Els oblidats de la Clota

El que l'Ana porta més malament és el fred. El fred i la humitat. El fred, la humitat i la soledat del barri, explica aquesta dona petita de somriure dolç i mirada trista. «A veure si ens donen els pisos aviat, que aquí ja no s'hi pot estar. Cada dia estem més soles, més abandonades», segueix. Als seus 85 anys, l'Ana és viuda i té una filla de 55 amb una incapacitat intel·lectual severa al seu càrrec. L'Ana i la Isabel, com es diu la filla, formen una de les quatre famílies que esperen en una casa vella envoltada de runa a la Riera de Marcel·lí, al barri de la Clota, a Horta, ser reallotjades pel municipi en un dels pisos socials construïts a escassos metres de les seves vivendes, de propietat municipal i buits. «No entenem què esperen. Els pisos són aquí», explica l'afectuosa dona, malalta de càncer, assenyalant les vivendes noves, just a sobre.

El Jordi i la María i la seva filla Montserrat, també amb una discapacitat, formen una altra de les poques famílies que segueixen a l'espera al desolador lloc, que s'ha convertit en una mena de barri fantasma, i compten amb el principal suport de l'Ana. «Tenim sort que ens ajudem els uns als altres», expliquen. Tots estan de lloguer. «Els que eren propietaris van agafar els diners i se'n van anar», apunten. La Marta, una altra veïna, explica que després del «soroll mediàtic» que van fer a l'octubre -a partir d'un article publicat en aquest diari-, la regidora del districte, Francina Vila, els va assegurar que menjarien els torrons als pisos nous. «¡No va dir de quin any!», fa broma la Pepita, que explica que cada dia estan pitjor amb les humitats i la degradació de les vivendes. «Per no parlar de l'enllumenat, que cada dia l'encenen més tard, o els contenidors d'escombraries que ens han tret».

Aquestes quatre famílies tenen un contracte de lloguer vitalici pel qual paguen uns 113 euros al mes. Malgrat que la zona està afectada per un pla urbanístic des de fa dècades, no van rebre les primeres notícies sobre el reallotjament fins fa cinc anys. La primera proposta va ser que els oferirien un pis en les mateixes condicions econòmiques en què estan ara i al barri, cosa que els va semblar una bona notícia; però l'alegria va durar poc. En una segona trobada amb l'administració, els oferien els mateixos pisos , però de compra, cosa que aquestes famílies, totes formades per persones grans i amb pocs recursos, no van acceptar ni van entendre. L'ajuntament els va proposar llavors mudar-se al Poblenou, però s'hi van negar.

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

Després de les protestes, el consistori va tornar a la proposta inicial acceptada -i fins i tot desitjada- per tothom: mudar-se als pisos protegits del barri en les mateixes condicions de pagament que les actuals durant 10 anys i a partir de llavors amb un lloguer social del 30% dels ingressos. I així estan, esperant, mentre l'entorn i els ànims no deixen de deteriorar-se. «Per aquí no passa ni el butà, diuen que per a quatre no val la pena», expliquen les veïnes. «La tècnica de barri m'ha dit que la cosa està molt avançada, a veure si és veritat», matisa optimista la María.

Fonts municipals diuen que estan pendents que la junta de compensació marqui les indemnitzacions per iniciar els trasllats, sense detalls ni calendari.