Sector econòmic en transformació
La protecció del comerç provoca una pugna legal
Els gestors de finques veuen il·lícit limitar l'activitat de les 389 botigues
Alguns inquilins ajornen negociar a l'espera d'ajudes municipals
La suspensió de llicències per protegir 389 negocis considerats singulars a la ciutat no ha aconseguit un complet efecte balsàmic en el sector. A les crítiques d'alguns comerciants que discrepen sobre els criteris arquitectònics o històrics que primen sobre els elegits, se sumen les de propietaris d'immobles que es consideren ofesos després d'haver esperat durant anys l'actualització de velles rendes. El Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida va expressar ahir als responsables municipals de Comerç el seu rebuig a una mesura que consideren «il·legal i discriminatòria». Afegeixen que algunes negociacions per actualitzar lloguers s'han paralitzat perquè els arrendataris esperen ajudes del pla municipal, i que per a molts pot suposar el tancament temporal sense relleu de l'activitat.
La moratòria d'un any en les llicències d'obres i activitat de les 389 botigues i restaurants, que va entrar en vigor la setmana passada, forma part d'un pla de protecció del comerç emblemàtic, amenaçat en alguns casos per la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), que eliminarà les rendes antigues a partir del 31 de desembre que ve i que amenaça sobretot les situades en emplaçaments molt desitjats. Enrique Vendrell, president del col·legi professional, explica que recolzen la protecció dels elements patrimonials i arquitectònics del comerç històric, però que discrepen totalment de la prohibició de noves llicències d'activitat.
«Més del 85% de negocis de la ciutat han posat els seus lloguers al dia o s'han reubicat i la moratòria només beneficia el que ha esperat a l'últim moment», argumenta. Al marge del suposat greuge comparatiu, els professionals mantenen que vulnera normatives europees sobre competència i comerç, i per això informaran els propietaris afectats de l'opció d'emprendre mesures legals.
El col·lectiu defensa que moltes de les rendes en discussió estan completament desfasades i els propietaris tenen dret a posar-les al dia de forma que «sigui rendible». Vendrell assenyala que alguns administradors han vist paralitzades les negociacions de renovació perquè l'inquilí se sent blindat i creu que pot aspirar a millors condicions quan l'ajuntament elabori el seu pla final de protecció al llarg d'aquest any.
Com a complicació afegida, destaca que la mateixa LAU disposa que si es permet una única activitat (com diu la moratòria) en un local, l'inquilí sortint ha de ser recompensat amb una indemnització de 18 mesos de lloguer, «cosa que forçarà molts propietaris a optar per tenir el local buit durant mesos abans de tornar-lo a llogar».
DISPARITAT / Davant la falta de xifres oficials sobre la situació legal dels afectats, EL PERIÓDICO ha sondejat mig centenar de casos, gairebé tots integrats en l'Associació d'Establiments Emblemàtics de Barcelona, amb el resultat que la meitat encara no han solucionat la situació. «Però no tots els lloguers s'acaben el desembre del 2014, hi ha excepcions: alguns, fins al 2019; altres fins que es jubilin o morin», emfatitza Josep Maria Roig, el seu secretari, i propietari de la pastisseria La Colmena, afectada.
Notícies relacionades«Hi ha pressió de les grans marques, amb les quals no podem competir, per apoderar-se del centre comercial i històric», denuncia Roig, que espera que amb la congelació de llicències i la conservació de l'activitat s'estabilitzi la demanda.
Segons zones i metres, la renda antiga es mou en la majoria de casos analitzats entre els 500 i 1.000 euros mensuals, mentre que els increments sol·licitats oscil·len des del 50% fins a un 1.200%.
