Llegendes del campanar

El mestre d'obres de la basílica de Santa Maria del Pi va fer un pacte amb el diable per poder acabar el campanar més alt de la Barcelona gòtica del segle XIV, una proesa arquitectònica en aquella època. El dimoni va acceptar el repte però li va advertir que hauria d'entregar-li la seva ànima quan l'empinada escala de cargol de la torre fortificada arribés a l'esglaó número 100. El constructor va dedicar el que li quedava de vida a aquesta obra però no va sobrepassar mai el maleït esglaó. D'aquesta manera va aconseguir enganyar el diable, ja que va ser el seu successor, lliure de la satànica aliança, qui va acabar els 166 esglaons que faltaven. El rei de l'infern es va enfadar tant que va deixar la seva pota marcada a l'esglaó 100 per espantar tothom que s'hi acostés. Però l'efecte va ser el contrari. «Els feligresos feien cua per pujar a contemplar l'empremta del diable. Anava més gent a veure-la que a missa, i per això els sacerdots van decidir esborrar-la», explica Jordi Sacasas, arxiver i conservador del museu i del tresor de Santa Maria del Pi, en una ruta nocturna, sense electricitat, a la llum de fanalets, en què s'accedeix a llocs tancats habitualment.

La de L'esglaó número 100 és una de les llegendes que animen aquesta visita, que té com a objectiu «recaptar fons per restaurar la torre del campanar», explica Montse Sacasas, germana de l'arxiver i una de les historiadores que guien el recorregut del dijous al dissabte. «No és un producte turístic. Els grups són petits», afegeix.

La ruta culmina al terrat del campanar, que a la seva superfície hi té un mur de més de tres metres d'amplada. La panoràmica visió de Barcelona de nit i a vista d'ocell és escruixidora. I el que menys s'esperen els visitants és que allà, a 56 metres d'altura i amb un accés tan enrevessat, els serveixin una copa de cava fred. «Una heroïcitat pujar per aquesta escala gel, copes i ampolles», va comentar una senyora al seu acompanyant.

Patrimoni ocult

Notícies relacionades

La despesa mensual per llar en el cistell de consum ascendeix a 420 euros a l’àrea de Barcelona

El solar de l’antic teatre Talia acollirà 54 pisos públics

Les visites nocturnes van començar a tall de prova fa uns tres mesos, però ara els organitzadors han decidit estendre-les a tot l'any i convèncer altres esglésies que s'uneixin al projecte. «Santa Maria del Pi és l'edifici més alt de la ciutat antiga. Tothom coneix l'església, però el seu patrimoni és un gran desconegut. Aquesta visita és un viatge al segle XIV», pensa Jordi Sacasas. Entre les seves riqueses destaca la biblioteca, amb documents de 1180, el retaule neoclàssic de Sant Miquel, la marededéu de pedra del segle XIV i una sagristia on l'ordinador conviu amb un canelobre medieval.

Darrere de l'habitació on es revesteixen els sacerdots hi ha la sala del tresor. «S'hi guardava la plata que va ser saquejada el 1936, abans d'un devastador incendi», recorda el conservador. Una de les curiositats del recorregut és el retrat barroc del canonge i sagristà de la catedral Pere Roig i Morell. La peculiaritat és que la seva cara és una calavera, símbol que el que realment importa és la vida no terrenal. «És molt valuós, perquè se'n conserven pocs. N'estem estudiant l'autoria», assegura.