempre que passo per la plaça de la Universitat em dic que m’hauria encantat estudiar allà i no a l’Autònoma, en aquells anys 80, de tatxes i cabells cardats, quan el tren deixava anar a Bellaterra el bestiar estudiantil, que s’havia de buscar la vida per arribar a classe. Hi va haver un temps en què l’única manera de fer-ho era travessant el bosc enfangat, on milers de camperes apressades havien arribat a traçar un camí conegut com la ruta d’Ho Chi Minh.

    M’hauria encantat, dic, per estalviar-me l’excursió, però sobretot per la bellesa de l’edifici històric, inaugurat l’any 1863 i una de les primeres construccions fora de les antigues muralles de la ciutat, a càrrec de l’arquitecte Elies Rogent, que va ser professor d’Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. El casalot, a més a més, està ple de tresors artístics a l’abast d’un clic (www.ub.edu/museuvirtual). 

   

 La pedra vella, el jardí, el seu claustre, la magnòlia centenària... Un recinte màgic on borbolleja la saba encara que a les seves aules ara només rebin classe els estudiants de Filologia i Matemàtiques. A l’estiu, són una delícia les vetllades musicals obertes al públic als jardins, una iniciativa que va complir 10 anys el juliol passat i on es van donar a conèixer bandes que després van arribar a volar alt. Grups com Manel, Mishima i Las Migas.

    

POP REVIRAT

Tan consolidada està la cita estiuenca que la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura, Lourdes Cirlot, ha apostat per introduir aquest any la versió hivernal dels recitals ni més ni menys que al paranimf, la joia de la corona, el saló on tenen lloc els actes més solemnes de la universitat, com les graduacions i les investidures dels doctors honoris causa.

Els Vespres d’Hivern estan funcionant, és clar. ¿De franc? ¿I en un espai poc freqüentat? Exitàs segur. El cicle experimental acaba el 18 de març amb l’actuació de Ran Ran Ran i ja estan esgotades les entrades, què hi farem. De moment, queda la clàssica, els concerts de música ortodoxa que de tant en tant acull el paranimf: el pròxim, l’11 de març. També gratis, però convé anar-hi puntual perquè l’aforament és limitat (unes 500 persones) i les entrades es reparteixen per rigorosa cua.

El dia al qual es refereixen aquestes línies, divendres 27 de febrer, hi actuava Nothing Places, un grup de música experimental que fa «pop revirat», com diu amb molta gràcia Emilio Saiz, factòtum del grup. Sonaven bé els Nothing Places.

No obstant, la gràcia de l’assumpte consisteix en el contrast, en les reverberacions de les guitarres contra els murs solemnes d’un marc incomparable –amb perdó– d’inspiració neomudèjar i poc acostumat als bucles electrònics.

TUITS DE L'ÈPOCA

Sostres altíssims cassetonats, vitralls, púlpits d’alabastre i llenços amb escenes històriques: un espai molt singular. Recorre el perímetre de la sala una franja amb diverses sentències en llatí, lletres blaves sobre fons daurat, que per sort em tradueix Ramon Dilla, doctorand en Història de l’Art. Frases que no havien de contenir més de 300 caràcters, una espècie de tuits de l’època. ¿El millor? Potser el que correspon a la facultat de Filosofia i Lletres: «Hominum intellectui non plumae addendae sed potius plumbum et pondera» (a la intel·ligència humana no se li ha de posar ales, sinó peus de plom).

Notícies relacionades

Deu afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco de Badalona

‘Summer market’ al Moll de la Fusta

    Hi ha escassa presència femenina entre els pròcers que adornen el paranimf. A part de la reina Isabel II i d’una Immaculada Concepció en un llenç cedit pel Museu del Prado, només hi figuren per mèrits propis Teresa de Jesús, pintada en un medalló, i el nom d’una dama il·lustre però gairebé desconeguda que es-

tà inscrit en un arc cec: Juliana Morell. Filla d’un banquer, sens dubte un jueu convers, la humanista llegia en 14 idiomes als 17 anys, i el 1608 se li va concedir a Avinyó el grau doctoral en dialèctica i ètica. Van haver de passar molts segles perquè les aspirants a Juliana poguessin seure als bancs d’igual a igual.