Viatge a la bretxa social de Barcelona

Divendres a la tarda. Dia d'hivern sense jaqueta, de terrassa i esport en màniga curta. Pedralbes i Trinitat Nova tanquen la setmana i es preparen per a dos dies de descans. Cadascun a la seva manera. EL PERIÓDICO visita el barri més pobre i el més barri ric de Barcelona, segons l'estadística municipal, i xerrada amb mons paral·lels per entendre el fenomen de la desigualtat des dels pols oposats.

TERTÚLIA AL BAR

A la terrassa d'un bar de Trinitat Nova, l'Elvis Home BCN, tres homes xerren. El Sergio, de 38 anys i pare de família, és de la zona, encara que ara no hi viu. No l'impacta que Trinitat Nova sigui el barri més pobre de la ciutat: “Perquè hi hagi rics hi ha d'haver pobres”. El Sergio, que no treballa per problemes de salut i rep una ajuda, creu que el barri ha millorat des de la seva infància: “Podria estar millor però no s'assembla al que hi havia”. Té una teoria sobre la desigualtat: “El problema és que els més pobres volen arribar a la classe mitjana mentre que els rics sempre volen ser més rics”.

Al seu costat, el seu germà Carlos, de 35 anys, amb tres fills, pensionista per una greu malaltia, assegura que l'atenció municipal ha baixat: “Vaig veure millorar el barri, però ara s'ha parat. No hi ha ni pipicà”. “En un any l'únic que han fet és posar dos ferros per a bicis”, afirma el Dani, auxiliar de serveis en seguretat, 38 anys, el tercer a la taula, encara que de sobte ja són cinc o sis. 

També tenen queixes sobre l'oferta de feina d'inserció social, per part d'entitats i administracions. “Com no tinguis antecedents o surtis de la presó, no treballes”, es queixa l'Isaac, de 31 anys, que va tenir l'última feina fa tres mesos. Gairebé tots coincideixen a acusar els estrangers de tenir més suport i oportunitats que ells. Javier, pintor industrial de 29 anys, aborda una altra qüestió: al barri no hi ha comerç. “Aquí hi ha 30 bars i 10 forns. Per comprar-te unes sabates te n'has d'anar a la Via Júlia”.

BARRI SENSE VAGUES

Al cor de Pedralbes, al comerç de Josep Torremadé, la pastisseria Santa Gemma, el propietari proclama: “Pedralbes no existeix. Això és Sarrià”. Té 65 anys i no troba a faltar un CAP al barri, perquè sosté que no ha anat a cap perquè no ha estat mai malalt: “Ni un refredat. No m'ho puc permetre. Treballo 24 hores. Sóc pastisser”. Sobre el tema del barri més ric i el més pobre, vol fer una precisió: “Aquest és un barri normal. Els pisos costen 3.800 euros el metre quadrat”.

El problema, diu, és que l'avinguda de Pearson i l'avinguda de Pedralbes, on resideixen els més rics entre els rics, eleva la renda mitjana fins a deformar la imatge real d'un barri sense instal·lació esportiva pública, sense centre sanitari. “No hi ha espais verds”, prossegueix Torremadé, que sap per què no els donen tot això: “Perquè aquí no fem vagues”. “El problema és l'ajuntament. N'hi hauria d'haver tres, com amb les companyies elèctriques, i que poguessis elegir”. L'Anna, de 34 anys, és neboda de Torremadé i porta la botiga de regals que confronta amb la pastisseria. “Jo sí que crec que és important tenir un CAP. I més autobusos. I autobusos de barri per aproximar els veïns de la zona universitària”. Torremadé insisteix: “Aquí hi ha molta gent que ha hagut de vendre el pis i marxar”. 

ESPORT A L'AIRE LLIURE

Preguntats per la pista esportiva més pròxima, els tipus del bar Elvis Home BCN relaten que només n'hi ha una, més avall del mercat. “Però els nens espanyols no hi poden anar”, diu el Carlos. Perquè, argumenta, bandes llatines els cobren entrada o els roben objectes. Des del carrer superior, es veu la pista de lluny, cosa que serveix per animar el visitant. No hi ha bandes. Un noi amb pinta de forçut xuta a porteria des de mig camp i la pilota entra per l'escaire. És el Narek, de 19 anys, armeni. I un armari. Fa 10 anys que viu a Trinitat Nova i creu que això no ha canviat gaire des que va arribar. “Cada dos anys canvien les porteries de futbol”, resumeix. Sobre les bandes llatines que cobraven entrades, informa que ja no hi ha conflicte: “Els armenis els vam explicar que calia comportar-se. I ho van entendre…”. No concreta com ho van fer perquè ho entenguessin, però el seu somriure parla per si mateix. 

El Narek segueix xutant i a 13,5 quilòmetres d'allà, al parc de Cervantes, també sua el Joan Ramon, bomber, 50 anys, dos fills, veí del pròxim barri de Sant Gervasi. En el seu pas per Pedralbes, on no hi ha pista de bàsquet pública, s'atura un moment i aborda, una mica místic, el perquè de tanta diferència entre pobres i rics, a Barcelona i en qualsevol altre indret: “Per a una persona individual és un fenomen inevitable. Pel que fa als valors diem una cosa i en fem una altra. Estem en un món difícil de canviar. La pilota es fa tan gran que t'aixafa”. I un detall: A Pedralbes es veu molta gent corrent. A Trinitat Nova, ningú. 

LA FARMÀCIA DEL BARRI

Toni López atén la farmàcia Chacón-Puig, al carrer de les Chafarinas, des de fa 11 anys. Explica que hi ha molts clients pensionistes que no poden pagar ni el mínim mensual de medicaments. La majoria d'avis de Trinitat Nova, diu, guanyen menys de 18.000 euros a l'any, així que si gasten més 8,23 euros, l'Estat es fa càrrec de la factura. "El problema és que no poden ni arribar a aquesta xifra perquè molts han de mantenir els seus fills". El Francesc treballa a la Farmàcia Marín, situada al carrer de Manila, a Pedralbes. Es queda de pedra quan coneix el testimoni del seu col·lega de Nou Barris. "Em sembla increïble..., això aquí no passa".

El Toni creu que tan sols un "cataclisme" podria aconseguir trencar la desigualtat a Barcelona. Recepta "feina, educació, ajudes socials, i aconseguir que la gent jove no se'n vagi d'aquí corrents. Això és un desastre. Amb tan sols travessar la Via Favència ja notes molt la diferència". A la farmàcia de Trinitat Nova a penes es venen cremes i productes cosmètics. No passa el mateix a la de Pedralbes, on a més aquesta oferta és el primer que es troba el client a l'entrar al comerç.

Notícies relacionades

"No és just dir que tot Pedralbes és igual"

"Sense feina, la desigualtat anirà a més"

La Jordina, companya del Francesc, explica que molta gent ve amb la recepta del metge privat. "Alguns després vénen després amb la del ambulatori, però són una minoria. Per un parell d'euros no els compensa el desplaçament". A Trinitat Nova, la farmàcia està al costat del CAP, així que la immensa majoria dels medicaments que es dispensen porten el segell de l'Administració.

Preguntat sobre la desigualtat, el Francesc, que fa 37 anys que treballa a la mateixa farmàcia, es pren uns segons. Arriba a la conclusió que no té la solució: "Si els que manen no han sabut arreglar-ho i a més la cosa va a pitjor, ¿com ho hem de saber els ciutadans com eradicar la desigualtat a Barcelona?".