Un bar que guarda l'ànima d'un barri

El Bar Versalles va renéixer per última vegada l'any 2010. Aquest emblemàtic local, convertit en una icona de Sant Andreu, ja estava en funcionament el 1915.

Fins fa poc es pensava que s'havia inaugurat el 1928, segons consta fins i tot a la porta d'entrada a l'establiment, però l'historiador Pau Vinyes va descobrir un vell programa de la festa major del barri del 1915 on ja l'esmentaven amb el nom de bar Petit Versailles. Per això, ja no falta gaire perquè l'establiment (Gran de Sant Andreu, 255) celebri 100 anys molt ben portats.

La història d'aquest bar és la història de Sant Andreu. Pere Riera, director i copropietari del renascut Versalles, parla d'aquest establiment ubicat als baixos de l'edifici de Can Vidal, com un local «amb la seva pròpia ànima i que reuneix l'essència de Sant Andreu, un barri i una gent a qui pertany». Per això, s'ha tractat de mantenir la decoració del local «tal com la guardaven els veïns a la retina», assenyala Riera. Les fotos i pintures que adornen les parets recorden com era el Versalles en la seva joventut.

Espai masculí

El subterrani del local va servir de refugi durant els bombardejos de la guerra civil. L'establiment llavors es deia Petit Versailles, però aquest nom afrancesat va acabar convertit en Versalles. El canvi es va produir en els primers anys de la dictadura franquista, ja que era obligatori castellanitzar els noms.

Notícies relacionades

Gala premonitòria deJosep Oliu

El primer baobab de Barcelona creix a l’Hivernacle de la Ciutadella

Les parets del local són testimoni de l'evolució de la clientela. Com explica en la biografia del local Pau Vinyes, fins als anys 50, el Versalles era un territori solament per a homes. En aquesta dècada ja van aparèixer les primeres dones, però sempre acompanyant els seus marits, i fins als anys 60 no van traspassar les portes del local elles soles. «A la part superior del local hi havia una pianola i la gent venia a ballar. Aquí s'hi han format moltes parelles», explica Riera.

Maria Gràcia, veïna del barri, recorda amb enyorança els feliços matins de festa quan anava amb la seva família a fer el vermut al bar. «Ens ajuntàvem molta gent, era un moment màgic», afirma.