Allò que veia Josep Pla

Notícies relacionades

La vida és un país estranger

El virus de la ‘titulitis’, propagat sense fi

Sabem per la biografia recent que li va dedicar Xavier Pla —Un cor furtiu— que, encara que en el pròleg es feia el desmenjat, Josep Pla es delia per publicar un llibre que sacsegés el panorama literari català i li fes guanyar diners. "Estic interessat a demostrar que jo no tinc res a veure amb la nyonyeria del país", escrivia en una carta a Alexandra Plana. El volum, doncs, és un mostrari del que escrivia: s’hi combinen articles sobre l’Empordà, Girona, la cuina, "capítols de novel·la" que per si mateixos ja són relats, i retrats de catalans il·lustres com ara Carner, Sagarra o Xammar.

La majoria de textos seran reciclats i ampliats després en nous projectes, i algú pot pensar que aquesta reedició és un dispendi sobrer, essent així que els seus títols més reconeguts ja es troben en múltiples edicions. ¿Per què tornar als primers passos de Josep Pla? Doncs perquè, per dir-ho fàcil, aquí ja hi és tot: a Coses vistes s’hi entreveu el seu projecte literari, la voluntat de crear-se un personatge retret i humil, fins i tot mediocre, per fer-se llegir i alhora perdonar un estil proper, a estones burleta i provocador, sentenciós però amb un ull privilegiat pels detalls i la descripció precisa. Alhora, de retruc, ens obliga a preguntar-nos si l’autor és un periodista o un narrador de ficció, i la resposta ens fa dubtar i es desdibuixa amb una modernitat màxima. Ell tot sol resol l’equació que recorre la literatura catalana del segle XX: haver de triar entre la servitud del periodisme o la llibertat de la ficció.