La despoblació del centre

Gentrificació és un anglicisme de difícil traducció però de fàcil explicació. Defineix un procés habitual en ciutats com Londres i Nova York. Una classe social mitjana o alta posa l'ull en un barri pobre i degradat. Els preus estan per terra, però la zona té potencial. A poc a poc, els antics residents acaben anant-se'n, expulsats per l'alça dels preus.

A finals de la dècada dels 90 va semblar intuir-se un conat de gentrificació al barri del Raval de Barcelona. Anys de milionària inversió pública semblaven que convertirien el degradat centre urbà en un lloc de moda, però aquell procés es va truncar al coincidir amb una onada d'immigració.

Notícies relacionades

Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos

Gala premonitòria deJosep Oliu

Ara, però, tot sembla indicar que Barcelona ha reinventat el concepte de la gentrificació per la via dels pisos turístics, un negoci molt més rendible per als propietaris que el lloguer convencional. El grup dels desplaçats en aquest cas ja no és aquesta o aquella classe social. Són els mateixos barcelonins empadronats a la ciutat.

Un parell de xifres permeten imaginar la magnitud del procés. Des de fa uns 40 anys, Barcelona té un cens bastant estable de població. Al voltant d'1,6 milions de persones. Però, en aquests mateixos 40 anys, Ciutat Vella i l'Eixample, els dos districtes més turístics de la ciutat, han perdut aproximadament un 27% de la seva població. Els pisos que van deixar enrere no estan òbviament buits, és població no censada.