Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

El nou pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats a Ciutat Vella és una regulació complexa, ja que classifica les activitats a regular en 13 grups, corresponents a tres nivells d’afectació i 180 epígrafs. El regidor del districte, Albert Batlle, va explicar que han ampliat la quantitat d’epígrafs per incloure explícitament activitats que abans eludien amb picaresca la normativa. El cas més clar és la proliferació de botigues de cànnabis, moltes vegades com a floristeries, botigues de regal o associacions privades. També passa amb els comerços de carcasses de mòbils (ara tenen aquesta categoria específica). Tant aquests casos com els de botigues de manicures mantenen la suspensió vigent des de fa quasi un any, fins que s’aprovi el pla d’usos final. Per frenar-los amb artilleria pesada en la nova regulació s’ha creat la categoria B3 (comerç no quotidià no alimentari), que és especialment dura.

La previsió és que l’aprovació inicial es produeixi en la comissió de govern que ha de tenir lloc a final de juny per passar a exposició pública durant l’estiu i encarar l’aprovació final abans que s’acabi l’any o a principis del 2026.

Ordenació de futur

Batlle parteix de la premissa d’afavorir l’"habitabilitat" del centre de Barcelona, evitar el monocultiu comercial enfocat al visitant i promoure la diversitat de l’activitat econòmica per afavorir la de proximitat dirigida als veïns. No serà fàcil tenint en compte que l’actual oferta és intocable, perquè les llicències no es poden revertir, i les 3.102 vigents en els àmbits que ara es regularan sumen 1.357 en l’apartat de restauració, i un total de 720 de comerç alimentari, seguits per 498 serveis turístics (no inclou allotjaments) i els comerços no quotidians no alimentaris, que s’han multiplicat en els últims anys. En canvi, confia que aquesta eina permeti ordenar el futur creixement de l’activitat.

El que sí que ha promès el tinent d’alcaldia és reforçar els serveis inspectors per fer complir la normativa als actuals operadors, assumint que fins ara han faltat recursos, malgrat els desplegaments de multiinspecció impulsats en l’era Collboni. Un cas flagrant és el dels souvenirs, que tenen llicències regulades per al conjunt de la ciutat, però que a Ciutat Vella continuen expandint-se gràcies a la trampa de poder incloure un màxim d’un 20% d’articles malgrat tenir un altre epígraf en un negoci (com la roba). Per això, segons detalla el gerent del districte, Félix Ortega, s’endureix la clàusula, de manera que en els futurs negocis aquesta quota mai podrà ser de productes vinculats a activitats no admeses en el territori.

Cal destacar que les activitats no contemplades en el pla d’usos, sense saturació (com la moda o el parament de la llar), de proximitat (com llibreries i merceries, entre moltes d’altres) poden obrir sense cap mena de restricció.

Notícies relacionades

Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

Creixement del tramvia i el bus, dos reptes de la mobilitat metropolitana

Una menció especial tenen els casos de la Via Laietana i la Rambla, dues artèries clau que creuen el districte. El pla d’usos és vàlid per a totes dues, però amb particularitats, sobretot en les dimensions dels locals, ja que es tracten de vials de gran afluència. Així, en aquestes zones, algunes activitats poden arribar als 2.000 o 2.500 metres quadrats.

Es vol garantir la seva "singularitat" afavorint que el comerç que aflorarà després de la reurbanització tingui "identitat", i que en el cas de la Rambla la nova etapa tingui la cultura com a motor. Per això, la moratòria que impedeix noves llicències en aquest vial, a menys que continuïn amb l’activitat prèvia, es manté fins que estigui a punt la nova regulació, però s’obre la porta a noves activitats de caire cultural, com reivindicaven els comerciants, per no paralitzar la reactivació de l’eix.