debat sobre la revisió del nomenclàtor de la capital catalana
Esclavistes com a herois
BCN segueix dedicant una cèntrica plaça i una estàtua al traficant d'homes Antonio López
Nombroses entitats socials i veïnals de la ciutat demanen a Colau que repari la situació
Estàtua d’Antonio Lópeza la plaça que rep el seu nom. /
Tècnicament es tracta d'un monument franquista. El 1936, els anarquistes van convertir en bales l'estàtua de bronze original, agafant el guant llançat per La Campana de Gràcia el 1884, mesos després de la seva mort. L'homenatjat per una escultura tan controvertida és Antonio López, que va passar a la història per amassar una gran fortuna amb el negoci navilier a Cuba. El que no és tan conegut és que es va dedicar també al tràfic d'éssers humans.
Va ser el franquisme el que va reposar l'efígie de l'esclavista que encara avui regna a l'extrem mar de la Via Laietana. L'obertura d'aquest eix la va finançar el banc creat per López amb els diners obtinguts, almenys en part, amb la venda d'éssers humans. «Colau podia seguir l'exemple de Carmena amb els carrers franquistes a Madrid i acabar amb les places i estàtues com la d'Antonio López, que són una vergonya per a la ciutat», apunta Martha Trujillo, portaveu de la Comunitat Dominicana i vicepresidenta del Moviment Panafricanista de Catalunya.
NELSON MANDELA / La reivindicació perquè la ciutat canviï el nom de la plaça d'Antonio López i es desfaci de la seva estàtua, elaborada per Marès, és compartida per entitats com la FAVB, Tanquem els CIE i l'Espai de l'Immigrant, entre altres, i ve de lluny. «A les manifestacions de SOS Racisme de finals dels anys 90, l'estàtua d'Antonio López acabava sempre tacada de pintura», recorda Alba Cuevas, actual directora de l'oenagé, que en el seu 25è aniversari va demanar al llavors alcalde, Xavier Trias, canviar el nom de la plaça pel de Nelson Mandela. «La iniciativa, que seguim posant a sobre de la taula, té un doble objectiu. Per un costat, esborrar dels nostres carrers el que significa Antonio López i, per un altre, homenatjar la lluita per la igualtat de tantes persones durant tants anys», exposa Cuevas.
En la mateixa línia, Trujillo proposa el nom d'Alfonso Arcelín; metge d'origen haitià la tenacitat del qual va aconseguir retirar l'home negre dissecat a Banyoles.
«Que encara hi hagi institucions com el CIE només s'explica pel passat colonial d'Espanya, molt més present del que molts creuen, on l'esclavisme era una pràctica habitual. Aquell passat estableix les bases de la divisió entre ciutadans de primera i de segona, la màxima expressió del qual actualment són els CIE», apunta Marc Serra, de Tanquem els CIE, entitat a la qual agradaria que aquesta discussió sobre el nomenclàtor servís «per obrir un debat en profunditat sobre el racisme institucional tan present encara a la nostra societat».
Daniela Ortiz i Jenny Fernández, activistes de l'Espai de l'Immigrant, coincideixen en la lectura de Serra i afegeixen que la d'Antonio López no és l'única estàtua que rendeix honors al passat esclavista de Barcelona. «El 12 d'octubre de l'any passat vam fer una recol·lecta de firmes i una sol·licitud a l'ajuntament de la retirada de les estàtues de López, Colom, Prim i Güell. No vam rebre cap resposta», apunta l'activista, que recorda que als peus de l'estàtua de Colom «hi ha una figura d'un indígena agenollat als peus d'un capellà».
DE LES 'DONES DEL 36' A IDRISA DIALLO / El mes de febrer d'aquest any, el llavors regidor Jaume Ciurana va acceptar en una comissió de Cultura un prec presentat per ICV que instava a canviar el nom de la plaça d'Antonio López «pel nom d'un personatge femení que s'hagi distingit per la seva lluita pels drets socials». Diverses veus van plantejar la possibilitat que la plaça fos rebatejada amb el nom de Josefina Piquet, fundadora de l'associació Dones del 36. Alguns recorden també el nom d'Idrisa Diallo, el noi guineà mort la nit de Reis del 2012 al CIE de la Zona Franca. El problema de la majoria d'aquestes propostes és que no compleixen amb un dels requisits que preveu la ponència del nomenclàtor: que faci cinc anys de la mort de l'homenatjat.
Malgrat que amb la plaça i el monument encara no hi ha hagut sort a pesar de les reiterades peticions, s'han fet discrets passos endavant. L'any 2010, l'avinguda del Marqués de Comillas -títol que va concedir el rei Alfons XII a l'esclavista indiscutit- es va convertir en Ferrer i Guàrdia, seguint la mateixa lògica de substituir el nom d'un traficant de persones pel d'un pedagog, afusellat al castell de Montjuïc pels seus ideals revolucionaris.
«ESPINA CLAVADA» / Lluís Rabell, president de la FAVB -que considera la pervivència de la plaça i el monument a Antonio López com una «espina clavada»-, recorda una altra petita victòria. «Després de la pressió que vam fer un important nombre d'entitats veïnals, sindicals, culturals i de l'esport, l'exalcalde Xavier Trias va desestimar l'any passat dedicar un carrer a Juan Antonio Samaranch com tenia la intenció de fer», explica el líder veïnal, que insisteix que el cas de la plaça d'Antonio López, a Ciutat Vella, és especialment sagnant «per la seva ubicació i visibilitat».
«Fins ara no havíem aconseguit res per molt que ens havíem manifestat perquè només érem quatre negres. Quan un blanc es posi a liderar la reivindicació ens faran cas», reflexiona Fernández amb un optimisme agre.
