Barcelona recicla solars del 22@ per a més de 700 habitatges

L’habitatge (i el preu tan alt que té) és el que marca el futur de Barcelona. D’alleujar el cost de sostenir un sostre en depèn en part el que li passi a la ciutat. Al marge de limitar la reserva del 30% de protecció oficial en noves promocions, el Govern de l’alcalde Jaume Collboni es desafia a accelerar el ritme de la construcció de pisos públics per entregar unes mil claus a l’any –3.000 d’aquí al 2027–, culminar les obres de 5.000 domicilis que hi ha en marxa i disposar de sòl per edificar-ne 10.000 més, que encara trigaran uns anys a estar disponibles.

Les promocions per completar a la Marina del Prat Vermell i el nou barri per edificar a partir del 2029 juntament amb la futura estació de la Sagrera són les grans reserves per ampliar el parc habitable. En tot cas, no són les úniques. L’Ajuntament recorre a descampats del 22@ i el seu voltant, a Sant Martí, per planificar entorn de 750 llars. Es reparteixen en sis edificis per erigir-se en parcel·les desertes o per reconfigurar el districte tecnològic, concentrades en un diàmetre de no gaire més d’un quilòmetre, entre el curs final de la Diagonal i el carrer de Pere IV. "És un dels pols importants de l’habitatge públic de la ciutat", assenyala l’Ajuntament.

Els futurs blocs –que, en el millor dels casos, no començaran a aixecar-se abans de dos anys– comporten una inversió de més de 88 milions d’euros, segons estimacions inicials que cada un dels projectes haurà de concretar. Tots plegats sumaran més llars que els 238 domicilis de l’Illa Glòries, als quals van aspirar 11.243 persones en el sorteig d’ara fa un mes. El desmesurat nombre de candidats que hi havia va evidenciar l’escassetat d’habitatge assequible a la capital.

Al tram baix de la Diagonal, el consistori comença a reorientar el destí d’alguns solars perquè no continuïn compromesos per acollir oficines en l’entorn del districte tecnològic. A canvi d’això, són reclutats perquè proveeixin de domicilis de protecció oficial.

Reconversió en potència

El canvi de qualificació per permetre que es construeixin pisos en comptes d’oficines es tramita al descampat on la Diagonal conflueix amb els carrers de Selva de Mar, Pujades i Provençals. Just en aquesta parcel·la, equivalent a mitja illa de l’Eixample i ja ocupada en part per un immoble de nou plantes, es va idear traslladar la seu de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Notícies relacionades

Ciutat Vella limita les botigues de cànnabis, manicura i fundes de mòbil

Creixement del tramvia i el bus, dos reptes de la mobilitat metropolitana

En els plànols es va perfilar una torre de 21 plantes per desplaçar les dependències de l’organització empresarial, que va tenir un dret de compra des del 2006 sobre el solar de titularitat municipal. La mudança al 22@ no va arrelar i tant la institució econòmica com l’Ajuntament van rescindir l’acord el juliol del 2024. Ara el consistori esbossa edificar uns 170 pisos socials al mateix emplaçament on es va pensar ressituar la Cambra. De moment, a l’abril ja va ratificar reconvertir l’ús previst del terreny per encaixar-hi habitatge protegit. Malgrat el canvi pel que fa a la qualificació, la idea d’aixecar un immoble de fins a 71 metres d’altura es manté, però dividint-lo en compartiments en comptes de fer-ho en oficines.

Per sobre de la Diagonal, es reaprofita un solar del carrer de Veneçuela. La comissió de govern va aprovar inicialment a l’abril cursar un pla especial urbanístic per reduir les dimensions d’un equipament pendent en aquesta esplanada i deixar-hi un forat en el qual es pugui erigir un bloc de set plantes que s’estima que disposarà d’uns 105 llars. Una altra peça del quadre integra tres immobles per alçar amb 238 domicilis de protecció oficial entre Veneçuela i Pere IV.