De restaurant a laboratori

Lluís Domènech i Montaner, l'arquitecte del Palau de la Música Catalana, va construir el Castell dels Tres Dragons coronat de merlets amb l'objectiu que acollís el luxós cafè restaurant de l'Exposició Universal del 1888, amb capacitat per a 600 comensals. Avui és una de les obres arquitectòniques que, com l'Arc de Triomf, l'Hivernacle i l'Umbracle, van sobreviure a la gran cita internacional de la Barcelona del segle XIX. Actualment alberga la seu del departament d'investigació del Museu de Ciències Naturals, amb la seva biblioteca i sales que emmagatzemen el seu patrimoni.

L'edifici, no obstant, ha tingut diversos usos fins a albergar les col·leccions de ciències naturals. Va ser Museu de la Història (1892), Museu Arqueològic (1896) i algunes aules es van destinar a l'Escola Municipal de Música (1897-1916). «També va destinar a exposicions temporals la seva primera planta (1912), va ser seu del Servei Municipal de Matrícules per a Escoles Primàries mentre les col·leccions de zoologia es van exhibir al Palau de l'Agricultura de Montjuïc durant l'Exposició Internacional del 1929, on es van mantenir uns quants anys. A més d'oficina per a aturats i menjadors d'Auxili Social de la Falange», enumera l'historiador Rossend Casanova en el seu llibre El castell dels Tres Dragons.

Malgrat la seva metamorfòsica existència, aquest edifici de la Ciutadella s'ha consolidat com a icona del parc científic del parc urbà. Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, té el seu despatx a la seu del Castell dels Tres Dragons, on es troba el seu equip d'investigació. «El futur del parc de la Ciutadella és un projecte de ciutat. Seria una pena que aquest edifici històric perdés la seva vinculació amb la ciència», diu.

El Museu Martorell, situat al costat de l'Umbracle, custodia des de l'any 1924 exclusivament les col·leccions de geologia. «Almenys és el que té el peu en un terreny més segur vinculat amb la ciència», diu Omedes, en referència al fet que acollirà l'exposició permanent sobre els museus d'història natural dels segles XIX i principis del XX i sobre els gabinets de curiositats

Aquesta remodelació obligarà a desallotjar l'equip que estudia i cataloga les col·leccions de mineralogia i de paleontologia. Yael Díaz, conservadora de petrologia, assenyala que des del 1888 compten amb un total de 300.000 registres de paleontologia, «alguns de gran valor històric». Això i les altres col·leccions s'estan emmagatzemant en caixes per ser traslladats, provisionalment o no, al Castell dels Tres Dragons.

Notícies relacionades

Moviment perquè la Ciutadella preservi la seva identitat científica

Trobada una quilla a la Ciutadella que podria ser d’un altre vaixell medieval

Vicent Vicedo, conservador de paleontologia, assegura que l'àrea d'investigació del Museu de Ciències Naturals és «una institució molt viva». Ell rep visites de científics de tot el món que volen observar de prop els tresors d'una de les col·leccions de fòssils més importants d'Europa. «Especialment rica en organismes invertebrats», valora Vicedo. El fòssil més consultat és el Montsecosuchus depereti (Vidal, 1915). «És un holotip d'un cocodril fossilitzat en bon estat de conservació que va viure durant el Mesozoic. Va ser descobert per Lluís Marià Vidal el 1902 a la pedrera de Rúbies del Montsec (Lleida). Va ser l'exemplar utilitzat per descriure formalment l'espècie», informen els conservadors de les col·leccions.

Eulàlia Garcia Franquesa, cap de col·leccions del Museu de Ciències Naturals, reconeix que sumen tres anys de confusió treballant dins del Castell dels Tres Dragons i del Martorell en una situació sense resoldre des que la part expositiva va marxar al Fòrum. «Solament s'exposa el 0,5% de les col·leccions». Joan Carles Senar, cap d'investigadors, afegeix que per a la divulgació es recorre a aquest «enorme i valuós fons» que ara custodien a la Ciutadella.