"No és just dir que tot Pedralbes és igual"

La Gemma regenta una carnisseria al carrer de Manila, a Pedralbes. El comerç és obert des de fa 60 anys i ella, no ho amaga, se sent més de Sarrià que del barri que l’últim informe municipal del 2014 assenyala com el més acabalat de Barcelona. No té la recepta per arreglar la desigualtat a la ciutat, però sí que demana que no es fiqui tot el veïnat al mateix sac, perquè no són el mateix els carrers adjacents al monestir, on hi ha vivendes tan grans com el mercat de Trinitat Nova, que la zona més pròxima a la Diagonal, on hi ha hagut sempre molta més vida de poble. «Em sap greu que diguin que aquí som tots iguals. No és just...».

    La Gemma prepara ossos, pollastre, cigrons i verdures per a un voluntariós pare amb intencions de preparar caldo. Mentre tragina amb els ganivets, xerra amb les clientes, que coincideixen a explicar que les mansions de dalt condicionen l’estadística sobre la renda familiar disponible. «Si comparem la seva vida amb la nostra, segur que també hi ha molta diferència», assegura una habitual del comerç, de per aquí de tota la vida. No se’ls acudeix, no obstant, comparar-se amb Nou Barris perquè són tan coneixedores del lloc on es troben com desconeixedores de la situació per la qual travessa Trinitat Nova.

Persiana i inhibidor

Aquesta carnissera de 66 anys va viure al Poblenou fins als 7 anys i la seva àvia i la seva mare es van encarregar de comunicar-li els valors de la «humilitat i l’esforç». Va heretar el negoci i avui el pilota amb el seu marit, el Ramon, que explica que en una ocasió no va poder abaixar la persiana de la botiga perquè els inhibidors del cotxe d’«un peix gros» que era a missa, a l’església del davant, anul·laven el seu comandament a distància. «Crec que era un ministre», sospita.

Notícies relacionades

Al cor de la desigualtat

Viatge a la bretxa social de Barcelona

    Insisteixen molt les persones que passen pel comerç en la idea que el barri de Pedralbes arrossega un estigma injust, molt marcat per les famílies acabalades que al llarg de les dècades s’han anat instal·lant a determinats racons del barri. «El convido a venir perquè pugui veure les cases de l’avinguda de Pearson. Només veient-les des de fora en tindrà prou. No hi ha res que es pugui comparar a tot Barcelona. ¡És clar que hi ha desigualtat!», exclama una altra clienta. A mitjans del segle passat, aquesta zona, explica la Gemma, era coneguda com «la incubadora», perquè aquí es van instal·lar molts matrimonis joves que van començar a tenir fills tots de cop. Les grans cases, explica la botiguera, s’hi van començar a construir als anys 60.

    La carnissera se sent, assegura, sarrianenca malgrat que aquest barri va passar a formar part de les Corts el 1984 amb la reordenació de districtes ordenada per Pasqual Maragall. El seu cor es troba a Sarrià perquè, explica, això segueix sent com un poble. I això, el carrer de Manila, encara que queda una mica apartat, manté aquest mateix esperit. Res a veure amb la zona noble, on la vida es fa de portes endins.