«Vaig trobar centenars de retrats de Sant Andreu»

A les golfes del pis de la seva mare, Lourdes Pinyol hi va trobar diversos àlbums del seu avi, Andreu Pinyol i Carrió (1891-1952), químic de professió i fotògraf aficionat. El seu inusual enquadrament és digne del millor fotoperiodisme. Entre les seves fotos destaquen les de convents i esglésies cremats el 1909 durant la Setmana Tràgica. També hi ha imatges de la vida quotidiana als carrers de Sant Andreu de Palomar, del Rec Comtal, dels camps de cultiu que l'envoltaven i de masies pròximes. «Vaig trobar centenars de retrats dels voltants de Sant Andreu. Era el seu entorn. Hi vivia perquè treballava a la fàbrica italiana de barrets Valera-Ricci, que tenia la seva seu en aquest antic municipi independent que es va annexionar a Barcelona el 1897», explica la seva néta, ja jubilada com a professora d'institut.

Notícies relacionades

«Les postals cotitzades són de mercats»

«El meu avi és un gran fotògraf per descobrir»

«Pertanyo al Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, associació que investiga i difon la història de Sant Andreu de Palomar. Per això quan vaig descobrir les fotos, les vaig digitalitzar i les vaig penjar en pàgines dedicades a l'ahir de Barcelona al Facebook. Van tenir molt èxit. Moltes d'aquestes fotografies han aparegut al llibre L'Abans de Sant Andreu».

Andreu Pinyol pertanyia a l'Agrupació Fotogràfica Saint-Victor, la més antiga de Catalunya. Es dedicaven a l'excursionisme fotogràfic. Recorrien amb les seves càmeres pobles i altres zones de Barcelona, especialment Ciutat Vella. L'únic problema és que algunes fotos són de mida petita, ja que les revelava ell mateix a partir de plaques al gelatino-bromur i només ampliava les que presentava a concursos o formaven part d'una exposició col·lectiva de la seva associació.