CINE. PRESENTACIÓ DE 'LA ÚLTIMA PROYECCIÓN'

Tribut al cine de barri

Un film rodat en l'extint Cinema Pisa de Cornellà reivindica la màgia de les sales  tradicionals. Els protagonistes es creuen entre les butaques d'un negoci en crisi.

Zumzeig Cine. Carrer de Béjar, 53. 18.30 hores. Entrada gratuïta.

El protagonista més jove, en una escena de ’La última proyección’.

El protagonista més jove, en una escena de ’La última proyección’.

1
Es llegeix en minuts
GEMMA VARELA / BARCELONA

Cornellà va tancar fa dos anys el seu últim cine de barri, el Cinema Pisa. La lluita veïnal no va servir per frenar el pla de demolició de l'edifici, que preveu la construcció d'un bloc de pisos. La pel·lícula La última proyección, que es presenta avui a la sala Zumzeig, es va rodar al Pisa una vegada clausurat i entrellaça tres històries de ficció a manera de sentit homenatge.

Realitzada pel col·lectiu Fuera de Campo -integrat per Isaac Cañizares, Penélope Cañizares, Eva Murgui i Marina Rodríguez, tots ells cornellanencs i amants del setè art--, el film narra la història de la taquillera que ha vist passar la seva vida davant les estrenes setmanals. I la d'un matrimoni d'avis que segueixen la mateixa tradició des de fa 40 anys: cada diumenge van al cine per veure una pel·lícula. I la d'un nen que espera fins a l'última sessió per recollir el pòster del seu superheroi preferit. Amb l'enderrocament de la sala, els personatges perdran una part de les seves vides.

Notícies relacionades

«El Pisa és el cine on vaig créixer. Va tancar al no poder fer front a l'era digital per falta de pressupost i això es pot extrapolar als cines de barris d'altres ciutats, que estan en perill d'extinció», explica Eva Murgui. En detriment de les sales tradicionals proliferen els multicines en centres comercials, «ideats perquè el públic vagi en massa a les grans superfícies», afegeix.

No és cap casualitat que per presentar el llargmetratge hagin triat la sala Zumzeig, inaugurada l'any passat amb propostes alternatives per recuperar el cine com el punt de trobada i esdeveniment social que va ser en un altre temps. «Cosa que també reivindica La última proyección», conclou Murgui.