Un barri de moda que atrau l'arribada de veïns de països europeus

Abans de la Barcelona olímpica, el Poblenou era un barri que no vivia el seu millor moment, en bona mesura per la crisi industrial dels 70 i les carències urbanístiques que presentava el barri. Prova de tot això és que entre el 1975 i el 1986 va perdre un 19% de la població, i va passar de 59.375 a 47.937 habitants, davant del 3% que va perdre la ciutat de Barcelona de mitjana, segons dades demogràfiques de la Universitat de Barcelona. La transformació urbanística que ha experimentat el barri ha fet invertir aquesta tendència fins a convertir-lo en una de les zones més preades per residir a la capital catalana.

Una dinàmica que s'aprecia al districte de Sant Martí, que ha passat d'ocupar el sisè lloc pel que fa a nombre de contractes de lloguer el 2010 a enfilar-se fins a la tercera posició en tot just 4 anys, al passar dels 1.311 contractes a gairebé cinc mil, amb 4.928 nous lloguers.  Només l'Eixample, amb 9.347 casos i, per poc, Sants-Montjuïc, amb 4.957, mostren una activitat més prolífica en aquest apartat que el districte que acull el Poblenou, sens dubte clau per entendre aquesta evolució.

Notícies relacionades

El múscul del veí

El gran dilema del Poblenou

Tot i l'acusada reducció del mercat de compravenda en el sector immobiliari, també aquest índex denota la consolidació del Poblenou com un dels barris emergents de la Barcelona del segle XXI. Prova d'això és que els últims cinc anys, la seva posició en la classificació del preu mitjà de venda d'un immoble de segona mà se situa entre el 14è i el 15è lloc gairebé sense variacions des del 2009, segons les dades que s'extreuen de l'estadística oficial de l'Ajuntament de Barcelona. Un lloc meritori entre els 73 barris censats a la capital catalana i una tendència que demostra que la revalorització del terreny al barri de Sant Martí no és flor d'un dia.

Que es tracta d'un barri amb atractiu ho demostra el fet que un de cada cinc residents (20,9%) és d'origen estranger i la majoria, d'origen europeu: italians, amb 866 casos, i francesos, amb 398 persones, segons els indicadors socioeconòmics del consistori barceloní de l'any passat. El 2008, abans que la crisi causés estralls, els italians eren gairebé el 40% que ara (513) i anaven seguits molt de prop per ciutadans xinesos (442) i pakistanesos (417).