REVISIÓ DEL NOMENCLÀTOR DE LA CIUTAT

BCN rebatejarà la plaça d'Antonio López aquest any

El debat inclourà com s'omple el buit que deixarà l'estàtua del marquès esclavista

Colau obrirà un procés participatiu per decidir el nou nom després de l'estiu

Imatge de la plaça dedicada a Antonio López i López, amb una estàtua en honor seu, al districte de Ciutat Vella.

Imatge de la plaça dedicada a Antonio López i López, amb una estàtua en honor seu, al districte de Ciutat Vella. / JOAN PUIG

2
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ / BARCELONA

El comissionat d'Estudis Estratègics i Programes de Memòria, Xavier Domè­nech, nou responsable polític de la Ponència del Nomenclàtor després de la segregació de la regidoria de Cultura, assegura que rebatejar la plaça dedicada actualment a l'esclavista Antonio López a Ciutat Vella és una de les seves prioritats. «Després de l'estiu obrirem un diàleg amb les entitats sol·licitants [demanda que va recollir ahir EL PERIÓDICO], els veïns i tots els ciutadans que ho desitgin perquè proposin el nou nom. Volem fer una actuació propositiva», apunta l'historiador.

Domènech explica que un dels seus principals objectius com a responsable dels programes de memòria de la ciutat és, a més a més d'acabar de revisar i tractar les restes del període franquista que puguin quedar en l'espai públic, «examinar i revisar simbologies, escultures o nomenclàtor conflictius amb la defensa dels drets humans, com la plaça d'Antonio López». Sobre la denominació d'aquest espai, el comissionat indica que no es tracta només d'una qüestió de «referents ètics», sinó que «suposa una ofensa directa per a molts veïns», tal com van expressar diverses entitats d'immigrants ahir en aquest diari.

UN PLA ABANS DEL DESEMBRE

Notícies relacionades

«No es tracta de posar pegats. Totes les actuacions que es realitzin estaran definides en un pla que s'elaborarà conjuntament amb tots els agents implicats i la mateixa ciutadania en els pròxims mesos», prossegueix el nou comissionat, professor i autor del llibre Lucha de clases, dictadura y democracia (1939-1977). A més de retirar el monument -el d'Antonio López i els que consideri necessaris el pla, que preveu tenir llest al desembre-, Domènech insisteix en la importància «d'omplir el buit que deixi l'estàtua», línia que es vol obrir també amb els buits que va deixar la retirada dels símbols franquistes. L'exemple més simbòlic seria segurament l'obelisc del passeig de Gràcia. Es va retirar l'estàtua franquista de la Victòria, però no es va treballar el buit que va deixar. Aquí hi ha el gran repte.

La petició de retirada de l'estàtua del traficant d'éssers humans Antonio López que han formulat entitats d'immigrants i defensors dels drets humans no és nova, però l'anunci de l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que eliminarà els símbols franquistes l'ha tornat a posar sobre la taula. De fet, el febrer d'aquest any el llavors regidor Jaume Ciurana va acceptar en una comissió de Cultura un prec presentat per ICV-EUiA que instava a canviar el nom de la controvertida plaça «pel d'un personatge femení que s'hagi distingit per la seva lluita pels drets socials». La cosa llavors va quedar aquí.