Feliç Dia de la Dona Neolítica

La celebració del Dia Internacional de la Dona és una excel·lent oportunitat per plantejar-se una pregunta molt pròpia del meliquisme tan característic d'aquesta cantonada superior dreta de la península ibèrica. ¿Qui va ser, sense cap tipus de rigor historicista, per descomptat, la primera catalana, l'Eva mitocondrial del seny i la rauxa, la Lucy del pa amb tomàquet? Aquesta pregunta té resposta al Museu de Gavà, que aquests dies, precisament, es planteja com celebrarà a mitjans d'abril la majoria d'edat (fa 18 anys que va ser descoberta en unes mines de la població del Baix Llobregat) de la insuficientment coneguda Venus de Gavà, una peça ceràmica única que en l'última datació amb la tècnica del carboni 14 es va revelar que es va coure entre els anys 4000 i 3750 abans de Crist. Busquem-li una àvia. No n'hi ha.

Una visita al Museu de Gavà, de la mà de la seva directora, Mònica Borrell, i de l'arqueòleg conservador del centre, Josep Bosch, és un agradable viatge al neolític català. Gavà era, fa 6.000 anys, un lloc afortunat. Els nostres avantpassats -o aquells a qui els nostres avantpassats van expulsar de la zona, qui sap- tenien un tresor molt apreciat: unes mines de variscita, un mineral cosí germà de la turquesa o el jade que, fins que la seva extracció va caure en desús, era molt apreciat per a la confecció de joies i ornaments. Gavà, en aquest sentit, era excepcional, perquè de mines de variscita en majúscules en tot el món n'hi ha dues, aquestes i unes altres a Utah, desconegudes lògicament durant el neolític.

Les manufactures de Gavà, en resum, es lluïen fa gairebé 6.000 anys al sud de França i a Sardenya, i va ser en aquell ambient d'esllomar-se a la mina quan es va modelar en fang el que se suposa que és una espècie de cant a la fertilitat, una representació femenina d'una dona embarassada, amb una espiga (símbol de la fecunditat) a la mà i amb un bast collar al coll que no s'ha de confondre amb un bigoti, tranquils, encara que sigui el que sembla al primer cop d'ull. Als braços i als canells s'hi intueixen polseres i braçalets. Sorprenen els pits tan minúsculs, més que res per tractar-se d'un embaràs. Però és, sens dubte, una dona. Avui, per tant, també és el seu dia.

Trista trepanació

Al Museu de Gavà, la Venus catalana té pràcticament un tracte de Gioconda. Llueix la seva bellesa en una sala de la qual disfruta gairebé en exclusiva. De fet, amb la seva presència eclipsa un crani trepanat d'un pobre home que va sobreviure a dues operacions a cervell obert però no a una tercera, situat a l'altre costat de l'estança.

El relat obligat en aquests casos, és clar, és com ha arribat la Venus de Gavà fins als nostres dies.

Darrere del seu descobriment no hi ha una vida d'aventures, de saquejadors i d'Indiana Jones al rescat. Les mines, senzillament, van caure en l'oblit i, sense que es pugui saber per què, la peça ceràmica no només es va trencar a trossos, sinó que cada un dels fragments va ser guardat o llençat en un espai diferent de la que amb el temps seria rebatejada com la mina 16. Durant milers d'anys, aquelles antigues explotacions subterrànies van estar oblidades. Només una porció, sense que els seus propietaris sabessin res sobre el seu origen, era accessible des de la masia de Can Tintoré. D'aquella gruta fosca en sortien uns xampinyons deliciosos.

I va ser així fins que a mitjans dels anys 70 es van descobrir les mines, es van planificar les investigacions sobre el terreny i, fa 18 anys, la Venus de Gavà va tornar a veure la llum del sol.

Notícies relacionades

El Sant Jordi i el Sant Jordi Club podran acollir concerts simultàniament el 2029

El futur Sant Jordi Club tindrà terrassa, botiga i més restauració

Va ser un dia (era un 18 d'abril) afortunat per al Museu de Gavà. Va ampliar la seva petita però interessant col·lecció de tresors de l'antiguitat, ja que a la sala que antecedeix la Venus hi destaca un collar de coral pràcticament també únic a Catalunya, i a la següent tallen la respiració un casc etrusc i una còpia fidel d'un altre que es van trobar a bord d'un vaixell romà embarrancat davant de les costes del Baix Llobregat i que, posats a fer volar la imaginació, sempre s'ha suposat que ja eren peces de col·leccionista fa més de 2.000 anys.

En resum. Avui, Dia de la Dona, mereix un racó per al record la Venus de Gavà.