Un carrer per a Pepe Rubianes

V a ser a mitjans dels anys 70 quan José Rubianes Alegret va començar a desentranyar la seva vocació. Va presenciar una actuació de Dario Fo al Grec i va quedar captivat per la força del sàtir italià. L'acompanyava el seu amic Joan Lluís Bozzo, un dels pares de Dagoll Dagom, que recorda bé que durant aquella nit es va produir «l'epifania monologuista de Pepe». Poc després, en els primers 80, va iniciar la seva carrera en solitari, una exitosa vida artística truncada per un càncer que l'1 de març del 2009 va segar la seva vida. D'aquí tres setmanes es compleixen cinc anys de la seva desaparició, raó per la qual EL PERIÓDICO inicia avui una campanya perquè l'Ajuntament de Barcelona li dediqui un carrer. I, si pot ser, a la seva estimada Barceloneta.

Emprendre aquesta croada ara respon a una qüestió formal, ja que la normativa municipal exigeix que passi un lustre per poder incloure el nom d'un personatge públic en el nomenclàtor de la ciutat. Només el cap de l'Estat o els premiats amb una medalla d'or poden saltar-se aquesta condició, mèrits que no es compten entre els èxits d'aquest actor nascut el 1947 a la gallega Villagarcía d'Arousa.

VINCULAT A BCN / Superat el tràmit cronològic, el consistori requereix que els candidats estiguin «preferiblement vinculats a Barcelona i que tinguin una trajectòria reconeguda en algun dels camps científic, cultural, polític o altres». Descartat el seu concurs en gestes científiques o polítiques -en la categoria d'altres podria fer-se un espai el seu èxit entre les dones-, ningú pot discutir la seva aportació al teatre i, sobretot, al monòleg. El nom de Rubianes s'associa a la rialla, l'humor incorrecte i àcid, la gestualitat, el sexe, Àfrica. N'hi deu haver més d'un que l'hagi viscut en totes aquestes facetes a la vegada. Bozzo posa la pilota a terra i defensa la seva condició de «geni». Ho diu des de la distància, amb la mirada objectiva d'algú que fa prop de 40 anys que està en això. «El nivell que va assolir el seu monòleg és insòlit al nostre país. Ha sigut l'actor més incisiu i estimat del teatre català en els últims 2.000 anys. Era culte, un gran poeta i potser l'artista que ha sabut arribar a més gent i d'origen, ideologia i edat més diferent».

La reacció social i el dol que va generar la seva mort, als 61 anys, un diumenge d'eleccions a Galícia, de derrotes de Barça i Espanyol, és potser la millor targeta de presentació perquè el Govern local valori positivament la possibilitat de rendir homenatge a l'únic actor que ha aconseguit un ple absolut d'una mateixa funció durant gairebé 10 anys. Ja sigui amb un carrer o una plaça -un passatge semblaria poca cosa i uns jardins portarien a la memòria la imatge del Rubianes pelant-sela a sota d'una palmera, com ell mateix recordavaSEnD, la ciutat saldaria un deute i enterraria polèmiques pretèrites que, segons Bozzo, «tant greu li van saber en els seus últims anys de vida».

PÀGINA A CHANGE-ORG / EL PERIÓDICO ha obert una pàgina a change.org, la principal plataforma de peticions a internet, perquè tothom que ho desitgi se sumi a la iniciativa. La normativa del nomenclàtor no exigeix un nombre determinat de firmes, ni avals ni padrins per prendre en consideració la petició, però a ningú se li escapa que no és el mateix presentar-se com un grup d'amiguets que com un enorme, heterogeni i massiu col·lectiu de ciutadans anònims. Tothom que tingui compte de Twitter i vulgui fer-ho pot utilitzar l'etiqueta #CarrerdePepeRubianes per donar el seu suport a una campanya que aquest diari no té intenció d'apropiar-se. «Pepe Rubianes era de la gent. Per això no se n'anirà mai», escrivia l'editor Ernest Folch tres dies després de la mort de l'actor.

És probable que algun particular ja hagi cursat a l'ajuntament una petició similar. Si aquest fos el cas, EL PERIÓDICO se suma amb humilitat, com ho fan Les Viudes de Pepe, les que firmen l'article que acompanya aquesta informació; les mateixes que cada 1 de març, des de fa quatre anys, insereixen una esquela a les necrològiques del diari, com la del 2013, un homenatge molt contemporani: «Hace ya cuatro años que Pepe Rubianes nos mandó a tomar viento a familia, amigos y público en general. ¡Cómo te añoramos, cáspitas! ¡Y lo bien que nos vendrías ahora, con la que está cayendo!».

Notícies relacionades

Campanya per dedicar un carrer a Rubianes, al diari de dimarts

Devessall de paraules

EN MANS DE L'ALCALDE / Una vegada la ponència del nomenclàtor, presidida pel regidor de Cultura, Jaume Ciurana, rebi la petició, emetrà un informe estimant l'oportunitat de la idea. En cas de ser favorable, i tenint en compte que es proposa com a possible ubicació la Barceloneta, el districte de Ciutat Vella haurà de redactar un dictamen en un termini màxim de 60 dies. Un cop tots els òrgans hagin compartit el seu veredicte, i en el cas que aquest sigui afirmatiu, serà l'alcalde, sense necessitat  que el ple es pronunciï, qui tingui l'última paraula.

Jordi Hereu va dir el 4 de març del 2009, tres dies després que Rubianes perdés un any de batalla contra el càncer, que l'homenatge estava assegurat: «No tinguin cap dubte que Barcelona el recordarà amb un espai públic». Ara governa CiU, així que les eines per estampar el nom de l'actor galaicocatalà al marbre estan a les mans de Xavier Trias.