Colònies abans que principis

Antonio López va néixer a Comillas, Cantàbria, l'any 1817, al si d'una família molt humil. Va emigrar a Cuba de molt jove, on es va fer ric amb el negoci navilier. El 1856 es va instal·lar a Barcelona, on va crear la companyia de Tabacos de Filipinas i el Banco Hispano Colonial. El rei Alfons XII el va fer marquès de Comillas el 1878 i el 1881 li va concedir el títol de Gran d'Espanya. Va morir el 1883 i l'any següent ja tenia una estàtua al final de la Via Laietana.

Fins aquí, tot més o menys políticament correcte. Però el 1884, el seu cunyat va publicar La verdadera vida de Antonio López y López, on explicava com l'empresari havia amassat gran part de la seva fortuna traficant amb esclaus negres a Cuba. Crida l'atenció que en la seva entrada a la Viquipèdia se'l defineixi com a «empresari, banquer i filantrop» i només es faci referència al seu passat esclavista al recollir la campanya de SOS Racisme per demanar el canvi de nom de la polèmica plaça.

El passat esclavista de la ciutat encara és un tabú. Com a anècdota de com era de poc coneguda aquesta història -les seves empremtes estan molt presents-, la cèlebre havanera El meu avi. El vaixell El Català del qual parla la cançó és en realitat el Montserrat, que va passar a la història per esquivar el setge naval dels EUA en la guerra de Cuba. El vapor pertanyia a la família López.

Notícies relacionades

Esclavistes com a herois

Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti

A més de les fortunes que es van amassar directament amb el tràfic de vides humanes -com la dels López-, hi va haver altres prohoms catalans que, tot i no traficar directament amb esclaus, van aixecar el seu imperi gràcies al cotó recollit per esclaus a Amèrica (com la del consogre de López). Almenys 14 carrers a Barcelona estan dedicats a homes catalans que el 1872 s'oposaven a l'abolició de l'esclavitud des de la Lliga Nacional de Barcelona. Partit que va fer cèlebre el «que se salvin les colònies i es perdin els principis».

'Codi negre'

L'artista peruana i activista a l'Espai de l'Immigrant Daniela Ortiz, una de les entitats que fa temps que demana la retirada de les estàtues de López, Colom, Güell i Prim, recorda la relació amb l'esclavitud amb aquest últim personatge històric. «Va ser l'autor del conegut com a Codi negre, a Puerto Rico, que donava facultat als propietaris d'esclaus per tallar-los les mans i els peus en cas de subordinació». «És molt dolorós que Barcelona dediqui encara avui una estàtua a aquest individu a la Ciutadella, a un pas del Parlament», diu Martha Trujillo, vicepresidenta del Moviment Panafricanista a Catalunya.