Velles fotos d'àlbums familiars evoquen la Barcelona desapareguda

Es necessiten vivències, constància i pas del temps per confeccionar un bon àlbum familiar de fotografies. En aquests moments arran de publicacions de llibres, de blogs i de pàgines que circulen per les xarxes socials dedicades a la història de Barcelona estan sortint a la llum imatges inèdites i extraordinàries de finals del segle XIX de les primeres dècades del segle passat. En moltes d'aquestes fotografies hi apareixen edificis, comerços, bars, places i carrers actualment desapareguts, cosa que aporta un gran valor històric a aquestes troballes localitzades en golfes o als pisos d'avis que fins i tot havien oblidat que guardaven en una caixa els àlbums de fotos dels seus avantpassats.

A través de les xarxes socials, els usuaris d'un mateix grup s'ajuden a l'hora d'ubicar el lloc i l'any exacte en què es va captar la fotografia. L'altruisme i la il·lusió dels descendents per compartir aquests petits tresors ha propiciat interessants publicacions com la sèrie L'Abans de... o actives pàgines de Facebook, com Altres Barcelones, L'Abans de Ciutat Vella, Amics de Barcelofilia, Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres móns i Barcelona desapareguda en què els usuaris aporten fotos del seu barri o curiositats d'amics, veïns i  familiars.

«Les imatges més antigues de la dècada del 1850 mostren en molts casos una ciutat desapareguda», explica l'historiador Daniel Venteo, que fa temps que treballa en la trilogia L'Abans de Ciutat Vella dedicada als barris del Raval, del Gòtic i el de Sant Pere-Santa Caterina-la Ribera. La primera entrega s'editarà el setembre vinent. En total, unes tres mil fotos recol·lectades a través d'associacions de veïns i de particulars i a través d'associacions i de Facebook. «Avui és impensable que els historiadors professionals no comptem amb les xarxes socials com a font de documentació, sobretot per l'aportació de testimonis personals. És la història oral del segle XXI».

A la seva pàgina a Facebook L'Abans de Ciutat Vella, l'historiador va mostrar uns carnets electorals de dos veïns de Ciutat Vella de l'any 1935. «En un hi apareixia la foto de  Camila Martínez Suso, de 45 anys, veïna del carrer d'Espalter. Va poder votar en les eleccions republicanes del novembre del 1933, que va ser el primer cop que les dones espanyoles participaven en una votació, i en les de febrer de 1936. Per la seva edat, segurament va ser l'última vegada que va poder votar en llibertat», explica Venteo.

SENSE PARAR DE PLORAR / Fa un mes va presentar el seu últim llibre Barcelona desconeguda (Efadós), a la seu del Col·legi d'Arquitectes. Entre els assistents hi havia Isabel Rexach, la néta de la dona del 1936, de qui Venteo va aconseguir la targeta electoral en una subhasta. Durant l'acte, ella no parava de plorar, emocionada al reconèixer aquella àvia que amb prou feines va arribar a conèixer perquè va morir quan ella era nena. Dies abans, l'historiador va publicar la foto de Camila en un Twitter que va arribar a Quim Torra, director del Centre Cultural El Born, que el va retuitejar, i així va ser com Rexach en plena nit va despertar el seu marit del crit d'alegria que li va sortir al reconèixer l'àvia. «Vaig comprar aquest document pel seu valor històric, però avui obté valor sentimental per als descendents. És un honor per a mi regalar-los-el, que després de tants anys torni a mans dels familiars », explica.

Notícies relacionades

«Vaig trobar centenars de retrats de Sant Andreu»

«El meu avi és un gran fotògraf per descobrir»

COM A FASCICLES / Roser Aris, directora de la col·lecció L'Abans de..., segueix l'estratègia dels fascicles que es venen en quioscos. «Al final d'un any d'entregues setmanals s'enquadernen. Al Poble Nou, Gràcia, a Sant Andreu, Sants i Sarrià ha sigut un esdeveniment. Alguns ja estan esgotats», diu Aris. Hi ha un compromís amb l'ajuntament de cobrir tots els barris. «Aquest any llançarem el de Ciutat Vella, i també el de les Corts, el Poble-sec i Sant Antoni».

L'arquitecte italià Giacomo Alessandro és l'autor de Barcelona desapareguda, pàgina que mostra fotos antigues de Barcelona en què participen unes 40.000 persones. Les més vistes solen ser les de l'inici de la Sagrada Família, quan estava envoltada de camps de cultiu i les de l'estadi de les Corts on jugava el Barça. «L'èxit de Barcelona desapareguda respon al desig de la gent de recordar i comentar el seu passat», argumenta l'arquitecte.